Els nivells d'NO2 a Barcelona cauen el 2025, però superen els límits de la UE per al 2030

Barcelona manté aquest 2025 els nivells de contaminació de l'aire per sota dels límits actuals de la Unió Europea, però continuen per sobre dels llindars per al 2030 i els que marca l'Organització Mundial de la Salut (OMS). 

Si ens fixem en el diòxid de nitrogen (NO2), el contaminant que es relaciona amb el trànsit, els valors marquen els primers mesos de l'any un nou mínim històric a les diferents estacions de vigilància que hi ha a la ciutat, després de caure també el 2024.

En totes, els nivells estan per sota dels nivells de la UE (40 µg/m³). En canvi, només tres de les set estacions compleixen els llindars de la UE per al 2030 (20 µg/m³). I totes queden molt per sobre dels límits de l'OMS (10 µg/m³).

L'Ajuntament de Barcelona reconeix que les pluges d'aquests primers mesos de l'any han ajudat que les dades millorin, però recorda que ja hi havia dades positives abans.

L'estació de l'Eixample (al carrer Comte d'Urgell), és la que té els valors més alts (30 µg/m³), i supera de llarg la mitjana de la ciutat (25 µg/m³ el 2024):
 

Pel que fa a les partícules PM10, les dades avançades dels primers mesos del 2025 mostren un repunt a gairebé totes les estacions i es trenca la tendència a la baixa dels últims dos anys.

L'origen d'aquestes partícules està condicionat per aspectes meteorològics però també per l'activitat humana (vehicles, indústria, construccions...).

Si ens fixem en l'evolució, només l'estació de Vall d'Hebron registra una davallada de partícules PM10 el primer semestre del 2025, mentre que a les estacions de l'Eixample, Poblenou i Palau Reial, els valors pugen.
 

En el cas de les micropartícules PM2,5 el nivell d'exposició de la població l'any passat va ser de 14 µg/m³, una xifra semblant al període 2020-2023.

Com en el cas de les PM10 i de l'NO2, es compleixen els límits actuals de la UE (20 µg/m³), però es queda per sobre dels llindars europeus per al 2030 i els que fixa l'OMS (10 µg/m³).

Com es complirà amb els límits del 2030?

L'Ajuntament de Barcelona atribueix la millora de les dades, sobretot d'NO2, a una reducció del trànsit motoritzat i a la renovació del parc de vehicles (fomentada per la zona de baixes emissions). 

Tot i això, la primera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, reconeix que tant la UE com l'OMS fixen "llindars més exigents" per al 2030 i que l'objectiu és seguir treballant per poder complir amb aquests límits.

La recepta per aconseguir-ho, segons Bonet, inclou un increment dels espais verds a la ciutat, millorar el transport públic (amb la connexió del tramvia per la Diagonal) i ampliant la xarxa de carrils bici per fomentar la mobilitat sostenible:

"Anem en la línia correcta i amb el ritme que necessitem anar, tenint en compte que cal una acceleració, que és el que estem fent".

Bonet també ha assenyalat que en els pròxims anys caldrà "actualitzar la ZBE", sense concretar encara quins són els passos que es volen fer.
 

Impacte en la salut

Segons l'informe del 2024 de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, la millora de les dades té un impacte en la salut de les persones, tenint en compte el risc ambiental que suposa la contaminació.

La regidora de Salut, Marta Villanueva, ha detallat que amb els nivells actuals, la mortalitat atribuïble a la contaminació de l'aire s'ha reduït un 32% en el període 2020-2024 respecte del període 2018-2019.

"Això vol dir que hi ha hagut 600 morts evitables gràcies a la millora de la qualitat de l'aire."

Villanueva ha traslladat aquestes dades a dues patologies concretes. En el cas del càncer de pulmó, la regidora diu que hi ha hagut 50 casos menys i que s'han detectat 300 casos menys d'asma infantil gràcies a la millora dels índexs.