Els habitatges de coliving es doblen en dos anys a l'Estat: un de cada quatre és a Barcelona

Els llits de coliving al conjunt de l'Estat han passat de 8.000 a 20.000 en dos anys i un de cada quatre és a Barcelona. Són xifres del sector que ha avançat "El matí de Catalunya Ràdio" i que serveixen per radiografiar el creixement d'aquest fenomen.

El coliving és un tipus d'habitatge compartit amb zones comunes i que acostuma a oferir serveis i activitats. A Barcelona n'hi ha uns 5.000. El preu ronda els 1.000 euros al mes, mentre que el lloguer mitjà d'una habitació és d'uns 600.

Els usuaris que lloguen un cohabitatge acostumen a ser estudiants o treballadors internacionals. Segons Ferran Font, director d'estudis de Pisos.com, els interessats en el coliving són "gent jove, sobretot nòmades digitals amb força poder adquisitiu". L'augment de demanda d'aquest perfil, que té recursos per pagar xifres elevades per una sola habitació, fa que el cohabitatge sigui una modalitat llaminera per als fons d'inversió immobiliaris.

Font recalca que, a banda d'un augment de llits, també va in crescendo la voluntat de professionalitzar aquesta modalitat habitacional. "Les grans promotores estan apostant per aquests serveis; compren o construeixen edificis sencers destinats al cohabitatge", apunta.

Uns llimbs legals?

Fins ara, el coliving era més lucratiu, perquè es podia dividir un pis en diverses habitacions i cobrar més diners de lloguer. Ara, la regulació catalana de lloguers de temporada ho prohibeix, i tots els tipus d'habitatge compartit han de cenyir-se al topall de preus. Això implica que la xifra total que es pagui per cada habitació no pot superar el límit que la llei marqui per al pis sencer.

Ara bé, no tothom analitza la llei igual. El sector immobiliari defensa que el coliving queda en uns llimbs legals. Ferran Font assegura que la modalitat "queda fora" de la llei de regulació de lloguers i de temporada. "La tipologia que s'hi assembla més és l'allotjament amb espais comuns complementaris", diu.

El Sindicat de Llogaters insisteix que la llei sí que s'aplica al coliving. Consideren que aquesta limitació quedaria rubricada si s'aprovés la llei espanyola de lloguer temporal, que està previst que arribi al Congrés al febrer.

Tot i que la llei catalana de lloguers de temporada i habitacions està en vigor, des de la Generalitat admeten que estan analitzant com abordar el fenomen del coallotjament.

Llogaters expulsats

Una de les conseqüències de la proliferació de cohabitatge que han avançat Andreu Merino i Lara Garcia per "El matí de Catalunya Ràdio" és la marxa de llogaters de casa seva. Habitualment la cronologia comença amb una empresa del sector comprant un bloc. El següent pas és esperar que els contractes s'acabin i no renovar-los. A partir d'aquí, els veïns deixen els seus pisos, que es converteixen en coliving.

Qui ha viscut això de prop és la Joana Martí, veïna del carrer Avenir de Barcelona, al districte de Sarrià Sant Gervasi. Hi viu des de fa 20 anys, ara amb els seus tres fills, i paga 1.000 euros de lloguer. L'empresa Vandor, especialitzada en coliving, va comprar el bloc i ja hi ha veïns a qui no ha renovat el contracte. "A mi no m'ho han notificat encara, però estic a l'espera de saber si he de marxar de casa", diu.

La Joana, que s'ha organitzat amb el Sindicat de Llogateres, avisa que si li arriba aquesta notificació, ella es quedarà al pis. "Això és casa nostra i a Barcelona no trobarem cap altra opció", argumenta. "No hem deixat de pagar mai el lloguer i no poden convertir casa nostra en un negoci especulatiu", afegeix.

La Joana s'emmiralla en altres casos, com el de la Rosario, veïna d'un bloc del carrer Entença que també es va quedar Vandor. Quan el seu contracte va expirar el 2023, ella va decidir quedar-se. És l'única veïna que queda en un edifici d'onze immobles. Tota la resta és cohabitatge.

"Han compartimentat els pisos i han fet zones comunes. És com una pensió", explica. "Està destinat a nois nord-americans que estudien aquí. Acostumen a passar a Barcelona uns tres mesos i, quan marxen, n'arriben de nous", apunta. Amb el contracte de lloguer esgotat des de fa dos anys i el seu cas judicialitzat, la Rosario espera per saber si un jutge acaba ordenant el seu desnonament.

Per la seva banda, Vandor assegura que respecta la legalitat i insisteix que no opera en edificis on viuen persones vulnerables. A més, diu que fa un seguiment de cada cas i, en alguns, ha ofert habitatges alternatius a Barcelona. L'empresa insisteix en la necessitat satisfer la demanda d'habitatge per a estudiants i joves professionals.