Entra en vigor una base policial d'ADN que permetrà resoldre 5.000 casos a l'any
Els cossos de seguretat de l'estat espanyol compartiran les seves mostres d'ADN. La mesura, integrada en una base de dades comuna, ha de permetre resoldre uns 5.000 casos pendents només el primer any. Es tracta d'un arxiu compartit que conserva ADN de sospitosos, detinguts o imputats. Aquestes mostres es prendran en cas de delictes d'especial gravetat, preservant el dret a la intimitat, i es podran utilitzar per a altres investigacions, cosa que fins ara no era possible. A més, així es facilita l'intercanvi de dades genètiques entre països. L'actual base d'ADN disposa de 45.000 perfils.
3 min
La llei que regula la base de dades ja ha entrat en vigor. S'espera que la unificació dels fitxers de la Policia i la Guàrdia Civil permetrà esclarir entre 4.000 i 5.000 casos sense resoldre a l'any, des d'homicidis i agressions sexuals a robatoris amb força i delictes de terrorisme.
Els dos cossos policials han bolcat en aquesta base la informació genètica que guardaven en diferents fitxers des de fa uns nou anys. Ara els seus agents podran contrastar de forma automàtica els perfils que emmagatzemen de les seves nombroses investigacions i creuar-los amb els de sospitosos o imputats per delictes d'especial gravetat.
La base única, que ara té uns 45.000 perfils genètics, dels quals només uns 6.000 estan identificats, facilitarà també la identificació de persones desaparegudes i cadàvers. La nova norma deixa la porta oberta a l'ús i cessió de les dades procedents d'altres bases, com els fitxers de les policies autonòmiques o de l'Institut Nacional de Toxicologia.
El comissari de la policia científica Antonio del Amo adverteix, tot i les perspectives que comporta la notícia, que "això no és el CSI, on tot sembla tan bonic, sempre aconsegueixes els indicis, ho reconstrueixes tot i les proves d'ADN et diuen en una hora qui és". Del Amo recorda que tot té els seus terminis.
Problemes de "mostres robades"
Els perfils actuals s'han recollit amb autorització judicial o de l'implicat, però la nova llei permetrà obtenir mostres sense necessitat de consentiment previ dels detinguts per delictes contra la vida, la llibertat o la integritat de les persones, robatoris amb violència, crim organitzat o terrorisme.
Tot i això, el genetista de l'Institut Nacional de Toxicologia Antonio Alonso apunta que la falta de regulació en la presa de mostres sense consentiment pot implicar problemes "ètico-jurídics". Segons aquest expert, la llei "estableix de manera molt oberta que a qualsevol individu se li pot prendre una mostra sent sospitós, detingut o imputat" i precisa que quan aquests expressin la seva negativa a sotmetre's a aquest tipus de proves serà necessària l'autorització judicial. Fins aquí tot normal, el problema ve quan s'obtenen dades de l'ADN de qualsevol individu "sense que n'estigui informat".
Alonso recorda, com a exemple, el cas de l'etarra Orkatz Gallastegi, que va presentar un recurs al Tribunal Suprem perquè l'Audiència Nacional el va condemnar basant-se en una prova d'ADN practicada sobre "restes biològiques d'una escopinada" que li van fer sense saber-ho. El Suprem el va absoldre argumentant que "no pot tenir validesa probatòria l'anàlisi d'ADN practicada sobre una mostra biològica indubtable que va ser obtinguda sense les garanties exigides per la llei processal".
Per evitar aquest tipus de situacions, Alonso proposa que al sospitós se li presenti un escrit garantit per l'Agència de Protecció de Dades que l'informi de tot el procés que seguirà la mostra i de quins són els seus drets de cancel·lació.
Els dos cossos policials han bolcat en aquesta base la informació genètica que guardaven en diferents fitxers des de fa uns nou anys. Ara els seus agents podran contrastar de forma automàtica els perfils que emmagatzemen de les seves nombroses investigacions i creuar-los amb els de sospitosos o imputats per delictes d'especial gravetat.
La base única, que ara té uns 45.000 perfils genètics, dels quals només uns 6.000 estan identificats, facilitarà també la identificació de persones desaparegudes i cadàvers. La nova norma deixa la porta oberta a l'ús i cessió de les dades procedents d'altres bases, com els fitxers de les policies autonòmiques o de l'Institut Nacional de Toxicologia.
El comissari de la policia científica Antonio del Amo adverteix, tot i les perspectives que comporta la notícia, que "això no és el CSI, on tot sembla tan bonic, sempre aconsegueixes els indicis, ho reconstrueixes tot i les proves d'ADN et diuen en una hora qui és". Del Amo recorda que tot té els seus terminis.
Problemes de "mostres robades"
Els perfils actuals s'han recollit amb autorització judicial o de l'implicat, però la nova llei permetrà obtenir mostres sense necessitat de consentiment previ dels detinguts per delictes contra la vida, la llibertat o la integritat de les persones, robatoris amb violència, crim organitzat o terrorisme.
Tot i això, el genetista de l'Institut Nacional de Toxicologia Antonio Alonso apunta que la falta de regulació en la presa de mostres sense consentiment pot implicar problemes "ètico-jurídics". Segons aquest expert, la llei "estableix de manera molt oberta que a qualsevol individu se li pot prendre una mostra sent sospitós, detingut o imputat" i precisa que quan aquests expressin la seva negativa a sotmetre's a aquest tipus de proves serà necessària l'autorització judicial. Fins aquí tot normal, el problema ve quan s'obtenen dades de l'ADN de qualsevol individu "sense que n'estigui informat".
Alonso recorda, com a exemple, el cas de l'etarra Orkatz Gallastegi, que va presentar un recurs al Tribunal Suprem perquè l'Audiència Nacional el va condemnar basant-se en una prova d'ADN practicada sobre "restes biològiques d'una escopinada" que li van fer sense saber-ho. El Suprem el va absoldre argumentant que "no pot tenir validesa probatòria l'anàlisi d'ADN practicada sobre una mostra biològica indubtable que va ser obtinguda sense les garanties exigides per la llei processal".
Per evitar aquest tipus de situacions, Alonso proposa que al sospitós se li presenti un escrit garantit per l'Agència de Protecció de Dades que l'informi de tot el procés que seguirà la mostra i de quins són els seus drets de cancel·lació.
