Entre el coet i la ploma: com es tradueix l'augment de preu del petroli a les gasolineres

És qüestió només d'una setmana que les estacions de servei traslladin completament als consumidors les pujades del petroli que hi està havent als mercats des de dimarts, arran del bloqueig de l'estret d'Ormuz. Així ho assegura l'expert en carburants i professor del Departament d'Economia Aplicada de la UB Jordi Perdiguero: "És allò d''els coets i les plomes', les pujades del petroli es traslladen al consumidor més ràpid que no pas les baixades."

L'experiència del que va passar amb l'esclat de la guerra d'Ucraïna a la primavera del 2002 és que les refineries espanyoles "van traslladar molt ràpidament l'increment dels preus als carburants". En canvi, les baixades del petroli generades pels aranzels de Trump van trigar més de tres setmanes a arribar al consumidor.

De manera que el que ja s'ha començat a notar ara a les benzineres segurament s'accelerarà els pròxims dies.

Les xifres: què diuen els mercats?

De moment, la reacció dels mercats del cru en aquesta crisi energètica és limitada i també l'impacte en els preus que paguem per omplir el dipòsit.

En el cas d'Ucraïna va provocar que la gasolina s'enfilés fins als 2,19 euros/l. I el gasoil, per sobre dels 2 euros, tot i que després va baixar una mica.

Aquesta setmana els preus mitjans a Catalunya ja han pujat entre 10 i 20 cèntims el litre respecte a diumenge passat, però encara estan entre 40 i 60 cèntims per sota d'aquells màxims. Per bé que ara el dòlar amb què es paga el petroli, també està més barat que aleshores i això tempera la factura. Tot dependrà de com evolucioni el conflicte amb l'Iran.

Segons Perdiguero, ara el Brent està entre 80 i 82 dòlars, però avisa: "Si ens en anéssim als 120 dòlars podríem tornar a veure la gasolina a 2 euros."

L'augment de preus beneficia les gasolineres?

El fet és que els preus que ens trobem als sortidors de les grans marques com Repsol o Shell poden variar molt d'un lloc a un altre, depenent de la competència que tinguin. Tot depèn de si tenen benzineres low cost a prop.

El que van fer fa quatre anys, diu Perdiguero, és aprofitar per expulsar-los del mercat: "Oferien descomptes importants als clients amb les targetes de fidelització i facturaven els carburants a les low cost fins i tot a preus més cars."

La reducció de marges va fer que aquestes treballessin perdent-hi diners. Tant és així que la Comissió dels Mercats i la Competència ha acabat multant les grans marques. Perdiguero espera que ara no facin el mateix, però alerta que Repsol ja està enviant cartes als independents advertint-los que no els poden garantir el subministrament.

Les xifres indiquen que els preus dels carburants segueixen la tendència dels preus del petroli quan s'incrementen, però el fet és que, proporcionalment, s'acaben apujant més.

Durant la crisi d'Ucraïna, per evitar una recessió, el govern espanyol va subvencionar el preu dels carburants amb una ajuda directa de 20 cèntims per litre. Segons Perdiguero, però, va costar 5.000 milions i no va ser eficient. "El preu del gasoil va augmentar a causa de l'existència del subsidi. Els consumidors van rebre menys de 15 dels 20 cèntims que hauria d'haver baixat el preu." I són ajudes que beneficien més els més rics, perquè acostumen a tenir cotxes més grans.

Què passarà amb les factures de gas i electricitat?

L'estat espanyol, com la resta d'Europa, és totalment dependent del gas natural que importa. Dues terceres part són de gas liquat que arriba en vaixells i aquí hi ha sis plantes on es regasifica. Amb tot, molt poc ve de l'Orient Mitjà. Però aquesta setmana les pujades del gas als mercats han estat més fortes fins i tot que les del petroli. A més del bloqueig d'Ormuz, hi ha pesat l'aturada de la producció decidida per Qatar, el primer productor de l'Orient Mitjà.

Laura Garcia és la directora de Transició Energètica de la consultora Trebol Energia i està especialitzada en els mercats elèctric i del gas. Assegura que "el consumidor notarà les pujades, però sempre les nota tard i en menor proporció, perquè el preu final del gas depèn també d'altres costos".

Segons aquesta experta, a més del gas també hi haurà repercussió en la factura de la llum. En determinades hores al dia la producció elèctrica amb energies renovables i nuclear no és suficient per abastir tota la demanda i aleshores entren en funcionament les centrals de gas de cicle combinat. El preu del quilowatt al mercat Ibèric es calcula amb el de l'última tecnologia que s'incorpora a la subhasta horària, de manera que això encareix tota la producció elèctrica.

Una incògnita afegida a la de l'evolució de la crisi a l'Orient Mitjà és l'abast de l'amenaça de Putin de tallar els enviaments de gas a Europa. I també la de Trump de sancions comercials a Espanya, perquè els Estats Units n'és actualment el principal subministrador. En el pitjor dels casos, Garcia creu els EUA no tancarien l'aixeta del gas, però els preus també s'encaririen.

Tenim manera de protegir-nos de les pujades?

Segons Jordi Perdiguero els consumidors s'espanten sobretot per la despesa de llum i gas, perquè en veuen el total a les factures que els arriben a casa. Mentre la gasolina l'efecte és més esglaonat, només n'han de posar al dipòsit del cotxe.

La despesa energètica més important de l'estat espanyol ve del petroli. I el fet és que les importacions de cru estan molt diversificades perquè la major part s'importa de Nigèria, Mèxic o els EUA, i l'Orient Mitjà representa un percentatge reduït. Per tant, aquest abastiment sembla que està garantit, però igualment l'haurem de pagar més car i això ens afectarà de ple la butxaca.

Per a Mar Reguant, investigadora de la fundació ICREA a l'Institut d'Anàlisi Econòmica, "l'efecte en els preus és mundial, deixant de banda si, tècnicament, a nosaltres el petroli ens arriba d'allà o no".

Reguant diu que ara els mercats "han reaccionat, però no han explotat, pendents de si s'aturarà realment la producció al Golf o el conflicte es resoldrà relativament ràpid". I no han explotat "en part perquè comença el bon temps. Si hagués passat al setembre, hauria estat molt més".

Perdiguero creu que "el consumidor no té alternatives a curt termini per reduir la despesa, més enllà d'agafar menys el cotxe i anar més en tren, que també és un mal moment". A més llarg termini, però, creu una sortida seria potenciar el cotxe elèctric.

I per Mar Reguant, reduir la dependència energètica i evitar els efectes de crisis com l'actual, passaria, en el cas de la península Ibèrica, "sobretot per l'energia solar, que té l'avantatge que la podem desplegar relativament ràpid: "Hem fet grans avenços, però ara necessitem més suport a la xarxa elèctrica i en bateries."