Existeix el miracle Milei? Com afecta la motoserra la macroeconomia i el dia a dia dels argentins

El 26 d'octubre Argentina votarà en unes eleccions legislatives que es plantegen com un plebiscit a la gestió de Javier Milei, dos anys després de la seva arribada al poder.

El president argentí insisteix que ha obrat un miracle econòmic al país amb la seva motoserra.

Els economistes li reconeixen mèrits i asseguren que la recepta radical dona fruits, el que no és clar és si seran bons o dolents.

Mentre la macroeconomia li dona rèdits, els efectes negatius sobre la població i els escàndols de corrupció enterboleixen l'optimisme oficial.

En el moment actual, tant els crítics com els favorables tenen arguments i xifres a les quals agafar-se depenent de quina ideologia defensen i de quin argument polític vulguin sostenir.

Les legislatives de mig mandat dictaran sentència.

Per fer aquest article hem parlat amb els economistes Agustín Salvia, director de l'Observatori del Deute Social Argentina-Universitat Catòlica de l'Argentina; Elisabet Bacigalupo, experta en macroeconomia de la consultora ABECEB; Luis Secco, economista editor de Perspectivas Económicas; Alberto Martín, professor de la Barcelona School of Economics, i Ana Ayuso, investigadora del CIDOB per a l'Amèrica Llatina.

La macroeconomia ajuda Milei

Les dades macroeconòmiques oficials de l'oficina d'estadística del país dibuixen un paisatge positiu per al president argentí.

Segons l'Institut d'Estadística argentí (INDEC), el país ha passat, sota el govern de Milei, d'una inflació interanual del 211% quan va arribar al poder el desembre del 2023 a una inflació del 34% interanual aquest agost passat.

Una caiguda que, segons els experts, ha tingut un efecte psicològic positiu en una població molt estressada pels índexs disparats dels últims anys.

Segons la mateixa font, la caiguda de la inflació ha propiciat una baixada de la pobresa del 53% el primer semestre del 2024 a un 32% un any després.

Amb els mateixos diners i amb un índex impensable als països desenvolupats, els argentins veuen com no perden tant poder adquisitiu cada mes.

Tot i això, els comptes de moltes famílies segueixen sense sortir.

Pel que fa al PIB, envia un missatge ambivalent.

La previsió de l'OCDE és que creixi un 5,2% en tot l'any. Però aquesta dada cal posar-la en context perquè és una previsió i, a més, es contraposa amb un 2024 i un 2023 dolents on l'economia es va contraure un -1,6% i un 1,7%.

Per tant, en aquest cas la pujada reflecteix un efecte rebot. Les pujades i baixades brusques del PIB són la tònica dominant a l'Argentina des de fa dècades.

Superàvit fiscal i fi de la política monetària

Una altra dada que destaquen com a positiva tots els economistes és que Milei ha assolit el superàvit fiscal, que l'Estat ingressi més del que gasta, en un temps rècord.

Segons Elisabet Bacigalupo, "construir una àncora fiscal sostenible, acabar amb la política monetària i eliminar restriccions per empreses" són mesures estructurals necessàries que van en la bona direcció.

Agustín Salvia coincideix que deixar d'imprimir diners per devaluar el peso i intentar arreglar l'economia és una bona notícia que frena "l'espiral de subdesenvolupament" en què es trobava el país.

Un altre dels pilars del programa de Milei ha estat la desregularització. Per una banda, per liberalitzar mercats i, per l'altra, per eliminar regulació supèrflua.

Segons Alberto Martín, retirar molta d'aquesta burocràcia és positiu:

En canvi, pel que fa a la liberalització, Agustín Sàlvia destaca que ha obert al mercat internacional sectors que fins ara eren públics però també està escanyant moltes petites empreses perquè les ha abocat a una competència per a la qual no estan preparades.

Efectes de les retallades

Per assolir el superàvit fiscal que elogien els economistes Milei ha hagut de fer retallades molt importants als diners que reben els argentins. I això s'està notant a les llars.

El corresponsal de 3CatInfo a l'Argentina, Joan Biosca, assegura que al carrer la classe mitjana baixa ho està patint molt:

La retallada més gran ha estat en pensions. Segons un informe del Centre d'Economia i Política Argentina (Cepa), el 19% de l'ajustament de la despesa pública va sortir del que cobren els jubilats.

La sanitat també ha estat un dels sectors més afectats i l'hospital Garrahan de Buenos Aires i els hospitals pediàtrics s'han convertit en catalitzadors de les protestes.

Altres mesures d'austeritat que ha aplicat Javier Milei són la retallada en un 13% de la despesa en prestacions socials, la de la meitat de les ajudes per la compra d'energia o la retallada del 25% en les ajudes al transport.

Totes aquestes retallades estan impactant directament en la classe mitjana baixa que és qui, en bona part, decidirà el resultat de les eleccions del dia 26.

Més enllà dels subsidis i les ajudes directes, el govern Milei també ha retallat la despesa en obres públiques. La plataforma de verificació Chequeado ha explicat els efectes directes d'aquesta frenada de la despesa.

Ni feina ni inversions

Entre les dades econòmiques que no avalen la gestió de Milei, segons l'economista Agustín Salvia, també hi ha la poca creació de llocs de treball privats i la manca d'inversions.

Entre 2023 i 2024, han desaparegut uns 118.000 llocs de treball i el país ha perdut un 2% de les seves empreses, després de dos anys seguits de creixement.

Segons Salvia, les inversions exteriors esperades per Milei no han arribat i les que ho han fet han anat a sectors com l'agricultura i la mineria, amb poc valor afegit.

A més, les reserves "amagades" dels argentins, valorades en més de 300.000 milions de dòlars, no han aparegut.

Des del punt de vista de Salvia, el país encara no genera demanda interna, la població no pot comprar més i, per tant, no hi ha incentius per invertir o crear empreses.

El consum de les famílies està aturat i, a més, moltes arrosseguen un sobreendeutament fruit dels mesos d'inflació per sobre del 200% que encara les penalitza.

Les altres retallades

En paral·lel a les retallades de subsidis, val a dir-ho, Milei també ha canviat la manera com es repartien moltes prestacions públiques.

Fins fa poc, molts subsidis passaven a través d'organitzacions socials o sindicats i aquests les repartien entre els ciutadans.

Aquest mecanisme feia possible que les organitzacions fessin servir els diners per condicionar les decisions dels treballadors. Ara ha augmentat la proporció d'aquests diners que aniran directament a qui els necessita.

Aquest repartiment dels diners és un dels cavalls de batalla electoral de Milei.

Precisament Chequeado està fent un seguiment de vint promeses fetes pel president argentí en campanya.

Segons Matías di Santi, director de mitjans de Chequeado, Milei és dels presidents que té més compliment.

Ara per ara, de les vint promeses analitzades ja n'ha complert dues, deu estan en procés avançat, quatre van tard i quatre no s'han complert de cap manera.

Anabolitzants exteriors

Un altre element de consens entre els especialistes és que el miracle parcial de Milei se sosté des de l'exterior de l'Argentina.

El president argentí ha convertit en cavall de batalla l'estabilitat del peso davant del dòlar. Per aconseguir-ho, l'Estat està comprant pesos i molts economistes li retreuen que està perdent les reserves en dòlars.

Amb aquesta política monetària, Milei ha mantingut el valor del peso artificialment alt (entre un 20 i un 30% sobrevalorat, segons els analistes) per combatre la inflació.

Aquest octubre, un dòlar es canvia per 1.348 pesos mentre que quan Milei va arribar al poder, un dòlar equivalia a 360 pesos.

Per sostenir aquesta aposta, calen dòlars i, si no n'arriben en forma d'exportacions o inversions, podria acabar-se aquesta estabilitat del peso i obrir-se a porta de tornada a la inflació disparada.

En aquest context és quan van aparèixer els Estats Units i van prometre avalar amb 20.000 milions de dòlars el país.

Només això ja va ser suficient per retornar a un cert equilibri financer i evitar una crisi de confiança.

Dies després, el secretari del Tresor, Scott Bessent, va anar més enllà en la concreció i va anunciar directament una compra de pesos per oferir liquiditat al país.

Aquest nou gest de l'administració Trump pot servir per afegir confiança en l'Argentina i pot ser un suport important de cara a les eleccions, tot i que segons Agustín Salvia "l'ajuda dels Estats Units no guanya eleccions a l'Argentina, però estabilitza la situació i rebaixarà el risc país".

A banda dels Estats Units, el mes d'abril el Fons Monetari Internacional també va aprovar un paquet de 20.000 milions més en quatre anys.

En campanya, Milei havia criticat que l'FMI posés diners periòdicament en economies com l'argentina perquè després la classe política argentina els acabés malversant.

Ara, Milei i Kristalina Giorgieva viuen una lluna de mel en què la directora de l'FMI ha dit que potser aquest serà l'últim programa del fons amb el país llatinoamericà.

Corrupció i aïllament polític

Finalment, més enllà de l'economia, la presidència de Milei està marcada sobretot per tres casos de possible corrupció i la poca mà esquerra política que està mostrant.

El primer cas de corrupció va esclatar quan Milei va fer promoció d'una criptomoneda a les seves xarxes socials i, poc després, aquesta criptomoneda es va desplomar.

En aquesta transacció, algú es va enriquir i molts inversors hi van perdre molts diners. Milei va dir que no tenia prou informació i assegura que va actuar de bona fe. La qüestió està judicialitzada.

En segon lloc trobem el cas que afecta la seva germana i secretària general de la Presidència, Karina Milei.

En aquest cas, en uns àudios publicats per mitjans locals i que no han pogut ser verificats de manera independent, se sentia el dirigent de l'agència estatal de discapacitats, Diego Spagnuolo, parlant d'uns suborns que hauria cobrat la germana del president.

Finalment, el tercer assumpte va esclatar el mes d'octubre quan el principal candidat del partit de Milei a les legislatives de finals de mes, José Luis Espert, va dimitir després d'admetre que havia cobrat 200.000 dòlars d'un empresari acusat de narcotràfic als Estats Units.

Pel que fa a les aliances polítiques, Milei s'ha mostrat radical i s'ha allunyat de qualsevol suport, fins i tot de governadors que se li havien acostat. La poca habilitat pel diàleg podria condemnar encara més les seves polítiques.

En aquest escenari i amb els missatges creuats que envia l'economia argentina, les eleccions del 26 d'octubre es presenten com a molt incertes.

Segons Agustín Salvia, és un moment de desarticulació del vell sistema però encara no es veu cap a on anirà el nou.

D'aquí a poques setmanes veurem si Milei tindrà més temps per provar el seu experiment radical o si el país es tornarà a submergir en la seva ja habitual inestabilitat.