Els trencalossos nidifiquen i crien en trios prop dels ramats d'ovelles

El trencalòs és una de les espècies més amenaçades d'Europa.

A Catalunya n'hi ha 50 parelles, que es concentren als dos Pallars i la Ribagorça. La població d'aquesta espècie protegida es manté estable, però un estudi alerta de la necessitat d'afavorir espais de cria d'alta qualitat perquè es continuï reproduint.

Entre els requisits favorables per a la nidificació estableix que aquests ocells rapinyaires tenen predilecció per llocs allunyats, amb poca presència humana però, sobretot, amb predisposició de restes de bestiar, especialment d'ovelles. És la principal conclusió d'un estudi de l'Institut en Recursos Cinegètics i l'Institut Pirinenc d'Ecologia liderat per l'investigador de l'IREC-CSIC Antoni Margalida:

"Sabíem que el 60% de la dieta del trencalòs era oví, però no sabíem que existia una relació tan directa entre la presència d'oví extensiu i nius."

Margalida afegeix que "la conservació de l'oví redundarà en la conservació del trencalòs perquè depèn molt estretament d'aquesta espècie."

Després de la crisi provocada al sector ramader per la malaltia de l'encefalopatia espongiforme bovina, es va prohibir l'abandonament de cadàvers d'animals a l'aire lliure. Però si un cap de bestiar que pastura en extensiu té un accident greu o es mor, es queda a la muntanya, com passa amb qualsevol altre animal salvatge.

En aquest cas, els primers a detectar-ho són els voltors, que acudeixen en bandada a menjar-se les parts toves de l'animal i preparen la carronya per als trencalossos, que es menjaran la pell i els ossos.

Espècies com els voltors o els trencalossos fan una important funció de neteja de l'ecosistema que també beneficia la ramaderia extensiva.

Pau Barrull, un ramader en extensiu de la Torre de Tamúrcia, al Pallars Jussà, explica que és un avantatge per als ramaders que aquests rapinyaires mengin els animals morts a la muntanya: "Si no, hauríem d'agafar el cotxe, carregar els cadàvers i portar-los als contenidors, com hem de fer amb les que estan estabulades en època de cria. Ells mateixos s'ho gestionen."

S'alenteix el creixement de la població de trencalossos

Al nord d'Espanya viu el 50% de la població reproductora europea de trencalossos.

Les zones determinades com altament favorables és on es concentren bona part dels nius, uns 11.800 quilòmetres quadrats.

L'estudi conclou que encara queden al voltant de 2.400 quilòmetres quadrats disponibles i idonis per a la reintroducció d'aquesta espècie protegida.

Segons Antoni Margalida, aquestes dades esdevindran essencials per a les administracions a l'hora d'abordar noves polítiques de reintroducció del trencalòs: "Des dels anys 80, la població ha anat augmentant entre un 3 i un 4% anual, però els darrers anys l'augment s'ha reduït al 2,5%".

"La població es manté, però si el recurs tròfic més important, que és la ramaderia extensiva, continua davallant, podria comprometre la viabilitat de la població de trencalòs."

Els trencalossos tenen predilecció pels trios      

El 35% dels trencalossos elegeixen viure en trios. Això, però, no vol dir que augmenti l'índex de reproducció, sinó que, segons Antoni Margalida, és un símptoma que indica que els llocs més idonis per criar estan saturats.

Aquest seria el principal motiu pel qual dos mascles decideixen compartir niu amb una femella, es juguen la paternitat en favor d'un territori idoni per viure-hi.