Pis del pintor Ignasi Monreal, una torre de 90m2 a Madrid, rehabilitat per Guillermo Santomà.
L'arquitecte Guillermo Santomà va reformar el pis del pintor Ignasi Monreal, on va jugar amb els colors daurat i negre (Estudi Guillermo Santomà)

Els "pantones" de l'arquitectura

El color no és només un recurs estètic o superficial en l'arquitectura; també pot contenir un poder simbòlic i poètic i transformar la percepció que tenim d'un espai o d'un edifici
Redacció 3CatCultura
2 min

El color en l'arquitectura és una eina compositiva que permet destacar o amagar elements i volumetries i, alhora, és un material per modelar la llum, generar atmosferes i transmetre sensacions. Durant massa temps, el color ha estat considerat un accessori dins el relat canònic de l'arquitectura. L'herència sovint tergiversada del moviment modern, amb el seu culte al blanc, al formigó i a l'austeritat, va portar el cromatisme a tenir una funció decorativa. Però el temps i l'experimentació han tornat a posar el color al centre del debat arquitectònic.

El color com a matèria, atmosfera i relat

El color no és només pigment, és emoció, context, narrativa. Antoni Gaudí, en algunes de les seves obres, com la Casa Vicens o la Casa Batlló, ja va fer un ús molt destacat del color. Ja entrat el segle XX, l'arquitecte mexicà Luis Barragán va donar al color un gran protagonisme: murs vermells, roses i grocs que capturen la llum com si fossin teles. Una de les obres de Barragán on més es pot apreciar aquest ús desacomplexat del color és la Casa Gilardi. Prop de Catalunya, el Taller d'Arquitectura de Bofill va convertir la Muralla Roja en una obra de culte: una arquitectura laberíntica on els vermells i els blaus dialoguen amb el cel i el mar.

Fotografia Un tour fotogràfic en bici elèctrica a Barcelona, entre les millors experiències al món de l'exterior de la Casa Batlló (ACN)
Fotografia d'arxiu de l'exterior de la Casa Batlló (ACN)

La recuperació del color

Actualment, una nova generació d'arquitectes recupera el color. Ja no es tracta només d'embellir, sinó de compondre, depurar i fer sentir. Aquest és el cas de Guillermo Santomà, un dels creadors més singulars del panorama barceloní. A Casa Horta, va transformar una casa modernista en una obra mutant: verd, rosa i blau, mobiliari construït com a escultura, estances que semblen escenografies… Santomà no pinta; intervé l'espai. El color és matèria i atmosfera alhora.

Casa Horta, una casa modernista convertida en una obra mutant: verd, rosa i blau
Casa Horta, una casa modernista convertida en una obra mutant: verd, rosa i blau (Estudi Guillermo Santomà)

En la recent rehabilitació del pis del pintor Ignasi Monreal, una torre de 90m² a Madrid, l'arquitecte torna a jugar amb els colors, aquest cop el daurat i el negre. Santomà ha creat un espai únic on la llum és la protagonista. La rehabilitació fins i tot ha influït l'obra de Monreal. El mateix artista afirma que, arran de fer aquesta reforma amb Santomà, ha passat de fer ús d'un llenguatge barroc a tenir-ne un de més depurat.

Un llenguatge viu

Aquesta tendència no és només característica de Guillermo Santomà, diversos estudis catalans han fet del color un llenguatge viu i expressiu dins l'arquitectura contemporània. Per exemple, Arquitectura G utilitza paletes suaus i càlides en molts dels seus projectes. A l'edifici 110 Rooms de MAIO, el color també destaca de manera especial. Anna & Eugeni Bach, per la seva banda, també tenen el color com a protagonista en moltes de les seves obres. Un exemple n'és l'edifici Siete vidas, on un groc potent en persianes i balcons dota el projecte d'una gran personalitat, alhora que l'integra a la paleta del barri.

Pots veure el capítol complet d'"Animals arquitectes" dedicat a Guillermo Santomà a la plataforma 3Cat.

Avui és notícia

Més sobre Animals arquitectes

Mostra-ho tot