Els pressupostos, una costellada

No us parlaré de pressupostos, us faré l'al·legoria de la costellada. Aquest cap de setmana hem anat de costellada. La Núria va comprar tota la carn. Va avançar 200 euros de la seva butxaca. Ella ho podia fer, té un bon sou. En Carlus va comprar dues llaunes de cervesa que li van costar dos euros. A l'hora de fer comptes, tothom li ha pagat a la Núria i ha recuperat 150 euros. En Pere i en Pau no han pagat perquè van curts… a veure si li paguen. Tots hem fet broma perquè, carai, Núria, portes 150 'napos' a la bitlletera, et faràs rica! Tot i que no ha recuperat ni la inversió inicial.

En Carlus, el de les dues cerveses, ha pagat la seva part a la Núria però ai, oix, és que gairebé no ha menjat carn, pobre, li ha sortit cara, la broma. Ah coi, però com que hi posa la casa, la carn congelada, el gel, el Baileys i les 73 cerveses li queden a la nevera. Ha palmat costellada, però gràcies al pot comú en espècies viurà de gratelo 5 mesos.

I això són els pressupostos, una costellada on el que menys pot menja gratis (que ja està bé), on el que més quartos guanya, més n'avança i menys se li retorna i a sobre queda de pessetero quan reclama el que és seu… i on el que plora i es queixa acaba mamant del pot per estar al centre d'operacions.

Catalans, per si no s'havia entès, tots som Núria.