Espanya, un dels estats que podrà rebre ajuda de la UE per l'arribada de migrants

Espanya podrà rebre ajuda financera de la Unió Europea com un dels estats amb més arribades de migrants. I també podrà demanar la reubicació dels sol·licitants d'asil a altres estats membres.

La Comissió Europea ha fet pública aquest dimarts la llista d'estats membres que considera elegibles per accedir al mecanisme de solidaritat del Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea, aprovat l'abril de l'any passat. A més d'Espanya, també hi podran accedir Grècia, Xipre i Itàlia.

Es tracta de quatre estats que Brussel·les considera que tenen "més pressió migratòria". En el cas d'Espanya i d'Itàlia, la Comissió Europea considera que hi va haver un nombre desproporcionat d'arribades per les operacions marítimes de recerca i rescat. Pel que fa a Grècia i Xipre, l'executiu comunitari creu que es troben "sota pressió migratòria a causa del nivell desproporcionat d'arribades" durant l'últim any.

Més enllà d'aquests quatre estats, la Comissió Europea també ha determinat que Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Estònia, Finlàndia, França, Irlanda, França, Letònia, Lituània, els Països Baixos i Polònia estan "en risc de pressió migratòria". Per aquest motiu, tindran accés prioritari a assistència operativa, tècnica i financera per part d'organismes i agències de la UE.

Menys entrades irregulars

El document vol ser una fotografia de la situació migratòria i d'asil a la UE. Identifica els estats membres que assumeixen més càrrega d'aquest tipus i proposa un "contingent anual de solidaritat" per afrontar els diferents nivells de pressió migratòria.

L'informe de la UE reflecteix una millora de la situació migratòria entre el juliol de 2024 i el juny d'aquest 2025. Durant aquest any, hi ha hagut una reducció del 35% de les entrades irregulars a les fronteres de la Unió, gràcies sobretot a un augment de la cooperació amb els socis.

El document, però, assenyala reptes pendents com "la contínua pressió de les arribades irregulars i els moviments no autoritzats dins de la UE, l'acollida de refugiats procedents d'Ucraïna, la militarització de la migració per part de Rússia i Bielorússia a les fronteres exteriors i la cooperació en matèria de retorns i readmissió".

Un contingent de solidaritat que encara no està definit

Tot i que la Comissió Europea ha proposat formalment la creació del primer contingent de solidaritat, aquesta proposta encara no s'ha fet pública.

Els Vint-i-set hauran d'adoptar ara el document de la Comissió i determinar quin ha de ser el contingent de solidaritat i la forma com cada estat membre hi contribuirà.

Quan els estats membres hagin pres la decisió sobre el contingent de solidaritat, les contribucions de cada país seran públiques i jurídicament vinculants.

Aquestes contribucions podran tenir la forma d'ajudes financeres, reubicació de migrants, assumir la responsabilitat de demandants d'asil o altres mesures alternatives.