Els privilegis continuen on eren

Llicència d'edat és un concepte difícil d'entendre. Bé, no ho és tant si l'apliquem als paletes, que acaben tenint les mans i l'esquena deformades de tantes hores i tants anys remenant el ciment i les totxanes; no ho és tant si l'apliquem als treballadors del camp, que es passen la vida al sol, i al vent, i al fred; no ho és tant si l'apliquem al personal de neteja, que es passa anys anant darrere dels altres, traginant productes tòxics; no ho és tant si l'apliquem als fusters que es deixen l'esquena carregant taulons, tallant, envernissant; no ho és per als pintors de brotxa gruixuda, sempre olorant pintures setinades o acríliques, dissolvents i rodets amunt i avall desgastant-se les articulacions; o per als miners...

Llicència per qüestió d'edat aplicat als funcionaris del Parlament és un concepte francament difícil d'entendre. Potser perquè directament no es pot entendre, no té justificació.

El Parlament destina 1,7 milions d'euros anuals per pagar a una vintena de persones que no treballen. 1,7 milions d'euros que ens estalviarem l'exercici de traduir a llits d'hospital, beques menjador o ajudes de la llei de la dependència per no ser sospitosos de demagògia. Perquè, en aquesta història, la demagògia és sobrera. N'hi ha prou amb la indignació, la perplexitat, el desencant, la desafecció que ha generat l'exclusiva del diari Ara.

Qualsevol de les explicacions que s'han donat en les últimes 24 hores són estèrils. I no només estèrils, sinó que fan mal de sentir i amenacen de fer desbordar el got de la paciència de la ciutadania i el got de la decència de la classe política d'aquest país.

Fa 14 anys que està aprovada aquesta norma que permet cobrar sense treballar. La van aprovar tots els partits que tenien representació a la mesa en aquell moment: ERC, CiU, PSC, ICV-EUiA i el PP. I C's, no hi va posar cap inconvenient. Era el 2008 i el context polític, econòmic i social era diferent d'ara, sí. Però la gent no cobrava per no treballar. Ni el 2008, ni ara.

14 anys i una investigació periodística després. Els privilegis continuen on eren. De 5 anys cobrant sense treballar, s'ha passat a 3. ERC, CiU, PSC, ICV-EUIA, PP i C's, de perfil. Tots eren a l'olla. I ara agafen violins, violes i violoncels per tocar melodies que no convencen ningú.