Equador: apedreguen el cotxe del president Noboa i els acusen de terrorisme i intent d'assassinat

El govern de l'Equador acusarà de terrorisme i d'intent d'assassinat els cinc detinguts aquest dimarts després de l'atac amb pedres d'un grup d'indígenes al cotxe del president del país, Daniel Noboa.

Ho ha dit la ministra de Medi Ambient i Energia, Inés Manzano, que ho ha justificat amb l'afirmació que hi ha "signes de danys per bala" al vehicle, apedregat quan anava a Cañar, una ciutat del sud del país.

La comunitat indígena està mobilitzada des de fa dies perquè Noboa ha suprimit les subvencions al dièsel, cosa que n'ha fet pujar el preu més del 50%, i en protesta han bloquejat moltes carreteres.

L'incident ha passat quan la caravana presidencial ha travessat un dels punts de bloqueig per assistir a un acte organitzat pel seu govern a la ciutat, i ho han gravat des de dins del cotxe del president:

"Respostes militars a demandes legítimes"

Malgrat l'atac, cap persona de les que anaven en els vehicles no ha resultat ferida. Per la seva banda la Confederació de Nacionalitats Indígenes del país, la CONAIE, s'ha queixat de l'actuació policial.

Segons aquesta organització, el govern està donant "respostes militars a demandes legítimes", i ha difós vídeos de l'actuació policial, que qualifica de "brutal" i "orquestrada contra el poble mobilitzat":

Manzano ha anunciat que ja han presentat l'acusació de terrorisme i intent d'assassinat a la fiscalia, mentre que la CONAIE afirma que els 5 detinguts han estat seleccionats "arbitràriament" per la policia.

Noboa va signar el decret que eliminava les subvencions a mitjans de setembre, i la CONAIE va iniciar fa dues setmanes una vaga amb mobilitzacions, marxes i bloquejos de carreteres, de moment sense èxit.

Tercer intent de suprimir les subvencions

Aquest dilluns el partit de Noboa, Acció Democràtica Nacional, ADN, ja va demanar a la fiscalia que investigués Marlon Vargas, president de la CONAIE, també acusant-lo de terrorisme.

El motiu és que Vargas va dir que anirien fins a la capital, Quito i la "prendrien" si el govern no els fa cas, declaracions que el govern considera que són "una amenaça directa a la pau i l'estabilitat del país."

El 2019 i el 2022 el moviment indígena ja va arribar fins a Quito per defensar les subvencions, i les dues vegades els presidents Lenín Moreno primer i Guillermo Lasso després van fer marxa enrere en la intenció de suprimir-les.

Un president amb mà dura contra el narcotràfic

Daniel Noboa és president des del 2023, quan va guanyar per sorpresa la candidata de l'esquerra Luisa González, del partit de l'expresident Rafael Correa, i aquesta primavera la va tornar a guanyar.

De 37 anys, és el president més jove que ha arribat al càrrec per les urnes, i és fill de l'home més ric del país, Álvaro Noboa, que va ser cinc vegades candidat a la presidència, però sense èxit.

Amb un estil de govern de mà dura, ha atorgat sovint poders excepcionals a l'exèrcit i a la policia, sobretot per lluitar contra la delinqüència i el narcotràfic, molt actiu al país des de l'acord de pau a Colòmbia.

Va ser el 2016, i els grups armats que el controlen van desplaçar-s'hi aprofitant la corrupció que hi ha a l'administració, es van reconfigurar les rutes de la droga i la violència delictiva va augmentar enormement al país.

Amb aquest panorama, Noboa va prometre combatre-ho i va guanyar les eleccions amb una popularitat pròxima al 70%, però l'índex d'homicidis al país no ha parat d'augmentar, i ja és el més alt de tot Sud-amèrica.