Els grans temporals de mar s'han duplicat en 40 anys a la Costa Brava

Després de dies i dies parlant del temporal Gloria i dels seus efectes, també és moment de valorar si aquests fenòmens, i en concret els temporals de mar, són i seran més freqüents en el futur, una altra conseqüència de l'emergència climàtica que estem vivint.

Segons les dades d'observació de Josep Pascual a l'Estartit, sempre tenint en compte que les dades d'alçada de les onades són apreciacions visuals, es pot veure com des del 1966 el nombre de temporals a l'any gairebé s'ha multiplicat per dos, hem passat de dos temporals l'any a gairebé quatre temporals l'any, sobretot entre el 1979 i el 2019. Considerant temporal quan les onades són iguals o superiors als 3 metres d'alçada, situació que desaconsella la navegació per a la majoria de les embarcacions. A la gràfica s'observa que a partir del 2000 s'ha anat incrementat el nombre de temporals. En destaca sobretot el 2003, amb 16 temporals de llevant i de gregal.

D'altra banda, pel fa a l'alçada màxima de les onades, la tendència no és tan clara; s'ha mantingut una mitjana d'uns 3 metres.

 

Segons l'informe del Servei Meteoròlogic de Catalunya del balanç d'una llevantada històrica a Catalunya. Onades de fins a més de 7 m arran de costa, segons els observadors i vigilants de la XOM al nord de la Costa Brava; a l'Estartit, de fins a 5,5 metres, i de 5 metres a Palamós. També a la costa central es van observar onades de 6 metres a poblacions com ara Premià de Mar i Badalona. I la boia situada a desenes de quilòmetres mar endins davant del delta de l'Ebre va assolir una altura significativa de 7,6 metres.

Amb aquestes dades a la mà, i tenint en compte que, els propers lustres i dècades, els gran temporals es donaran amb més freqüència, és hora de tenir mentalitat oberta i de futur per saber què volem protegir i com volem la costa catalana en el futur. I, en conseqüència, treballar per aconseguir els objectius. Potser més que posar murs de contenció a la costa per protegir les nostres platges, caldria naturalitzar el nostre litoral. I la pregunta és: quin és el límit econòmic que admet la societat per a la restauració constant i contínua de les nostres costes?