"Estàs mort?", la popular app xinesa per saber que estàs viu
Uns 180 milions de persones viuen soles a la Xina, i ara una app els permet estar menys oblidades. El nom impactant de l'aplicació l'ha fet molt popular: "Estàs mort?"
La pregunta directa i d'impacte que dona nom a aquesta aplicació s'inspira en una altra aplicació molt popular a la Xina. "Estàs mort?" en xinès és "Si le me?", un nom que recorda el de l'app "E le me?", que es tradueix per "Tens gana?", i que és una de les dues grans aplicacions xineses per demanar menjar a domicili.
És precisament una de les apps que més fan servir les persones que viuen soles, aïllades, pressionades per una feina exigent i estressant, molt probablement els que ara s'estan baixant "Estàs mort?" per donar senyals de vida, encara que només sigui a un servidor a la xarxa.
Com funciona una app per provar que no has mort?
"Estàs mort?" parteix d'una idea molt senzilla i bàsica. Cal baixar l'aplicació i posar només el teu nom i el correu electrònic d'una persona de contacte. Pot ser un familiar, un amic... tant li fa.
A partir d'aquí, l'ús de l'app es redueix a clicar sobre un únic botó verd al centre de la pantalla del mòbil perquè registri que tot va bé.
Si passen dos dies seguits sense haver tocat aquest botó, l'app envia automàticament una alerta al contacte perquè pugui comprovar si hi ha cap problema, si has patit algun accident o si, efectivament i malauradament, has mort.
L'empresa que ha creat l'app, segons els mitjans de comunicació estatals xinesos, està constituïda per tan sols tres emprenedors de províncies. De fet, l'app va néixer el març del 2025 sense fer gaire rebombori.
D'entrada es podia baixar gratuïtament, però de mica en mica va anar creixent i va començar a ser de pagament, primer un iuan i ara 8 iuans, que equival a un euro.
Els plans dels seus creadors és que l'app pugi de valor per la popularitat i també s'incrementi el preu per la descàrrega.
Un nom massa tètric?
La primera controvèrsia va provenir del nom, que molts usuaris trobaven tètric per definició. Es va proposar a les xarxes canviar-lo per "Estàs viu?" De moment la qüestió encara està en estudi.
Sí que és una realitat la versió internacional, que incorpora un nom més suau. Es diu "Demumu", diuen els seus creadors, perquè el "de" ve del death --mort en anglès-- i "mumu" seria una manera a la xinesa de suavitzar la qüestió. És el tipus de sobrenom afectuós que se sol posar, per exemple, a mascotes adorables.
Qui en són els principals usuaris?
Entre els 180 milions de persones que viuen soles a la Xina, hi ha 38 milions que són gent gran, segur que en possessió de telèfon mòbil, però menys propenses a baixar l'última app.
La majoria d'usuaris d'"Estàs mort?" són joves i amb un cert poder adquisitiu, perquè l'app ara mateix només està disponible en versió per a l'iPhone, un mòbil car que no està a l'abast de tothom. És a dir, previsiblement són professionals o en camí de ser-ho.
Per això Wudaokou, una parada de metro en el nucli del districte universitari de Pequín, és un bon lloc per saber què en pensen els joves de l'app... i de la seva pròpia soledat.
Més que no pas haver-la baixat, molts estudiants aquí sí que reconeixen que el que l'ha fet popular és el factor impactant del nom. El Yang Fanyu, de 18 anys, és estudiant a la Facultat de Geologia: "Jo no l'he baixat perquè confio en la meva salut. Ara com ara vaig tenint contacte amb gent, almenys amb un mínim de gent suficient per no necessitar baixar-la," assegura.
En el cas de les dones, cada cop més reticents davant el matrimoni en una societat molt masclista i exigent, ho veuen com una opció per a més endavant.
La Zheng Jinglin té 21 anys i és estudiant de periodisme, i rebutja una vida de parella i criatures. "De cara al futur, si com em proposo intento viure sola sense fills, soltera, puc considerar fer servir les versions de l'app que vagin sortint."
La seva amiga Li Yuqing, també estudiant, creu igualment que en un futur li pot ser útil: "Fins i tot quan em casi i tingui fills, hi haurà moments que estaré sola. No és només necessàriament per a una vida en solitari. Si un dia tinc problemes pel carrer, puc fer-la servir."
Les estadístiques indiquen que el 2030 el nombre de persones que viuran soles a la Xina se situarà entre els 150 i els 200 milions. Pel que fa als joves que viuen sols, en la franja d'entre els 20 i els 39 anys poden arribar als 70 milions.
Per què hi ha tanta gent sola a la Xina?
De ben segur que la solitud i l'aïllament social són un fenomen global, amb preeminència als països desenvolupats. Però a la Xina hi ha factors històrics, econòmics i socials que ho accentuen.
Per començar, la política del fill únic, que es va acabar fa deu anys però que implica que els joves d'ara encara no tenen germans. A més, s'han criat sols, sota l'exigència dels pares perquè aprovessin amb la nota més alta possible la prova d'entrada a la universitat.
Un cop completada la carrera, potser en una universitat d'elit fora de la ciutat d'origen, el jovent desemboca en un mercat laboral ara mateix hipercompetitiu per la desacceleració de l'economia. Les feines imposen una gran mobilitat, sovint lluny de la família i els amics.
La societat civil a la Xina és pràcticament inexistent. Tot està dirigit i controlat pel Partit Comunista, per la cotilla de la tradició, les normes socials estrictes sobre autoritat paterna, casaments i descendència. Tot plegat genera ben poca empatia.
Els joves, tancats a casa, teletreballant, comprant menjar a domicili, enganxats al mòbil i a l'ordinador, no coneixen ni els veïns del replà. Ningú se saluda a l'ascensor. La desconfiança cap als desconeguts també té a veure amb no saber amb qui s'està parlant: pot ser algú poderós que, en un país sense justícia independent, et pot causar problemes senzillament per haver-hi discutit en un afer de trànsit.
Tota aquesta soledat du inevitablement al que és encara un gran tabú, els problemes de salut mental, agreujats aquests últims anys pels confinaments draconians de la covid-19. Un 40% dels joves pateixen algun grau d'angoixa.
Que una app ajudi a pal·liar o almenys estar alerta dels problemes derivats de la soledat només pot anar-li de cara al govern xinès. Pequín està preocupat pels mals socials que frenen la recuperació de la natalitat, un factor que considera clau per mantenir el creixement econòmic en el futur.
Però, a més de l'app, caldrà una xarxa de cobertura social, molt dèbil encara a la Xina, que ajudi a combatre tant la desigualtat econòmica com els problemes de salut mental, que sovint porten --en una dinàmica de peix que es mossega la cua-- a accentuar la solitud.
