És possible protegir l'estret d'Ormuz dels atacs als petroliers? Un pas on es juga la guerra
L'estret d'Ormuz, el pas marítim que separa l'Iran i Oman i que connecta el golf Pèrsic amb l'oceà Índic, és un dels escenaris principals de la guerra que s'està lliurant a l'Orient Mitjà.
Aquest dijous, dos vaixells iranians carregats amb explosius han atacat dos vaixells de càrrega que eren en aigües iraquianes.
Se sumen als almenys quatre vaixells mercants que van ser atacats també per l'Iran aquest dimecres. La Guàrdia Revolucionària es va atribuir l'autoria d'un dels atacs, que va afectar una nau amb bandera tailandesa i va obligar a rescatar una vintena de mariners.
El nou líder suprem de l'Iran, en un missatge oficial publicat per la seva oficina, subratllava aquest dijous que "la palanca del bloqueig a l'estret d'Ormuz ha de seguir sent usada". Mojtaba Khamenei, en un missatge llegit per un locutor en què ni se'l veia ni se'l sentia, ha exigit el tancament de les bases militar dels Estats Units a la regió i ha anunciat que, mentre això no passi, continuaran els atacs.
Per la seva banda, els Estats Units asseguren que han eliminat una cinquantena de vaixells iranians sospitosos, diuen, de col·locar mines a les aigües de l'estret. L'Iran recalca que qui vulgui passar per l'estret d'Ormuz els ha de demanar permís, mentre que el president Trump anima les empreses petrolieres a passar-hi.
En aquest context, travessar l'estret és cada dia més perillós. Però diversos vaixells segueixen intentant-ho, ja que aquest pas és, de fet, l'única sortida marítima per a molts països de la regió, com Kuwait, l'Iraq, Qatar i els Emirats Àrabs.
En el cas de l'Iraq, tindria l'opció de treure el cru per l'oleoducte més petit que va a Turquia, però també ha estat atacat i no funciona. Així que no pot exportar ni una gota de petroli i gas.
A més a més, cal tenir en compte que l'existència d'oleoductes o gasoductes no vol dir que estiguin lliures i esperant per substituir els vaixells. Com ha recordat al "Catalunya nit" de Catalunya Ràdio Mar Reguant, que és economista i professora a l'Institut d'Anàlisi Econòmica del CSIC, "es tracta d'infraestructures que ja es feien servir, i no s'hi podrà afegir gaire més gas o petroli".
Tots aquests països són productors i exportadors de gas i petroli, sobretot cap al mercat asiàtic, però també cap a la resta del món. Com que no saben on podran emmagatzemar tot el carburant que els sobra, els països de la zona ja n'estan reduint l'extracció.
Del bloqueig a l'estret també se'n ressenten carregaments que agències de l'ONU i ONG destinen a crisis humanitàries.
Qui està defensant l'estret?
Per tot això, diversos països volen destinar esforços a protegir l'estret d'Ormuz, però és un espai difícil de defensar. Les rutes marítimes només tenen dues milles nàutiques d'amplada i els vaixells han de girar davant d'illes iranianes i una costa muntanyosa que proporciona cobertura a les forces iranianes, segons el corredor marítim SSY Global.
El president de l'Estat Major Conjunt dels EUA, el general Dan Caine, va assegurar dimarts que el Pentàgon està estudiant maneres d'escortar vaixells de manera segura.
També el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha parlat amb els líders d'Alemanya i Itàlia sobre opcions per proporcionar suport al transport comercial a l'estret, segons va dir un portaveu del seu executiu dimarts.
En la mateixa línia s'han pronunciat líders europeus, com el president francès Emmanuel Macron, que va dir que diversos països d'Europa, l'Índia i altres estats asiàtics planejaven una missió conjunta per proporcionar protecció. Tot i això, ha dit que aquesta operació només podria passar una vegada s'acabi el conflicte i que, per tant, no es donen les condicions.
Alguns experts creuen que això passarà si la guerra continua durant setmanes. "El món necessita que el petroli flueixi des del Golf, i per això s'està planificant implementar mesures de protecció", ha dit a Reuters Kevin Rowlands, editor del RUSI Journal al Royal United Services Institute.
Com de difícil és protegir la ruta marítima?
Aconseguir que els grans vaixells i petroliers que estan esperant a banda i banda de l'estret segueixin travessant el pas de forma segura no és una tasca fàcil. Si bé gran part de la marina convencional de l'Iran ha estat destruïda, les forces armades iranianes encara tenen arsenal per causar danys als vaixells.
Comptarien, per exemple, amb llanxes d'atac ràpid, embarcacions de superfície no tripulades, minisubmarins, mines i motos aquàtiques carregades amb explosius. A més, el Centre for Information Resilience, un grup de recerca sense ànim de lucre, calcula que el país té la capacitat de produir al voltant de 10.000 drons al mes, que podrien servir-los per seguir controlant l'estret a cop d'atacs.
Un comandant retirat de la marina reial del Regne Unit, Tom Sharpe, ha explicat a Reuters: "Escortar tres o quatre vaixells al dia a través de l'estret seria factible fent servir set o vuit destructors proporcionant cobertura aèria", però només a curt termini. En canvi, "fer-ho de forma sostenible durant mesos requeriria més recursos", ha afegit.
El director de l'Institut Europeu d'Estudis de l'Orient Mitjà i l'Àfrica del Nord, Adel Bakawan, va encara més enllà i explica que fins i tot si es destruís la capacitat de l'Iran per desplegar míssils balístics, drons i mines flotants, els vaixells encara enfrontarien l'amenaça d'operacions suïcides.
S'havia donat abans aquesta situació a la regió?
L'estret d'Ormuz mai s'ha tancat del tot, però el transport marítim sí que s'havia vist afectat en el passat. Una de les alteracions més importants va ser el 1984, en plena guerra entre l'Iran i l'Iraq. Va ser l'anomenada guerra dels petroliers, període en el qual tots dos països es van atacar mútuament a l'estret i més de 500 vaixells van ser destruïts o deteriorats.
De totes maneres, l'Iran tenia pocs incentius per tancar del tot el pas per l'estret i, malgrat les repetides amenaces, no va complir. Ells mateixos depenien de les rutes marítimes per a les exportacions vitals de petroli. A més, les forces navals internacionals, en particular les dels Estats Units i Europa, van intervenir per garantir el pas segur dels vaixells.
La zona on més habitualment s'han acumulat els atacs en les rutes que travessen el mar d'Aràbia en els darrers anys és l'estret de Bab al-Mandab. El pas que separa el Iemen de Djibouti i Eritrea l'han de creuar els vaixells per entrar al mar Roig i arribar al canal de Suez, una ruta marítima crucial per on passa el 12% del comerç mundial.
Els houthis del Iemen, un grup aliat amb Teheran però amb un arsenal militar molt menor que el de l'Iran, van aconseguir tancar el 2023 la major part del trànsit que passava pel mar Roig i per aquest estret durant més de dos anys, malgrat la protecció proporcionada per forces liderades pels EUA, i es van generar colls d'ampolla al trànsit marítim.
També ha causat disrupcions del trànsit marítim la pirateria davant de la costa de Somàlia. Les forces liderades per la Unió Europea han pogut contrarestar-les els darrers anys, però s'ha tractat sempre d'una lluita contra forces molt menys equipades que els Guardians de la Revolució de l'Iran que ara ataquen els vaixells a Ormuz.
Quines alternatives de pas hi ha?
Els Emirats Àrabs Units i l'Aràbia Saudita han buscat maneres d'evitar l'estret construint més oleoductes, per no dependre només de l'única ruta marítima. Aquests, però, actualment no estan operatius i un atac contra un oleoducte saudita d'est a oest per la milícia houthi el 2019 va demostrar que aquestes alternatives també eren vulnerables.
"Militarment parlant, són infraestructures impossibles de protegir des del moment que es converteixen en un objectiu", apunta l'economista Mar Reguant.
En tot cas, els dos països estan treballant per desviar algunes exportacions cap a ports fora del Golf, cosa que podria proporcionar alleujament addicional, però aquests fluxos continuen sent limitats.
La majoria de les companyies navilieres encara utilitzen una ruta molt més llarga a través de l'extrem sud d'Àfrica. L'empresa naviliera danesa Maersk havia dit que començaria un retorn gradual a la ruta del Suez a partir del gener.
"Hem d'entendre el missatge general, que és que tenim disponibles alternatives més locals com l'energia renovable o el biogàs, i que hem d'aprendre a fer-les servir", sentencia Reguant.
