Embargament comercial: què és, quines opcions té el que insinua Trump i què suposaria per a Espanya
L'amenaça del president nord-americà, Donald Trump, d'imposar un embargament comercial a Espanya per la negativa del govern a autoritzar l'ús de les bases de Morón i Rota en les operacions militars contra l'Iran té un encaix jurídic difícil, encara que alguns experts creuen que sí que es podria arribar a aplicar.
El precedent més immediat és el ball d'aranzels que manté des de fa gairebé un any el president dels Estats Units, a qui el Suprem ha aigualit els plans notablement.
Per ara, les aigües sembla que no es calmen, i el govern espanyol fins i tot ha desmentit oficialment les paraules de la portaveu de la Casa Blanca, que aquest dimecres afirmava que Espanya "ha acceptat cooperar amb l'exèrcit nord-americà" en la guerra en marxa.
En aquest escenari, a Catalunya i al conjunt d'Espanya, els sectors econòmics que podrien quedar més tocats ja han començat a fer números.
En què consisteix un embargament comercial?
Aquest és el nom que rep la prohibició oficial per intercanviar béns i serveis amb un país específic, habitualment acompanyada de restriccions a les transaccions financeres.
A la pràctica suposaria la limitació de fer negocis amb Espanya, com ara comprar o vendre productes, així com contractar serveis. Per tant, també afectaria de ple les operacions d'empreses nord-americanes que tenen algun tracte comercial amb Espanya.
A banda del bloqueig d'exportacions i importacions, altres implicacions d'un embargament total inclourien la congelació d'actius a l'estranger, l'expulsió de sistemes de pagament internacionals i les sancions a empreses que segueixin comerciant amb el país afectat.
Trump pot imposar un embargament?
Espanya no té cap política comercial independent. Les competències les té la Unió Europea, amb capacitat per activar un estatut de bloqueig davant de les restriccions dels EUA i per adoptar mesures de reciprocitat.
Trump podria invocar la llei de poders econòmics d'emergència internacional (1977), que li atorga autoritat per prohibir el comerç amb un país estranger si declara una "amenaça extraordinària" per a la seguretat nacional dels Estats Units.
Aplicar aquesta norma a Espanya xocaria amb els tractats de l'OTAN i implicaria enfrontar-se a tot Europa. De retruc, doncs, fins i tot podria posar en risc l'economia mundial.
Altres països han patit embargaments dels EUA?
Els EUA han aplicat durant les darreres dècades tant prohibicions gairebé totals de comerç com sancions selectives a entitats específiques.
L'embargament comercial a Cuba es remet al 1960, després de l'arribada al poder de Fidel Castro. Les lleis Torricelli i Helms-Burton penalitzaven fins i tot empreses de tercers països que comerciessin amb l'illa.
També han patit un bloqueig econòmic països com l'Iran i Corea del Nord, tots dos per la proliferació d'armament nuclear, així com Síria, per la violació de drets humans, i regions d'Ucraïna sota control rus, com ara Crimea, Donetsk i Lugansk.
Altres països com Veneçuela, Rússia i l'Afganistan també han patit restriccions severes per part dels EUA.
Ha passat mai a Espanya?
Durant la dictadura de Franco, Espanya va ser marginada del sistema internacional, cosa que va limitar l'accés a mercats, crèdits i subministraments estratègics.
Ho van promoure les Nacions Unides, que el 1946 van aprovar una resolució que recomanava als països membres retirar els seus ambaixadors de Madrid i excloure Espanya d'organismes internacionals.
Tot i que no va ser un embargament econòmic formal com els que actualment imposa l'ONU, l'aïllament va tenir efectes pràctics similars, ja que la inversió estrangera pràcticament va desaparèixer i l'economia espanyola va patir escassetat i racionament, cosa que va portar anys d'autarquia.
Els enviaments de cereal des de l'Argentina van ser un dels principals suports econòmics exteriors a la dictadura franquista abans que Espanya comencés a rebre ajuda dels EUA després dels Pactes de Madrid (1953).
