"Erèmia, soledats compartides en el món rural": un mosaic d'històries de soledat a la Vall d'en Bas
"Erèmia, soledats compartides en el món rural", que "El documental" estrena el 4 de juliol, és una experiència de documental social i participatiu a la Vall d'en Bas, en què un grup de diverses persones d'entre 17 i 86 anys reflexionen sobre el sentiment de soledat, com el viuen i com l'afronten gràcies a l'acompanyament comunitari. Tots els testimonis, molt íntims, tenen un punt en comú: la necessitat de sentir-se escoltats.
Quan la soledat és no volguda
La paraula "erèmia" ve del grec i vol dir "lloc solitari o desert". Les vides de la Mònica, l'Emília, la Janina, el David, la Margot, el Joel, el Pere o la Glòria es van veure en algun moment superades per la sensació de soledat no volguda. Ara, decideixen compartir com ho van viure i com van poder superar-ho.
La soledat de la Mònica va començar arran d'una malaltia que li va canviar la vida.
Em vaig allunyar de tot. D'un mes a l'altre vaig deixar de sortir, no volia veure ningú, només volia estar-me a casa.
També parlen de la seva experiència l'Emília, vídua sense fills, que viu en una residència a la Vall d'en Bas, i la Janina, que ha viscut acompanyada per la por i l'angoixa.
L'angoixa la patia amb por, amb paralització i amb pànic. No sabia on anar ni on moure'm, només estava al llit.
El David, com a animalista, se sent molt sol en la seva lluita per la mentalitat de la comarca.
Estic rodejat de gent: tinc família, tinc parella, tinc bons amics. A la feina tracto molta gent, però em sento sol respecte a decidir les coses que vull fer.
La vida de la Margot ha canviat després del diagnòstic de demència de la seva parella. Tot i que viu amb ell, se sent sola.
No és un soledat física, és una soledat diferent.
El Joel va patir molta pressió de l'entorn per ser el perfecte noi heterosexual amb parella, però ell no se sentia així, no era així. Va tenir molts problemes per expressar realment la seva sexualitat.
Em vaig anar tancant, i em sentia incomprès i molt sol.
Després d'un temps, en Pere, que va patir una barreja de sentiments entre el dol i la soledat després de perdre la seva parella, ha tancat una etapa.
Vull continuar, tornar a fer el que feia. Vull tornar a engegar.
El paper de l'atenció primària
La Laura és referent de benestar comunitari. Explica que es vol transformar l'atenció primària i que "s'intenten moure projectes per poder pal·liar i solucionar la soledat".
El fenomen de la soledat és com una epidèmia que s'estén arreu.
Per a la Laura, "la soledat té conseqüències a nivell de salut física i mental que poden avançar la mort i portar al suïcidi". Ella organitza activitats grupals i comunitàries per millorar el benestar de les persones, prevenir la malaltia i promocionar la salut.
És important trobar entre tots noves maneres de fer i de ser, en el poble, en l'àmbit rural.
