Europa es conjura per tenir una defensa pròpia al marge dels Estats Units i remodelar l'OTAN

Aquest divendres ha començat a Múnic una Conferència de Seguretat Mundial gairebé apocalíptica que té com a títol un món "en destrucció". Tres dies per debatre els reptes de seguretat mundials i buscar com promoure l'estabilitat i la cooperació entre estats i organitzacions en un clima de divisió entre Europa i els Estats Units i amb un model polític internacional creat fa 80 anys en crisi.

I el primer pas ha estat aparcar els eufemismes i parlar clar. És el que ha fet el canceller alemany Friedrich Merz en la seva conferència inaugural, on ha dit que la Unió Europea ja no pot continuar depenent dels Estats Units per defensar-se, en aquests "temps difícils" de l'era Trump.

Merz ha dit que Europa i Washington ja no comparteixen ni agenda política ni valors, i que davant les "maniobres i els estats d'ànim de les grans potències" com els Estats Units ja no serveix de res "fer reaccions retòriques intel·ligents". El canceller alemany ha dit que cal crear "un pilar europeu fort i autosostenible" dins l'OTAN per protegir els interessos comunitaris, inclosa una força nuclear dissuasiva europea.

Friedrich Merz ha explicat que França i Alemanya ja han obert converses sobre com ha de ser aquest "escut nuclear europeu".

Merz ha dit aquest matí que "s'han acabat les vacances" per a Europa, que ja no pot continuar "defugint la història del món" i deixant que siguin els Estats Units qui els defensin.

El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha coincidit amb Merz i Macron que els europeus han d'assumir més responsabilitats per la seva pròpia defensa i ha afegit que ja ho estan fent: "Estem tots d'acord que l'OTAN hauria d'estar més liderada per Europa", ha dit.

"Under destruction" i l'elefant al menjador

Aquesta 62a edició de la Conferència de Seguretat Mundial té per títol "En destrucció" i planteja obertament la fi d'una era, en un món "on cada cop hi ha més forces polítiques que prefereixen destruir a reformar". Les estructures del "vell món" nascut després de la Segona Guerra Mundial ja no serveixen per fer front a un panorama marcat "per crisis superposades, tensions geopolítiques creixents i canvis sistèmics profunds", segons apunta l'informe previ a l'inici de les jornades "Munich Security Report 2026".

Les institucions democràtiques han perdut la confiança de la ciutadania i no tenen prou múscul ni flexibilitat per fer front als reptes geopolítics actuals ni a les necessitats reals de la gent. La ciutadania percep les estructures polítiques com a excessivament burocratitzades i judicialitzades, "impossibles de reformar" i adaptar-se a les seves necessitats. El resultat és "un clima en què els que utilitzen excavadores, boles de demolició i motoserres són admirats amb cautela, si no celebrats obertament".

"El món ha entrat en un període de política demolidora. La destrucció generalitzada, en lloc de reformes acurades i correccions polítiques, és l'ordre del dia", denuncia l'informe. I aquest és el punt de partida d'aquesta conferència mundial.

El document té al·lusions directes a l'administració Donald Trump, a qui posa d'exemple entre "els que prometen alliberar el seu país de les restriccions de l'ordre existent". I altres de velades, com la mateixa portada, que és la imatge d'un elefant --l'animal del partit republicà-- al qual li comencen a faltar parts del cos on s'entreveuen els símbols de l'OTAN, la UE o l'ONU i les siluetes de països com Taiwan, Groenlàndia o Veneçuela. La imatge de l'elefant a la sala fa referència a allò que tothom veu però ningú vol veure.

En la conferència hi participen més de mil persones de 116 països, inclosos 60 caps d'estat i de govern i 50 representants de les principals organitzacions internacionals --entre els quals els líders de la UE, l'OTAN, l'ASEAN, l'OSCE, el Banc Mundial, l'Organització Mundial del Comerç i nombroses agències de l'ONU--. També hi ha la delegació nord-americana més gran de la història d'aquesta cimera, que arriba en un dels pitjors moments en les relacions entre els Estats Units i Europa.

"Reparar" la relació transatlàntica

Donald Trump, el protagonista invisible, no hi és. Ha delegat la tasca en el seu número tres, Marco Rubio, que ha advertit que comença una nova era de relacions transatlàntiques. "El vell món s'ha acabat. Vivim una nova geopolítica i cal que tots ho analitzem per saber com és i quin paper hi hem de tenir", ha dit el secretari d'estat dels Estats Units només arribar.

El canceller alemany, Friedrich Merz, li ha respost en la seva intervenció inaugural, on ha fet una crida a "reparar" aquesta relació: "Ser part de l'OTAN no només és un avantatge competitiu per a Europa, sinó també per als Estats Units. Així que reparem i revifem plegats la confiança transatlàntica. Els europeus estem fent la nostra part", ha assegurat.

Merz ha dit que Europa és responsable de la seva immaduresa, però que ha arribat l'hora de deixar-la enrere. "Els problemes globals només els podem arreglar junts", ha dit.

Kaja Kallas també planta cara a Trump

L'alt representant de la política exterior europea, Kaja Kallas, ha participat aquest divendres en una taula rodona sobre el nou ordre mundial (entre reforma i ruptura) i ha advertit Donald Trump que cap país està "per sobre de la llei" i pot saltar-se les normes internacionals. La cap de la diplomàcia europea ha criticat la Junta de Pau impulsada per Trump per resoldre conflictes arreu del món. "Una sola persona no pot prendre les decisions", ha dit Kallas, que ha defensat una resolució de conflictes basada en les normes i on tots els estats són tractats "per igual".

Davant l'ambaixador dels Estats Units a l'ONU, Kallas ha advertit que "el Consell de Seguretat de les Nacions Unides no funciona de la manera que esperàvem". I sobre la retirada de Washington de nombroses organitzacions i acords internacionals, Kallas ha advertit que els EUA també necessiten els europeus per mantenir la seva condició de superpotència: "La Xina també és un país molt poderós en termes militars. La diferència entre vosaltres i altres superpotències som els aliats".

Macron defensa Europa com a "poder geopolític"

L'altra protagonista de la jornada ha estat Emmanuel Macron. El president francès ha defensat que Europa esdevingui un "poder polític" i ha criticat els que la "caricaturitzen" i la presenten com una estructura desfasada, en referència al discurs del vicepresident dels Estats Units, J. D. Vance, l'any passat, en aquest mateix fòrum.

"Europa ha estat vilipendiada com una construcció vella, lenta i fragmentada, relegada per la història. Com una economia sobrealimentada i apàtica, allunyada de la innovació. Com una societat assolada per migracions bàrbares que corrompen les seves precioses tradicions", ha lamentat.

Macron, que ha ofert la seva potència nuclear com a arma dissuasiva contra amenaces externes, ha reclamat respecte en la relació transatlàntica i ha dit que ara "és el moment per a l'audàcia".

Macron també ha reclamat que la Unió Europea es prepari en sistemes de defensa militar per tenir una posició de força en conflictes com els d'Ucraïna. I ha dit que, un cop s'arribi a un acord de pau, Europa "haurà de definir les regles de coexistència" amb Rússia per limitar un risc d'escalada i defensar els interessos comunitaris.

"Aquest és el moment adequat per a una Europa forta, clara sobre com reduir el risc del model de Rússia. Aquesta Europa serà una bona aliada i sòcia per als Estats Units d'Amèrica. Serà una sòcia que serà respectada. Nosaltres hem de ser respectats", ha insistit.

Rússia no està present en aquesta conferència, on sí que hi té un paper molt destacat Ucraïna, amb un fòrum propi i l'assistència del president Volodímir Zelenski, que intervindrà demà. Aquest dissabte també està prevista una conversa amb el secretari d'estat Marco Rubio, al matí, sobre el paper dels Estats Units al món i la intervenció de Pedro Sánchez, a la tarda, en una taula rodona sobre com enfortir la seguretat transatlàntica en condicions d'igualtat.

A la Conferència de Seguretat Mundial és una trobada anual privada on no hi ha només estats i institucions, sinó també la indústria militar i tecnològica internacional.