Els talibans tallen internet a l'Afganistan, l'última connexió de les dones amb l'exterior

Amb el pretext de prevenir la immoralitat, els talibans han ordenat una apagada total d'internet i de les dades de telefonia mòbil a tot el país. Des de dilluns a la tarda, internet està tallat i es desconeix quan es restablirà, si es restableix.

Aquests talls ja han comportat cancel·lacions de vols i interrupcions en els serveis financers, però, sobretot, han eliminat tota via de comunicació amb l'exterior.

El govern talibà va començar a tallar les connexions d'internet de banda ampla en algunes províncies a principis d'aquest mes per prevenir el "vici", per ordre del líder suprem Hibatullah Akhundzada.

Dilluns al vespre, el senyal del telèfon mòbil i el servei d'internet van disminuir gradualment a tot el país, fins que la connectivitat va caure a menys de l'1% dels nivells normals, i va deixar prop de 43 milions de persones sense connexió.

De fet, per l'observatori global i sense ànim de lucre NetBlocks --que treballa per la intersecció dels drets digitals, la ciberseguretat i la governança d'Internet--, aquests talls "aïllen els residents de la resta del món" i "limita les llibertats bàsiques".

Els talibans diuen que són "obres de manteniment"

Dos dies després del tall, aquest dimecres els talibans han assegurat que el motiu és que s'estan fent "obres de manteniment" i no que s'hagi prohibit la comunicació a través d'internet.

Ho ha dit el portaveu dels talibans, Zabihullah Mujahid, que ha afegit que "no és veritat el que s'està difonent en forma de rumors", i que en cap cas es tracta d'una "prohibició":

La diàspora, preocupada i angoixada

Mentre es desconeix què passa a l'interior del país, la diàspora afganesa viu amb preocupació què passa als seus éssers estimats.

Segons explica la fundadora de l'associació Ponts per la Pau, Nadia Ghulam, "la població està patint moltíssim, però amb silenci, perquè els talibans no volen que es conegui la barbaritat que estan cometent contra la humanitat, no volen que el món ho sàpiga".

Ghulam denuncia aquests talls d'internet mentre recorda que, "a poc a poc, ens han anat prenent la llibertat", tancant escoles, universitats i espais de reflexió.

És per això que internet s'havia convertit, per a moltes dones, en l'única manera de rebre educació fora del país.

Era, doncs, una finestra d'esperança en un Afganistan que ha prohibit l'educació a les nenes de més de 12 anys i que no ha parat d'empitjorar les condicions de vida de les dones en els quatre anys dels talibans al poder.

També per la periodista i presidenta de l'associació Esperança de Llibertat, els talls d'internet són un cop dur per a les dones.

Alhora, però, Amin remarca que internet també era "una manera de resistència i de lluita". "La lluita de les dones afganes és en la clandestinitat", per tant, afegeix, "gràcies a internet sabíem què passava dins del país, perquè ens enviaven vídeos i gravaven el que passava".

Aquest material servia, després, perquè des de la diàspora es denunciessin la situació de les dones al país.

Per això, Amin també denuncia que "els talibans han tallat internet i han silenciat l'Afganistan".

Per l'advocada de People Help Sílvia Sala, els talls suposen perdre tota la comunicació amb les dones i famílies amb les quals la seva entitat està en contacte. "Nosaltres ens comuniquem via Signal o WhatsApp i no han rebut res. El que vivim és l'angoixa dels familiars que estan fora del país i que, fins ara, tenien connexió i comunicació diària amb els seus familiars que eren a l'Afganistan".

"Viuen amb angoixa de no saber què els està passant", afegeix Sala.

L'ONU reclama restablir les connexions

Les Nacions Unides ja han demanat als talibans que es restableixin les connexions completament de manera immediata.

Consideren que l'apagada té "repercussions extremament greus" sobre els drets humans, i han subratllat que "les dones i les nenes, ja excloses de la vida pública, es veuen particularment afectades".

També denuncien que la mesura restringeix "el lliure flux d'informació" i té un impacte en "l'accés a serveis essencials, des de la salut fins a l'educació i els serveis bancaris".

Tant per Ghulam com per Amin, però, el missatge que llancen les Nacions Unides no és suficient. "Les Nacions Unides han d'actuar, han de pressionar els talibans", reclama Amin.

En una línia similar s'expressa Ghulam, que demana que "busquin una solució, que passin a l'acció i que no es quedi tot en una notícia".

Mentrestant, però, es desconeix què està passant dins de l'Afganistan. "No sabem què han fet amb l'Afganistan, no se sap res", lamenta Amin.

El retorn de la base aèria de Bagram

Segons la periodista Khadija Amin, un dels possibles motius dels talls d'internet podrien ser les negociacions sobre la base militar de Bagram. Una teoria, però, no confirmada.

Fa una setmana, Donald Trump ja va avisar, a través de les xarxes socials, que "si l'Afganistan no retorna la base aèria de Bagram als que la van construir, als Estats Units d'Amèrica passaran coses dolentes".

Bagram és una instal·lació militar situada uns 60 quilòmetres al nord de Kabul, i ha estat històricament un bastió estratègic per a les potències militars que han controlat l'Afganistan.

Durant uns 20 anys va ser ocupada per tropes nord-americanes. Recuperar-la permetria als Estats Units tornar a projectar poder a la regió, amb la Xina a prop.

De fet, a mitjans de setembre, en una roda de premsa amb el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, Trump va dir que el govern dels Estats Units estava "intentant recuperar" Bagram. "La vam donar als talibans per res", apuntava. Pocs dies més tard, publicava la piulada a les xarxes.