Es dissol la "Fundació Humanitària de Gaza", la trampa mortal d'Israel, segons l'ONU

Del no-res va aparèixer i cap enlloc ha anat.

Però pel camí, l'anomenada Fundació Humanitària de Gaza ha deixat 859 cadàvers de palestins que esperaven rebre els aliments promesos en el que es va conèixer com "les cues de la fam"

És una xifra de mínims, contrastada per l'Oficina pels Drets Humans de l'ONU. Morts directes per trets dels mercenaris que "protegien" els tres centres de repartiment oberts per l'exèrcit israelià.

Les tropes regulars d'Israel van matar 514 persones més a trets en el caos que van imposar amb aquest sistema d'abocament de menjar entre una població afamada i exhausta.

1.373 persones assassinades en total, sota la tapadora d'aquesta organització mercenària, autoanomenada "humanitària". I en només sis mesos: des del maig, que va arribar a la Franja, fins ara mateix que n'ha marxat.

Trampa mortal

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que es justificava així davant dels seus ministres més ultres per deixar entrar a Gaza un mínim de calories per habitant:

Hem d'evitar les morts per gana. Des d'un punt de vista pràctic i polític. No tindríem suport per assolir la victòria. Per això hem decidit autoritzar una ajuda mínima durant la guerra."

Poc després apareixia el nom de la Fundació, amb seu a Delaware, els Estats Units: idea israeliana, diners nord-americans.

Primer director executiu, Jake Wood, exmarine nord-americà, que ja abans del menjar es va ocupar de desplegar a Gaza mercenaris de la Safe Reach Solutions (Solucions de Seguretat a l'Abast), creada ad hoc pel veterà de la CIA Phillip Reilly, interlocutor directe dels israelians.

L'esquer i la trampa. Una trampa mortal per als palestins, com ho va definir l'ONU. 

"Assassinats orquestrats"

El mateix Jake Wood va dimitir de la direcció de la Fundació el 23 de maig. Dos dies abans que arribessin les primeres imatges de les "cues de la fam": literalment, milers de palestins trencant els filats de punxes per on els volien fer passar per abraonar-se sobre  les caixes que es repartien. 

Des del primer dia, els mercenaris van començar a disparar amb l'excusa del mateix desordre que estaven provocant.

Wood va posar com a motiu de dimissió que "no podria complir els mínims principis humanitaris". Metges Sense Fronteres va ser més precís i va qualificar les instal·lacions de la Fundació com "llocs d'assassinats orquestrats i deshumanització".

Crim de guerra

La utilització de la fam com a arma de guerra és un crim de guerra per definició. Quan es fa de manera recurrent i prolongada, constitueix un crim contra la humanitat.

Són exactament les dues acusacions que sustenten l'ordre de recerca i captura internacional contra Netanyahu emesa pel Tribunal Penal Internacional fa un any, ja abans de la irrupció de la Fundació a la Franja.

Netanyahu ha dit i demostrat repetidament que vol mantenir els palestins de Gaza lligats a la vida per un mínim fil alimentari. 

D'aquí la campanya ininterrompuda d'amenaces, bombes i difamació contra les agències internacionals humanitàries i sobretot la de l'ONU pels refugiats palestins, la UNRWA, que acusa --sense presentar proves-- de connivència amb Hamas.

Fam al Creixent Fèrtil

Un dels objectius d'Israel, abastament documentat al llarg de dos anys d'ofensiva militar a tota Gaza i de neteja ètnica de la major part del territori ha estat --i continua sent--  controlar per mantenir sota mínims el que ja s'anomena les "constants vitals col·lectives" dels seus més de dos milions d'habitants.

Resultat: l'ONU va declarar una epidèmia de fam a la Franja el 22 d'agost, exactament tres mesos després de l'intent israelià declarat de substituir la UNRWA i altres organitzacions humanitàries  independents per la "Fundació Humanitària de Gaza"  en la distribució de l'alimentació.

La fam, per primera vegada, irrompia en la zona del Mediterrani oriental on precisament arrenca el que es coneix com a Creixent Fèrtil, per la forma de quart de lluna que va de Gaza fins a les ribes del Tigris i l'Eufrates, a Mesopotàmia, a l'Iraq actual. L'hort i el graner de l'Orient Mitjà.

"Fracàs de la humanitat"

Aquestes són les paraules que va utilitzar el secretari general de l'ONU, António Guterres, per acompanyar la declaració oficial de fam a Gaza. 

Amb tota l'ajuda humanitària retinguda i pendent d'una distribució mínima controlada per Israel i els seus pròxims, Nacions Unides xifrava en més de mig milió de persones les que passaven fam. Havien aparegut ja les primeres desenes de morts, la majoria infants.

El fracàs global al qual es referia Guterres era el silenci del món davant els fets.

A les portes de Gaza s'acumulaven camions carregats amb milers de tones d'aliments i medecines, però Israel mantenia el setge total. Mentre l'ONU decretava l'estat de fam, Israel bloquejava el menjar, i els Estats Units utilitzaven el dret de veto al Consell de Seguretat per impedir qualsevol condemna al seu aliat.

Ni vida ni mort

La Fundació Humanitària de Gaza va aturar els operatius oficialment el 10 d'octubre amb l'entrada en vigor del suposat alto el foc que Trump va mediar amb Hamas i va imposar a contracor a Israel.

Tan a contracor li va imposar a Netanyahu que ja l'ha vulnerat en unes 500 ocasions que han causat prop de 400 morts palestins, suplementaris als 70.000 comptabilitzats els dos anys anteriors.

Un dels punts de l'anomenat pla Trump en la primera fase on es troba era l'entrada suficient d'ajuda humanitària. Però Gaza ja necessitava abastir-se amb un mínim de 600 camions al dia abans de la crisi. 

Ara, amb la població completament desassistida, un 80% d'infraestructures destruïdes i pràcticament tot el sòl agrícola devastat, n'entren només la meitat.

A Gaza s'ha deixat de morir al ritme que Israel hi ha imposat els últims anys. Però entre la mort i la vida, manté els gazians en un coma profund induït.