Europa es posa les piles, gràcies a Putin i Trump
Christine Lagarde, la presidenta del banc central europeu, ho deia el matí de diumenge, "Europa creix en temps de crisi. Europa és més forta i millora unida en temps de crisi. Heu esmentat dues crisis, jo n'afegiria una tercera, que és la puntada de peu al cul que tots vam rebre amb el canvi d'actitud del president Trump amb Europa. Les crisis ens uneixen, tal com ha de ser."
El director europeu del setmanari Político, Jamil Anderlini, moderador de la taula rodona, resumia la idea: "Probablement haurem de reconèixer el paper determinant que estan tenint dos homes en l'avenç de la integració europea, i aquests són Donald Trump i Vladímir Putin".
Aquesta és una de les conclusions amb què moltes delegacions marxaran cap a casa. Si la conferència de Múnic del 2025 va ser un terratrèmol que va deixar al descobert la fractura que s'estava obrint al mig de l'Atlàntic entre els Estats Units i els socis europeus, l'edició d'enguany ha servit per confirmar la pràctica unanimitat dels europeus que han de passar a l'acció.
Ho deia el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, divendres al vespre quan reclamava que el vell continent ha de convertir-se en una potència geopolítica. També el canceller alemany Friedrich Merz, que ja fa dies que repeteix que Europa ha d'aprendre a utilitzar el llenguatge de la força.
El debat del rearmament i l'exèrcit europeu
"Estem posant les bases per a un Schengen militar?", es preguntava diumenge el primer ministre de Letònia, Edgars Rinkēvičs. "Ho veig difícil", es responia a si mateix, "sempre hi ha algú que s'hi oposa. Cal tenir en compte que si anem massa lluny amb certes propostes, ens arrisquem a un trencament dins la Unió. Encara hem de trobar la fórmula."
Si fins ara la història d'èxit de la Unió Europea ha giravoltat al voltant de la unió comercial i el lliure comerç, ara la mirada es dirigeix cap a la integració militar.
És una altra de les idees que han defensat molts líders a la cimera, cal una Europa més autònoma dels EUA, però també una OTAN més europea. El que ara està per veure és si l'impuls que estan donant a tot aquest procés Trump i Putin, n'hi haurà prou com per convertir les paraules en fets.
D'aquí també la proposta francoalemanya de recuperar la idea de l'Europa de les dues velocitats, amb només alguns dels països de la Unió (França, Alemanya, Itàlia, Espanya, Països Baixos i Polònia), que han decidit accelerar la integració, per superar la incapacitat de prendre decisions de la que tan sovint s'acusa Europa.
El conflicte a Ucraïna, un altre catalitzador?
La guerra d'Ucraïna ha estat l'altre tema que ha tornat a centrar el debat a Múnic. El missatge de molts dels representants de la UE cap a Rússia puja cada cop més de to. "Hem d'aturar l'imperialisme rus", ha afirmat aquest diumenge Kaja Kallas, l'alta representant per a afers exteriors de la UE. Un objectiu que sembla cada cop més proper, almenys quan s'escolta els líders europeus.
Kallas mateixa insistia que "Rússia no és una superpotència. Ha pagat un preu d'un milió i mig de vides de soldats al front, l'economia està destrossada i els ciutadans fugen del país. I encara pretén guanyar a la taula de negociació el que no ha guanyat al front."
El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, coincidia divendres amb aquesta lectura: "Rússia després d'envair Ucraïna és un país afeblit. Ha malgastat enormes sumes de diners en l'esforç militar, està aïllada econòmicament i depèn al complet de la Xina. Ha perdut centenars de milers de vides dels seus joves per una il·lusió. Volia lluitar contra l'expansió de l'OTAN? Finlàndia i Suècia s'hi han unit. Pretenia afeblir Europa? Europa s'està rearmant de forma massiva. Ens trobem davant d'un fracàs econòmic, estratègic i fins i tot militar."
Arribarà la pau aviat a Ucraïna? És una pregunta a la qual a Múnic de moment ningú gosa respondre. Però al "com" caldrà posar-hi la màxima atenció. És la idea en què avui ha tornat a insistir el director de la fundació que organitza la conferència de seguretat de Múnic, l'exambaixador alemany a Londres i Washington, Wolfgang Ischinger.
Pel veterà diplomàtic, "el final de la guerra a Ucraïna és una qüestió existencial per a Europa. I això és molt important que s'entengui, però no només nosaltres, també els nostres socis nord-americans."
