Exconsellers de Cultura es querellaran contra el trasllat dels murals de Sixena si es fan malbé
Cinc exconsellers de Cultura --Lluís Puig, Laura Borràs, Ferran Mascarell, Joan Manuel Tresserras i Àngels Ponsa-- donen a conèixer aquesta tarda a les Cotxeres de Sants la querella criminal que presentaran contra els que podrien ser responsables de la destrucció o deteriorament pel trasllat de les pintures murals de Sixena, que es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), a l'Aragó.
Lluís Puig ha dit a "Matins" que el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, serà subsidiàriament responsable en el cas que les obres es facin malbé en el trasllat.
Si és coneixedor del dany que es farà, n'és responsable.
També ha remarcat que Urtasun no ha volgut que l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE) es pronunciï sobre el trasllat dels murals: "L'informe que ens falta és el que Urtasun no ha volgut encarregar. Aquest és l'institut que va denegar el moviment de 'La dama d'Elx' i que va denegar el retorn del 'Guernica' de Picasso a casa seva."
La querella és dirigida per l'advocat i catedràtic de Dret Processal a la Universitat de Barcelona Jaume Alonso-Cuevillas i es dirigeix contra la jutgessa i els representants del govern de l'Aragó i de l'Ajuntament de Sixena, que van ordenar interposar la demanda d'execució de les obres de Sixena.
La iniciativa parteix d'un manifest signat al juliol per diversos exconsellers que demanaven aturar el trasllat per la impossibilitat material de complir la sentència sense posar en risc les peces. El text advertia que, pel seu alt valor històric, qualsevol dany --intencionat o per imprudència-- podria constituir un delicte contra el patrimoni.
Resposta de l'Aragó
El govern d'Aragó veu en la querella un "agreujament del conflicte". El director general de Cultura aragonès, Pedro Olloqui, ha comparegut abans que es presenti admetent que sense conèixer-ne els "detalls jurídics", ja saben la intenció que té per les declaracions de l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas.
En aquest sentit, ha anunciat que donaran suport als aragonesos que es vegin involucrats en la querella. Olloqui també ha lamentat que recentment s'hagi denegat el trasllat per a una exposició temporal de cinc taules de l'altar major de Sixena que es troben al Museu de Lleida.
Conflicte judicial i patrimonial
El conflicte pels murals del monestir de Sixena és una disputa judicial i patrimonial entre Catalunya i Aragó que s'arrossega des de l'any 2014. Les pintures murals del segle XII, d'alt valor històric i artístic, es van cremar durant la Guerra Civil i la Generalitat, responsable aleshores de l'art religiós de la zona, les van traslladar a Barcelona, on les va restaurar. Des del 1961 s'exposen i es conserven al MNAC, que les té en dipòsit.
L'Aragó reclama la restitució de les obres al monestir de Vilanova de Sixena, argumentant que en són els legítims propietaris, un fet que la Generalitat mai no ha negat. Fins ara, la justícia li ha donat la raó i s'ha ordenat el retorn d'aquests murals.
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, però, sosté que el trasllat pot posar en risc la integritat de les pintures, molt fràgils pel fet d'haver estat cremades. En aquest sentit, ha advertit de la dificultat material de complir la sentència sense provocar danys irreversibles als frescos. Experts internacionals i de l'estat espanyol han avalat els arguments del MNAC, prioritzant per sobre de tot la protecció de les obres.
El cas ha generat un fort debat polític, jurídic i patrimonial sobre fins a quin punt s'ha de prioritzar el retorn de les obres al seu lloc d'origen a la seva conservació en condicions òptimes.
