Els documents desclassificats del 17A: el CNI va concloure que l'imam de Ripoll no era un risc
El Centre Nacional d'Intel·ligència, el CNI, va concloure que Abdelbaki es-Satty, considerat el cervell dels atemptats de la Rambla i Cambrils, no era en cap cas un risc o una amenaça per a la seguretat.
Va ser després de tenir almenys quatre contactes amb ell, la majoria quan Es-Satty estava reclòs a la presó de Castelló de la Plana per una condemna relacionada amb el narcotràfic.
Això ho diu la documentació que l'agència d'intel·ligència ha desclassificat a petició de Junts, en el marc de la comissió d'investigació al Congrés sobre aquests atemptats, a la qual ha tingut accés 3Cat.
Són els informes que els agents del CNI van elaborar després d'aquestes entrevistes, la primavera del 2014, on apunten que l'imam de Ripoll es mostrava amb els agents com una persona intel·ligent, capaç i resolutiva, però desconfiada, manipuladora i amb tendència a l'engany.
Justament per això, el CNI el va invalidar com a confident per obtenir informació relacionada amb l'entorn jihadista.
Un "manipulador" amb "tendència a enganyar"
El CNI va sondejar Abdelbaky es-Satty per tenir-lo com a confident, però van descartar captar-lo perquè van concloure que era un "manipulador" i tenia "tendència a enganyar".
És la conclusió a què van arribar els agents secrets espanyols que es van reunir tres vegades amb l'imam a la presó de Castelló de la Plana, entre el març i l'abril del 2014, on complia condemna per narcotràfic. També van concloure que no era una amenaça ni estava radicalitzat.
Els documents desclassificats demostren que el CNI es va interessar per Es-Satty pels seus contactes amb alguns detinguts en operacions antijihadistes. Volien que els ajudés a detectar amenaces, però finalment el van descartar.
També es posa de manifest que fer entrevistes a la presó en el marc de la lluita contra el terrorisme no era un fet puntual: entre el 2012 i el 2017 se'n van sol·licitar 46 a diversos centres penitenciaris per poder parlar amb presos que havien tingut algun tipus de relació amb el jihadisme.
Més contactes fora de la presó
Els documents també revelen que els contactes entre el CNI i l'imam van continuar quan va sortir en llibertat, perquè se li va donar un número de contacte del CNI per col·laborar. De manera esporàdica, Es-Satty va trucar algunes vegades al personal del CNI. Uns contactes que "van ser buscats per part d'Es-Satty".
Durant set mesos no es va detectar res --diuen-- que fes sospitar que tenia un pla d'atemptat a Catalunya. La documentació desclassificada relata que Es-Satty es va instal·lar a Ripoll el febrer del 2015, "dos mesos després que deixés de constituir un objectiu d'interès per al CNI".
A banda dels contactes establerts amb el CNI, la documentació desclassificada també inclou tres visites a la presó que va fer la Guàrdia Civil a Es-Satty el 2012.
La compareixença de Sanz Roldán, al descobert
Entre la documentació desclassificada, també hi ha la transcripció de la compareixença que l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán va fer a porta tancada al Congrés.
Entre altres coses, Sanz Roldán va explicar que s'havia fet una anàlisi grafopsicològica a partir de documents manuscrits per Es-Satty. I la conclusió, va dir l'exdirector del CNI, va ser aquesta:
L'anàlisi grafopsicològica incideix en la seva tendència a l'engany i la no subjecció al compliment de directrius. Aquesta anàlisi, juntament amb les conclusions de les entrevistes, invalidava Es-Satty per a qualsevol activitat informativa en benefici de missions assignades al CNI.
En la seva compareixença al Congrés a finals del 2024, l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán va negar que Abdelbaki es-Satty fos col·laborador o confident de l'organització que ell dirigia: "Sense trencar en absolut el secret, Es-Satty no va ser ni col·laborador ni informador del CNI. Punt. Mai", va assegurar.
En canvi, sí que va admetre que agents d'intel·ligència es van reunir un nombre indeterminat de vegades amb l'imam entre el 2012 i el 2014, durant el temps que va estar internat a la presó de Castelló de la Plana per narcotràfic.
Segons l'exdirector del CNI, les visites tenien com a objectiu la lluita contra el radicalisme, del qual es considera que les presons en poden ser un focus, però va negar que, en cap cas, fossin trobades amb un confident.
El proper pas, la comissió d'investigació
Ara els documents s'han enviat a la comissió d'investigació del Congrés, on els grups hauran de decidir qui citen a declarar. Ja hi han passat l'exdirector del CNI i l'excomissari José Manuel Villarejo, que van negar cap pla de l'Estat per permetre un atemptat a Catalunya a poques setmanes del referèndum.
Villarejo, enemistat amb Roldán, va culpar directament el CNI, mentre que Roldán va insinuar que podria haver fallat la prevenció per part d'algun cos policial.
A part d'ells dos, a la comissió també hi va declarar qui era secretari d'estat d'Interior (el número dos del ministeri) el 2017, José Antonio Nieto.
