Enric Auquer a "L'eclipsi": "El meu gran paper encara ha d'arribar"
Enric Auquer és un dels actors més reconeguts de l'escena actual, però el camí que l'ha portat fins a guanyar un Goya o un Gaudí i protagonitzar pel·lícules destacades com "Casa en flames" o "El mestre que va prometre el mar" no ha estat gens convencional.
A "L'eclipsi", Auquer comparteix que abans de la seva carrera com a intèrpret van venir feines de tota mena i va experimentar una joventut marcada pel poc interès en els estudis i la necessitat constant de viure experiències intenses.
L'actor ha explicat com aquesta necessitat de sentir emocions fortes la trasllada ara a l'ofici, com va ser convertir-se en pare a una edat molt jove i la peculiar manera que té d'estudiar-se els guions.
El ritual per aprendre's els papers
Tot i dedicar-se a posar-se en la pell d'altres persones i a memoritzar textos constantment, l'empordanès explica que aquesta capacitat de retenir la informació al detall no sol traslladar-se a la seva vida personal.
"Memoritzar guions, ho faig molt bé, però la vida la recordo com una amalgama d'emocions concretes i com si fossin fotos soltes", confessa.
L'actor explica que quan ha d'aprendre's un paper segueix un ritual força curiós. El seu lloc preferit per estudiar no és pas un despatx o un estudi, sinó el lavabo de casa. Es lleva al matí i se'n va directe al bany, on pot passar hores concentrat, capficat en un personatge i memoritzant el text.
Puc estar cinc hores estudiant al lavabo amb un cafè, una estufa d'aire calent i un paquet de cigarrets.
Abans de convertir-se en actor
La peculiaritat a l'hora d'estudiar també té a veure amb la dislèxia i el TDAH, dues condicions que han marcat la seva relació amb els estudis. L'actor explica que mai va encaixar gaire en el sistema educatiu. L'escola li resultava avorrida i poc estimulant, i admet que va ser "molt mal estudiant".
Abans de fer carrera com a actor, va encadenar feines de tota classe: pizzer, electricista, cambrer, monitor, treballador d'una granja de xais... Fins i tot va treballar de rentaplats a Londres i com a personal de suport del Cirque du Soleil a la ciutat.
Explica que durant aquella etapa va començar a acostar-se a la cultura i a formar-se de forma autodidàctica a través de llibres, principalment gràcies al seu padrí --catedràtic a la universitat--, que li regalava una obra setmanalment.
La relació amb la mare i l'empenta final
Auquer recorda que va ser una etapa complicada per a la seva mare a causa d'aquella necessitat constant d'experimentar i trobar noves aventures. "Buscava emocions fortes tota l'estona. Si saltava, havia de ser del lloc més alt. Si conduïa, anava a gas. Em posava en risc en tot."
Va ser ella qui va veure que tenia potencial per ser actor i qui va donar-li l'embranzida necessària per dedicar-s'hi. I ara canalitza bona part d'aquesta energia en la seva feina. Aquella pressió del rodatge, que tot depengui del que passi davant la càmera, o davant de la mirada de centenars d'espectadors...
Quan et diuen que és l'última presa, hi ha una adrenalina molt gran. I per a aquests moments tinc força traça.
Ser pare amb 26 anys
Un dels moments clau de la vida d'Enric Auquer ha estat convertir-se en pare amb només 26 anys. L'intèrpret assegura que va ser una decisió presa des de la innocència. Sabia que volia ser pare, però reconeix que no era prou conscient del que significava assumir aquella responsabilitat.
La seva primera filla, la Carmela, va néixer quan ell compartia pis amb sis persones i encadenava feines mentre intentava consolidar-se en el món de la interpretació: "Encara no em guanyava la vida d'actor ni de broma."
L'Enric es defineix com una persona sociable i que connecta fàcilment amb la gent. "Estimo molt de veritat. M'enamoro molt de les persones." En aquest sentit, també parla de la seva experiència sentimental amb homes i reconeix que se n'ha enamorat, tot i que sexualment no s'hi ha sentit atret.
"El meu gran paper encara ha d'arribar"
Malgrat els premis i el reconeixement dels últims anys, Auquer té la sensació que encara li queden cartutxos per cremar. "Tinc sort: m'arriben personatges difícils i confien que els podré fer", diu. Precisament són aquests papers més complexos o allunyats de la seva realitat els que més el motiven.
Auquer viu un procés d'evolució i canvi en les històries que interpreta i comença a deixar enrere papers juvenils per explorar personatges més madurs. És una transició que, segons explica, afronta amb curiositat i també amb certa consciència:
Has de responsabilitzar-te amb el personatge, els problemes i les complexitats que has d'assumir. Per això faig teràpia.
És una eina que considera útil per afrontar els personatges amb més profunditat i també per entendre's millor a ell mateix. Amb tot, l'actor manté una idea molt clara sobre el futur: el paper més important encara ha d'arribar. I, com en tants altres aspectes, prefereix que sigui la vida la que el sorprengui.
