Es dobla el nombre d'urbanitzacions catalanes que adopten mesures preventives antiincendis
El nombre d'urbanitzacions catalanes que han adoptat mesures preventives contra els incendis de cara a l'estiu s'ha doblat respecte a l'any passat. De fet, fa tres anys que la llei ja marca que totes les urbanitzacions envoltades de zona boscosa han d'estar protegides per una franja de seguretat de 25 metres. Ara el 58% de les urbanitzacions de Catalunya ja compleixen aquesta norma i alguns fins i tot, han decidit ampliar aquest perímetre.
3 min
El 2003 l'incendi de Maçanet de la Selva que va cremar 1.000 hectàrees de bosc i que va obligar a desallotjar 2.000 persones, la majoria d'urbanitzacions, va demostrar que calia reforçar la prevenció contra el foc en els mesos d'estiu, sobretot, a les zones habitades. Per això des de fa tres anys la llei marca que totes les urbanitzacions envoltades de zona boscosa han d'estar protegides per una franja de seguretat de 25 metres. Però en algunes poblacions, com és el cas de Maçanet, l'Ajuntament ha volgut duplicar aquesta zona de seguretat i l'han ampliat fins a 50, perquè troben que l'espai té un risc d'incendi molt elevat. Les feines de prevenció que s'han dut a terme a la població ja estan gairebé enllestides. Només falta per netejar un racó de bosc a tocar de la urbanització Montbarbat de Maçanet de la Selva.
La Generalitat ha destacat que les urbanitzacions catalanes que tenen un risc més elevat d'incendi a la vora estan gairebé cobertes. Aquestes mesures preventives han de servir per facilitar les tasques d'extinció de bombers i mitigar l'acció del foc provinent del bosc.
A part de la feina que fa l'administració, també és important la neteja de les finques per part dels particulars. Això, a vegades, és difícil de controlar, ja que hi ha propietats que canvien fins a tres vegades de titular en un any.
Ramats antiincendis
El que és molt efectiu a l'hora de prevenir incendis són els ramats. Quan n'hi havia molts, ajudaven a mantenir a ratlla el sotabosc i costava més que s'hi calés foc. Ara, de ramats en queden pocs, especialment al voltant de les grans ciutats, i això es nota als boscos. Però algunes poblacions els han recuperat de cara a l'estiu perquè facin aquesta feina. Un bon exemple és a Valldoreix, prop de la serra de Collserola.
Des que va començar la calor cada dia surten dels corrals de Can Cussó, a Valldoreix, 400 ovelles i 100 cabres. La primera parada, després de l'estampida, és per menjar el pa que el pastor, el José Lázaro, els té preparat. Però la següent serà el sotabosc d'aquesta població i d'alguns espais del Parc de Collserola que limiten amb aquesta zona urbana, molt pròxima a Barcelona. L'objectiu és la prevenció dels incendis forestals.
Els tècnics de l'Associació de Defensa Forestal li marquen els camins que ha de seguir amb el bestiar. El pastor és l'amo del ramat i, tot i que n'ha de reforçar l'alimentació amb pinsos, la pastura li surt gratis.
Si la fórmula resulta tan eficaç com ho ha estat en altres llocs durant milers d'anys, la principal beneficiada serà la població.
La Generalitat ha destacat que les urbanitzacions catalanes que tenen un risc més elevat d'incendi a la vora estan gairebé cobertes. Aquestes mesures preventives han de servir per facilitar les tasques d'extinció de bombers i mitigar l'acció del foc provinent del bosc.
A part de la feina que fa l'administració, també és important la neteja de les finques per part dels particulars. Això, a vegades, és difícil de controlar, ja que hi ha propietats que canvien fins a tres vegades de titular en un any.
Ramats antiincendis
El que és molt efectiu a l'hora de prevenir incendis són els ramats. Quan n'hi havia molts, ajudaven a mantenir a ratlla el sotabosc i costava més que s'hi calés foc. Ara, de ramats en queden pocs, especialment al voltant de les grans ciutats, i això es nota als boscos. Però algunes poblacions els han recuperat de cara a l'estiu perquè facin aquesta feina. Un bon exemple és a Valldoreix, prop de la serra de Collserola.
Des que va començar la calor cada dia surten dels corrals de Can Cussó, a Valldoreix, 400 ovelles i 100 cabres. La primera parada, després de l'estampida, és per menjar el pa que el pastor, el José Lázaro, els té preparat. Però la següent serà el sotabosc d'aquesta població i d'alguns espais del Parc de Collserola que limiten amb aquesta zona urbana, molt pròxima a Barcelona. L'objectiu és la prevenció dels incendis forestals.
Els tècnics de l'Associació de Defensa Forestal li marquen els camins que ha de seguir amb el bestiar. El pastor és l'amo del ramat i, tot i que n'ha de reforçar l'alimentació amb pinsos, la pastura li surt gratis.
Si la fórmula resulta tan eficaç com ho ha estat en altres llocs durant milers d'anys, la principal beneficiada serà la població.
