Esperant la regularització per poder treballar i estudiar: "El meu somni és ser metge forense"
Va arribar a Girona fa tres anys demanant protecció internacional. La Yeni Marisol Sánchez vivia a Hondures amb la seva mare i tenien un negoci familiar. "Vivíem en un barri perillós en què les bandes ens demanaven diners cada mes i ens amenaçaven. Vam haver de sortir del país", explica.
Va aterrar a Catalunya embarassada de la seva primera filla. La sol·licitud d'asil li va permetre obtenir inicialment un permís temporal que li va donar accés al mercat laboral.
Durant aquell període, va poder treballar en un supermercat, però els problemes van arribar quan se li va denegar la sol·licitud de protecció internacional i va perdre el permís de treball.
Els llimbs legals de les sol·licituds d'asil denegades
"Hem buscat en moltes empreses però, esclar, les empreses no t'agafen perquè no està permès, perquè estem en situació irregular", lamenta la Yeni.
Ni ella ni el seu marit tenen permís per treballar. Des d'aleshores, la Yeni ha intentat regularitzar la seva situació per diferents vies per deixar de viure en un buit legal, depenent econòmicament de la seva germana. Ara, totes les esperances estan posades en la regularització extraordinària.
"El meu somni és ser metge forense", reconeix aquesta jove hondurenya. Espera que la regularització extraordinària li permeti iniciar els estudis que ja va intentar començar al seu país, així com reincorporar-se al mercat laboral per poder tenir estabilitat i deixar de dependre de la seva germana.
Els sol·licitants d'asil seran un dels col·lectius més beneficiats per la regularització extraordinària anunciada pel govern espanyol. L'últim Reglament d'Estrangeria deixava moltes d'aquestes persones en uns llimbs legals quan se'ls denegava la protecció internacional perquè no els comptava tot el temps que portaven el país per demostrar l'arrelament i havien de tornar a esperar dos anys perquè se'ls reconegués.
Posar el comptador a zero per demostrar l'arrelament
Així doncs, ja no els computa el temps que han viscut i treballat legalment a Espanya. Així, per regularitzar han de començar de nou i posar el comptador del temps a zero, quedant abocats a la irregularitat durant dos anys.
El govern d'Espanya ha iniciat la tramitació d'una regularització extraordinària de persones migrants amb l'objectiu d'aprovar-la a través d'un reial decret. Aquest procés pot suposar un abans i un després per a totes aquestes persones afectades.
El procés s'adreça a persones que ja es trobaven al país abans de l'1 de gener del 2026 i que puguin acreditar cinc mesos de permanència continuada en el moment de fer la sol·licitud. També s'hi inclouen persones amb sol·licituds de protecció internacional pendents o denegades.
"No busquen res extraordinari, només treballar"
El cas de la Yeni no és una excepció. Mireia Risco, assessora d'estrangeria de Lleal Tulsà Assessors, admet que al seu despatx ja han rebut centenars de consultes de persones que busquen regularitzar la seva situació administrativa "per poder treballar, pagar impostos i completar el seu procés d'arrelament a Espanya".
"La majoria de persones que venen al despatx no busquen res extraordinari. Volen poder treballar legalment, estabilitzar la seva vida i contribuir a la societat on ja viuen", expliquen des de l'equip especialitzat en estrangeria.
Tres anys sense treballar
La Brichith també veu aquesta regularització com una oportunitat. Va arribar d'Hondures fa tres anys amb el seu fill i el seu marit. Tots dos van estudiar la carrera de Finances al seu país, però van decidir marxar buscant més seguretat i un futur millor per al seu fill.
No és gens fàcil. Deixar-ho tot enrere i venir a un lloc nou és per a valents.
Ella tampoc ha pogut demostrar l'arrelament perquè el nou Reglament d'Estrangeria també li va canviar les regles del joc i li demanaven dos anys més des de la data de publicació de la nova normativa, sense caràcter retroactiu.
La falta de papers li ha limitat aspectes bàsics del dia a dia: "No hem pogut ni obrir un compte bancari, ni demanar un lloguer i molt menys treballar. Aquelles coses bàsiques que es donen per decomptades quan les tens", lamenta.
La nacionalitat hondurenya és una de les més presents a Girona. Segons dades d'Idescat, es calcula que prop de 5.000 persones residents a la ciutat provenen d'aquest país.
