Europa s'activa després de les amenaces de nous aranzels de Trump pel suport a Groenlàndia

Reunió extraordinària, aquest diumenge, dels ambaixadors dels estats membres de la Unió Europea a Brussel·les. Una reunió convocada després que dissabte Donald Trump anunciés nous aranzels per als països que han enviat tropes a Groenlàndia en suport a Dinamarca i per a tots aquells que no donin suport al seu pla d'annexionar l'illa de l'Àrtic als Estats Units.

La Unió Europea, però, prepara la reacció amb cautela. Fonts diplomàtiques apunten que no hi hauria una resposta immeditada als aranzels i que s'esperarà fins al febrer per anunciar contramesures.

Els ambaixadors de la UE sembla, doncs, que apostarien pel diàleg amb els Estats Units per frenar els aranzels anunciats per Trump a partir de l'1 de febrer.

La presidenta europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat que la UE protegirà els seus interessos econòmics i que defensarà la sobirania de Groenlàndia i Dinamarca.

Von der Leyen ha mantingut converses amb el secretari general de l'OTAN i amb diversos líders europeus.

El president del Consell Europeu, António Costa, ha convocat per a dijous una reunió extraordinària.

Costa ha explicat en un missatge a les xarxes que ha mantingut consultes amb els estats membres de la Unió Europea i que reiteren el seu suport a Dinamarca i Groenlàndia i tenen disposició a defensar-se "contra qualsevol forma de coacció".

Què es pot plantejar la UE?

Europa té diverses opcions per respondre a 'amenaça de Trump. Són maniobres subtils emmarcades en el terme "instrument anticoerció":

• Collar els gegants digitals dels Estats Units, és a dir, Meta, PayPal, Twitter, Netflix... Fer-los pagar impostos, posar-los multes i imposar restriccions per pressionar Washington.
• Posar impostos d'exportació a productes clau. Brussel·les pot gravar o limitar l'exportació de certs productes per impedir la fabricació, per exemple, de medicines. La indústria nord-americana és completament dependent d'Europa en indústria farmacèutica, justament ara que la Casa Blanca havia promès abaixar el preu dels fàrmacs.
• Excloure les empreses nord-americanes de la contractació pública europea. Això inclou infraestructures, serveis digitals i defensa, que mou contractes de milers de milions d'euros.
• Restriccions a les transferències de dades. Sense aquest flux, moltes empreses nord-americanes tindrien dificultats per operar a Europa, especialment al núvol, fonamental per a les finances i la publicitat digital.
• Desdolarització: la UE pot incentivar que els contractes es facin en euros, reduint la dependència del dòlar. És el que va decidir la Xina i el mateix Trump va reconèixer que això li fa mal.

Declaració conjunta dels països afectats

Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Noruega, Suècia, els Països Baixos i la Gran Bretanya, els països que ja han enviat soldats a Groenlàndia, han fet aquest diumenge al matí una declaració conjunta en què reafirmen la resposta unitària per defensar el territori autònom danès:

Segons afirma el comunicat, l'exercici militar conjunt "Arctic endurance", realitzat per les tropes d'aquests països, respon a la necessitat de defensar la sobirania de Dinamarca sobre Groenlàndia i "no ha de suposar una amenaça per a ningú".

"Estem disposats a establir un diàleg basat en els principis de sobirania i integritat territorial", afegeix la declaració conjunta. I alerta que "les amenaces aranzelàries soscaven les relacions transatlàntiques" i comporten el risc d'una "perillosa espiral descendent".

El primer ministre de Dinamarca ha agraït el suport rebut i assegura que ara és important mantenir-se ferms en els valors fonamentals que van crear la comunitat europea: "Volem cooperar i no som nosaltres els que busquem el conflicte."

Els 15 soldats alemanys abandonen l'illa

Malgrat la contundència d'aquesta declaració conjunta, el fet és que els 15 soldats que Alemanya va enviar divendres a Groenlàndia han abandonat l'illa avui mateix. Segons un portaveu de l'exèrcit alemany, es tracta d'un grup que ja hauria completat la missió de reconeixement, que, segons això, ha durat poc més d'un dia.

Segons aquesta versió, el contingent de 15 soldats alemanys no hauria de prendre part en l'exercici militar conjunt "Arctic endurance" liderat per Dinamarca. El portaveu del comandament militar germànic ha dit que els resultats de l'operatiu de reconeixement que han fet a Groenlàndia s'analitzaran els pròxims dies.

Macron demana activar l'instrument anticoercitiu europeu

Aquest diumenge al matí, tant el president francès, Emmanuel Macron, com la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el president espanyol, Pedro Sánchez, han sortit al pas de les amenaces duaneres esgrimides per Trump.

El president francès, Emmanuel Macron, demanarà a la UE que activi l'instrument anticoercitiu europeu en cas que els Estats Units activin l'1 de febrer un nou aranzel del 10% als productes francesos. Aquest instrument, que requereix la majoria qualificada dels països de la UE, permet, entre altres coses, congelar l'accés als mercats europeus o bloquejar inversions de països tercers.

Davant les pretensions dels Estats Units d'annexionar-se Groenlàndia, Pedro Sánchez anima la Unió Europea a avançar cap a una defensa comuna i assegura que per això "no es necessita l'acord unànime dels 27 estats membres".

A diferència d'altres països europeus, Espanya encara no ha decidit si enviarà soldats per defensar Groenlàndia. Segons Sánchez, en parlarà amb el cap de l'oposició i amb els grups parlamentaris abans de prendre una decisió.

Per la seva banda, Giorgia Meloni ha dit que ha parlat amb Trump i que li ha notificat que l'amenaça de nous aranzels és "un error".

El ministre d'Exteriors neerlandès, David van Weel, ha anat més enllà i ha dit que l'anunci de Trump "és un xantatge incomprensible i inapropiat". En la mateixa línia, la seva homòloga irlandesa, Helen McEntee, troba "totalment inacceptable i profundament lamentable" l'anunci del president nord-americà.

A Londres tampoc aproven les amenaces aranzelàries de l'administració Trump i ho veuen una mesura inútil i contraproduent.

El primer ministre irlandès, Micheál Martin, crida a mantenir un diàleg amb els Estats Units per evitar una guerra comercial a escala global que pot ser molt perjudicial tant per als EUA com per Europa. Però manté que la sobirania de Groenlàndia i Dinamarca "no pot ser violada".

En aquest context, Mark Rutte, secretari general de l'OTAN, ha parlat amb Donald Trump de la situació de seguretat a Groenlàndia i a l'Àrtic.

Rutte, que no ha avançat més del contingut de la conversa amb el president dels Estats Units, es trobarà amb Trump a Davos a finals de setmana.

Des del seu retorn a la Casa Blanca, Trump ha utilitzat l'arma dels aranzels sobre les exportacions de productes als Estats Units per pressionar a favor dels seus interessos en la política internacional. Però ara ha fet un pas més: amenaça països socis de l'OTAN amb sancions si no donen el vistiplau a l'annexió d'un territori -Groenlàndia- que forma part d'un altre soci de l'OTAN, Dinamarca.

Dissabte milers de persones es van manifestar a Dinamarca i Groenlàndia per denunciar les ambicions expansionistes nord-americanes sota el lema "Groenlàndia no està en venda" i "Groenlàndia pertany als groenlandesos". Segons l'última enquesta, publicada ara fa un any, el 85% dels ciutadans de Groenlàndia s'oposen a l'annexió als Estats Units i només un 6% ho veurien de forma positiva.