Els dubtes del 23F: quines incògnites es podran resoldre amb la desclassificació dels documents?
Coincidint amb el 45è aniversari del 23F, el govern espanyol ha anunciat que desclassificarà aquest dimarts en el Consell de Ministres els documents relacionats amb l'intent de cop d'estat.
La jornada del 23 de febrer del 1981 és encara avui un dels capítols més foscos de la història d'Espanya. Però a partir de dimecres tota la ciutadania podrà consultar la documentació que envolta el cas a través del web de La Moncloa.
Alguns dels papers que es desclassificaran inclouen comunicacions entre el govern i la Casa Reial, informes de l'exèrcit i també del servei d'intel·ligència.
O també el sumari complet del judici als colpistes, que actualment està custodiat pel Suprem. És un document que recull els enregistraments originals del procés judicial, així com les declaracions dels implicats, i consta de 89 lligalls.
Per un dels màxims experts del cas, Roberto Muñoz Bolaños, aquest document, que podria desclassificar-se juntament amb la vista oral i la sentència, "seria molt interessant per saber realment què va passar entre les 6.22 del 23 de febrer i les dotze del migdia de l'endemà".
La publicació d'aquest conjunt de papers podria posar llum a alguns dels misteris que encara planen sobre el 23F.
El paper del rei Joan Carles
Totes les biografies i informacions que s'han publicat fins ara ja han donat per fet que el rei emèrit contemporitzava amb el general Alfonso Armada, íntim amic del monarca, que havia proposat un cop tou, amb aparença de legalitat, i que es proposava com a cap de govern.
Les comunicacions de la Casa Reial i La Moncloa i l'exèrcit podrien aclarir fins a quin punt van compartir les propostes les diferents institucions.
El paper de l'exèrcit
Es diu que una bona part de l'exèrcit era partidari del 23F i estava al corrent de l'operació.
De fet, el tinent coronel Tejero ja havia estat detingut per la coneguda com a operació Galaxia, que preparava un cop d'estat l'any 78. Els capitans generals de totes les regions militars que no van participar activament en el cop es van posar a disposició del rei, per al que fos.
La desclassificació podria incloure els informes interns de mobilització emesos per les diferents regions militars, que aclaririen dubtes en aquest sentit.
També es podrien desclassificar les cintes gravades del Congrés dels Diputats, on es podrien escoltar diferents converses que va mantenir Tejero.
El paper dels polítics de la Transició
Molts polítics de l'època eren conscients del soroll de sabres constant. Alguns fins i tot van ser partícips de reunions, com el dinar de Lleida en què el general Armada va sondejar els líders socialistes Enrique Múgica, Joan Raventós i l'alcalde Antoni Siurana.
No va ser l'únic cas. Armada, com a governador militar de diverses regions, va parlar amb molts líders polítics.
El suport civil
També diversos empresaris, com Alfonso Escámez o Miquel Valls Taberner, apostaven per un gir conservador, o el periodista Luis María Ansón, que ja va reconèixer l'acord entre el rei, Felipe González i el general Armada.
Dimecres es podria donar a conèixer l'informe de l'antic CESID, l'actual CNI, en què hi hauria detalls de la participació d'alguns membres de l'espionatge espanyol en la trama.
Aquests arxius, entre els quals hi ha documents interns i transcripcions de les escoltes realitzades durant la nit del cop d'estat, van ser classificats com a "alt secret".
Segons Muñoz Bolaños, en aquests informes hi ha detalls sobre les converses prèvies d'aquests actors abans de l'intent de cop d'estat.
En conjunt, per a l'expert, els documents que es podrien desclassificar "canvien radicalment la visió que tenim sobre el 23F".
Tot i això, aquesta visió no la comparteixen tots els experts. L'escriptor Javier Cercas discrepa i creu que "no canviarà res". Segons ell, tot i això, seguirà existint la desinformació sobre el 23F.
