Els recels dels kurds, un poble que torna a veure's enmig d'una guerra a l'Orient Mitjà
Els Estats Units i Israel han intentat aprofitar la presència kurda a l'Orient Mitjà des que l'últim dia de febrer van atacar l'Iran. Donald Trump i Benjamin Netanyahu veien en les seves milícies l'oportunitat de desplegar tropes aliades sobre el terreny, en un territori que coneixen al detall.
Els nord-americans i els israelians intenten revoltar els kurds contra els iranians per avançar en la seva ofensiva contra la república islàmica, que fins ara només s'ha centrat en intensos bombardejos aeris.
Els kurds els permetrien posar el que els anglosaxons anomenen "boots on the ground" (les botes sobre el terreny), com ja va passar en les guerres de Síria i de l'Iraq. Però aquest cop, els kurds no es volen implicar en aquest conflicte, que torna a esquitxar una part del seu territori.
La nació sense estat més gran del món
El Kurdistan és la nació sense estat més gran del món, formada per entre 30 i 40 milions de persones que comparteixen cultura, idioma i la històrica regió muntanyosa de Mesopotàmia, que el traç colonial de les fronteres va dividir en quatre estats.
La majoria dels kurds viuen al sud-est de Turquia, on representen prop del 20% de la població, però també n'hi ha al nord-oest de l'Iran, el nord de l'Iraq i el nord-est de Síria.
El cordó umbilical que els uneix fa que aquest poble segueixi molt de prop el que passa al país en guerra.
Al costat de l'Iran, que els kurds anomenen Rojhilat, hi viuen entre 8 i 10 milions de persones, aproximadament un 7% dels habitants d'un país majoritàriament persa.
Des de la banda turca, el portal de notícies Mezopotamya News --perseguit per les autoritats-- intenta informar sobre com els afecten els bombardejos.
Un únic Kurdistan, no quatre
Una de les periodistes d'aquest mitjà kurd, Hivda Çelebi, explica a Catalunya Ràdio que els interessa cobrir el que està passant a la guerra de l'Iran, tant l'impacte geopolític com de la vida dels kurds iranians.
Som a prop, hi tenim molts éssers estimats.
Per als kurds, el sentiment de pertinença està per sobre de les fronteres que avui separen el seu poble. Hi ha contribuït l'experiència de les milícies kurdes a l'Iraq i Síria, on van ajudar les tropes occidentals i en van sortir escaldades.
El periodista Adnan Bilen explica que aquest sentiment de traïció ha contribuït a crear una mentalitat comuna, independentment del país on visquin. "Abans el que afectava una part no influïa gaire a les altres tres, però avui els kurds han entès que la pèrdua d'una part és la pèrdua de totes quatre".
La resistència d'un poble
El poble kurd és conegut per la seva defensa del dret a l'autodeterminació i per la seva resistència.
A l'Iran, els kurds han patit la repressió del xa i, actualment, la dels aiatol·làs, que han reprimit les protestes desencadenades per la mort de la jove kurda Jina Amini.
La seva mort es va convertir en un símbol que va donar lloc al moviment "Dona, vida i llibertat", i que avui encara perdura, fins i tot a les mobilitzacions de principis d'any.
Des de la redacció de Mezopotamya News, Adnan Bilen explica que els kurds volen que el règim caigui i que l'Iran es democratitzi, però sense una intervenció militar dels Estats Units i d'Israel, i recorda:
Som el poble que més ha patit a l'Iran amb milers d'execucions, opressió i polítiques d'extermini.
Tant ell com els seus companys també porten la resistència kurda a l'ADN. Les autoritats turques els han tancat el portal més d'una trentena de vegades. Molts dels reporters de Mezopotamya News han estat detinguts o empresonats per visibilitzar els kurds i altres minories d'aquesta regió, que la guerra ha tornat a posar al focus.
El Newroz reivindica la llibertat i la democràcia
La guerra a l'Iran ha entelat una de les festes més populars de la cultura kurda. El Newroz és l'any nou kurd i celebra l'arribada de la primavera. Una benvinguda al despertar de la terra, símbol de la llibertat i de la resistència.
Però el Newroz també és un acte polític. Aquest any els grups polítics i els moviments socials kurds de Van, una de les ciutats més importants del Kurdistan turc --anomenat Bakur--, reivindiquen la llibertat i la democràcia. També reclamen l'alliberament del seu líder, Abdullah Öcalan, el pare del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).
