Es veu que també fan fora els millors

El futbol és tan màgic, tan imprevisible, que fins i tot "the special one" ha perdut el càrrec per incompetent. Bé, potser aquest adjectiu és una mica dur, però el cert és que no ha estat a l'alçada del que se li demanava amb les competències que se li suposaven.
El futbol té aquesta lògica. I més quan la redueixes als resultats. L'única cosa a què et pots agafar són els punts i si els punts no hi són, tu sobres.
No estic especialment content de la desgràcia de Mourinho. És veritat que, tot i considerar-lo un bon entrenador, la seva manera de veure i viure l'esport està als antípodes del que jo penso i crec. És veritat que té tot el dret a posar les fronteres del partit allà on vulgui i estirar els noranta minuts als dies anteriors i posteriors i jugar amb les paraules i amb les tensions i amb l'esportivitat i amb el risc i amb les pressions. Tot això ho pot fer perquè el futbol l'hi ha permès i ell s'ha passat la vida explorant-ne els límits. Estava en el seu dret. I jo en el meu que em sembli fastigós aquest estil de veure l'esport i de considerar que hauria d'estar prohibit en un món civilitzat, i que s'haurien de castigar les conseqüències que, inevitablement, tot això acaba tenint. Tots dos estem en el nostre dret. Potser ell confia que tot plegat és un joc i no té més importància. Ni ho sé, ni m'importa. Però no estic content perquè l'hagin fet fora. Ho hauria estat si li haguessin prohibit treballar amb aquest estil barroer que l'ha caracteritzat.
El lector més intuïtiu ja deu haver observat que del dit a l'ull a Vilanova ni en parlo. Seria jugar amb avantatge. Una acció com aquella que va protagonitzar el perseguirà tota la vida i amb això n'hauria de tenir prou.
El cas és que l'han fet fora, que és un bon entrenador i que no li faltaran ofertes per tornar a treballar. El que em sorprèn de tot plegat és que el primer candidat sigui el Reial Madrid, que ja ha confirmat Benítez i que, per tant, si no es produeix el miracle, està a punt de fer-lo fora.
I em sorprèn perquè el seu currículum al Madrid és més que dubtós. En tres anys va guanyar una Lliga i una Copa. Però en va perdre una altra al Bernabéu contra el seu màxim rival a la ciutat, l'Atlètic de Madrid, va quedar a quinze punts del seu màxim rival a la Lliga, el Barça, i va caure davant del seu màxim rival a Europa, el Bayern. I només parlem de números. Però si parléssim també de futbol podríem afegir el cinc a zero del Barça de Guardiola al seu Madrid, la humiliació més gran que jo he vist mai en un clàssic. I tot es queda curt amb el que aquest home va fer amb el bon nom i el "señorío" del Madrid, que va arrossegar pel fangar durant tres anys. Amb la cirereta d'acabar amb un dels mites dels madridistes, el millor porter de la història de l'entitat, Iker Casillas.
Florentino, però, és capaç de tot. Té una vareta màgica amb la punta trencada i una habilitat especial per equivocar-se en cada decisió futbolística. O sigui que tampoc seria tan estrany tornar-lo a veure per aquí. I això sí que em sabria greu. Una cosa és que no li vulgui mal a ningú i que, per tant, aquest home pugui tornar a entrenar. Però és que tampoc li vull cap mal a l'esport ni al futbol d'aquí. Potser la solució és que li surti feina ben lluny d'aquí. A l'emergent futbol xinès, posem per cas.