Netflix Warner HBO
Frank Gehry
Pesta porcina africana
Operació sortida
Concerts Rosalía Lux
Assassinat d'Abu Shabab
Sandro Giacobbe
Servei militar Alemanya
Cas Helena Jubany
Portes obertes Parlament
Pla Moves III
Oviedo Cazorla
Eric Garcia renova Barça
Estrella Roja Barça

El matí de Catalunya Ràdio

Els familiars demanen acabar amb els protocols "inhumans" de residències i hospitals

Salut ja no demana el passaport covid a les residències i defensa que, als hospitals, es garanteix la comunicació a distància entre ingressats i familiars

Isaac Salvatierra / Judit Pastor / Marina Romero

01/02/2022 - 14.16 Actualitzat 04/02/2022 - 16.48

Catalunya ha deixat enrere gairebé totes les restriccions però els protocols a hospitals i residències de gent gran continuen sent "massa estrictes" i "inhumans", segons denuncien els familiars de les persones que hi estan ingressades.

Els testimonis recollits a "El matí de Catalunya Ràdio" lamenten que la limitació de les visites i els aïllaments acaben afectant la salut emocional dels residents i els pacients. Per això, demanen protocols més flexibles i més transparència als centres.

Aïllament a les residències, tot i la protecció per la vacuna

"Des del març del 2020 no puc entrar a la residència lliurement i per pujar a l'habitació de la mare he de demanar un permís. Com pot ser que després de dos anys encara estiguem així?" És la queixa de la Feli Ruiz, que té la mare ingressada a la Fundació Antoni Roura de Granollers. Com ella, són moltes les famílies que han de fer front a moltes restriccions per veure els seus familiars.

La Generalitat va endurir els protocols a les residències de gent gran amb l'esclat de casos de la variant òmicron. Tot i que ara ja no cal mostrar el passaport covid per visitar un familiar, sí que continua sent necessari presentar una declaració responsable per accedir al centre, declarant que no s'han tingut símptomes de covid els últims catorze dies.

Quan hi ha un brot descontrolat, el protocol de Salut obliga a aïllar la residència, i no es permeten les visites als familiars. Són les anomenades residències vermelles. Només s'autoritzen visites en casos molt concrets, especialment en situació de final de vida. Un resident amb covid ha de fer quarantena estricta, generalment a l'habitació i, en tot cas, sense sortir d'una zona delimitada. Segons l'últim informe del Departament de Drets Socials, una de cada tres residències de gent gran és vermella.

És el cas, per exemple, de la residència Palau, a Palau-solità i Plegamans. Actualment, hi ha una vintena de residents positius i 12 treballadors de baixa. Una informació que el Víctor, que hi té l'àvia ingressada, va conèixer a través dels mitjans de comunicació. 

"No sabem ni tan sols si s'està donant un tracte correcte a nivell assistencial, ni si hi ha prou treballadors, ni si s'estan podent respectar totes les mesures de seguretat dins la residència... És una situació desagradable, adonar-te que tens més informació pels mitjans que per la mateixa residència. Dos anys després, sembla que no hem après res."

La Trini es queixa que, durant la sisena onada, la seva mare, resident a Can Comelles, a Esparreguera, ha estat més de 50 dies sense rebre visites ni poder sortir del centre. I en l'última setmana, ha estat tancada en una habitació de 12 metres quadrats perquè és positiva. 

"Els protocols han perjudicat greument tant la salut física com la salut mental dels residents. La mare diu que està dins d'una presó, i realment té raó."

A la residència Aura de Manlleu també han passat dies molt durs. La mare de la Fina ha estat tres setmanes tancada a l'habitació amb 3 PCR negatives. Té demència i, segons explica la filla, "ha fet una davallada molt important".

"La vaig veure molt malament, més prima. Gairebé no ha parlat amb ningú durant aquest temps. Hem suplicat poder veure-la abans però és impossible. Tinc molt clar que la covid no la matarà. Amb la pena i la tristor d'aquestes setmanes, ja no lluita per viure."

A banda dels centres vermells, hi ha 411 residències taronja, que són les que tenen el brot sota control. En aquest cas, es permeten visites als espais habilitats. Un 28% de les residències són verdes, sense casos de covid. En total, a Catalunya hi ha 4.200 residents que són casos confirmats de covid, un 7%. La gran majoria dels casos són asimptomàtics o amb símptomes lleus. 

La primera onada de la covid va ser devastadora a les residències. El 2020 hi van morir 7.800 avis. El pitjor mes va ser l'abril del 2020, amb una mitjana de 143 morts diaris del total de la població. La vacuna va suposar un punt d'inflexió i el nombre de defuncions el 2021 va caure un 80%. El 2020 morien el 30% dels contagiats, mentre que el 2021 la xifra es va reduir fins al 13%. Ara, un 88% de les persones de més de 80 anys estan vacunades amb la dosi de record.

Els hospitals continuen limitant les visites

Tot i que la corba de contagis es va aplanant, encara hi ha uns 3.000 pacients ingressats als hospitals, una xifra que s'hauria d'anar reduint les properes setmanes. Els centres hospitalaris mantenen un règim de visites estricte per protegir els malalts i evitar brots. Això de vegades provoca tensions amb els familiars, que s'han d'emmotllar a la norma de cada hospital.

Cada centre té autonomia per decidir el seu règim de visites, que va variant en funció de la incidència de la covid. Hi ha hospitals que a hores d'ara encara tenen restringides totes les visites i n'hi ha que en limiten la durada o el nombre d'acompanyants a les plantes de covid. 

Per exemple, a l'hospital de Mollet només autoritzen visites dels familiars directes. Això vol dir que a la Mai, que hi tenia l'avi ingressat amb pneumònia, no la deixaven entrar. Va decidir fer un tuit per denunciar la situació, va aconseguir molt de ressò i no va ser fins llavors quan la van contactar des de l'hospital per autoritzar-li la visita.

A l'Hospital Duran i Reynals de l'Hospitalet de Llobregat opten per limitar els horaris de les visites. La Montse hi tenia la tieta ingressada i només li deixaven visitar dues hores al dia.

"Ens van dir que en cas que empitjorés podrien entrar els familiars més pròxims. Un dissabte al matí ens van telefonar dient que la tieta havia mort. Va morir tota sola, mai ningú ens va trucar per avisar-nos."

La Mònica denuncia que la seva tieta, ingressada a Vall d'Hebron, va haver de rebre el diagnòstic de càncer sola.

"La meva tieta va ingressar ara fa una setmana a Vall d'Hebron. Li van donar el diagnòstic sola, un càncer de pàncrees. No podrien haver citat els fills a l'hospital per acompanyar-la en un moment així? De veritat que no podia tenir algun familiar a prop?"

La mare de la Marta Valero, l'Elisa Aragón, de 74 anys, va patir una situació semblant. Té un càncer de pàncrees que li van detectar el maig de l'any passat, sense que cap familiar la pogués acompanyar a l'hora de rebre la notícia.

"Per visitar-la, tot i ser a pal·liatius, només hi podien anar dues persones. La mare té tres fills, això vol dir que els tres no hem pogut entrar mai a l'hospital. És inhumà saber que la mare està en els seus últims dies i, tot i això, les restriccions continuïn sent inhumanes."

En la primera fase de la pandèmia, el març del 2020, es van restringir dràsticament les visites. Un cop superada la fase més aguda, els hospitals han anat flexibilitzant els protocols, sempre d'acord amb el Comitè d'Ètica Assistencial de cada centre. Des del Sindicat d'Infermeres de Catalunya, Octavi Rodríguez remarca que es busca sempre l'equilibri entre el dret a la salut i el benestar emocional.

"S'ha de garantir sempre la seguretat i procurar que no se surti del centre amb una malaltia amb la qual no s'ha entrat. Els professionals sanitaris han de tenir cura, però sempre buscant l'equilibri entre el dret a acompanyar els familiars i el risc d'infectar-se."

El Departament de Salut explica que la gran majoria dels hospitals tenen programes específics per poder fer videotrucades i molts disposen de tauletes per facilitar aquesta connexió entre els pacients ingressats i els familiars. Aquesta comunicació a distància és possible gràcies a l'ajuda d'equips d'infermeria, assistents socials i voluntaris. A més, des de l'inici de la pandèmia, els equips sanitaris es posen en contacte per telèfon amb els familiars per explicar com evolucionen els pacients.