Feijóo volia centrar el PP però ja s'ha empassat tres gripaus
Com cantava la Françoise Hardy, Manuel Valls no sap dir com dir adeu. Atrapat en l'etern retorn, en una mena de bucle temporal o dia de la marmota, l'exprimer ministre socialista francès vol tornar a Barcelona. Tornar a tornar, perquè en va marxar amb la cua entre cames fa quatre dies (el 31 d'agost va renunciar a l'acta de regidor).
Venia de fracassar a París, de perdre les primàries post-Hollande, va fracassar també a Barcelona, ha intentat tornar a la política francesa fent-se perdonar l'aventura catalana, però no se'n surt i ara vol tornar-se a reciclar aquí. O això és el que li ha demanat a Emmanuel Macron, segons publica la premsa francesa.
Valls no vol tornar a l'Ajuntament, ni amb Ciutadans: potser no va aconseguir ser alcalde, però sí impedir que ho fos un independentista, poc menys que una raó d'estat. Missió complerta, doncs. Valls ara vol ser diputat, però no per Evry, per l'Essone, al sud de París, d'on era alcalde i encara recorden el seu absentisme, sinó diputat dels francesos a l'estranger. Vol presentar-se a les eleccions legislatives del juny pel partit de Macron a la cinquena circumscripció, la d'Espanya i Portugal.
No ens hauria de sorprendre que després els francesos enterrin la vella política i que la dreta i l'esquerra tradicionals estiguin a punt de desaparèixer: amb només 6% dels vots i pidolant donacions per no fer fallida. El cas Valls, que va expulsar més de 5.000 gitanos romanesos i búlgars, fins i tot condemnat pel Tribunal Europeu de Drets Humans, també ve a tomb per explicar com li han comprat el marc mental a l'extrema dreta, fins a normalitzar, blanquejar, una Marine Le Pen que ja no fa por.
Però almenys mentre al nord dels Pirineus el cordó sanitari republicà intenta barrar el pas de l'extrema dreta a l'Elisi, al sud dels Pirineus el PP li posa la catifa vermella i obre a Vox la porta de les institucions. I ho fa sense gaires problemes de consciència democràtica, al contrari: els mateixos que aplaudeixen Macron s'abracen a Abascal i reivindiquen que el seu pacte a Castella i Lleó, i que podria reproduir-se aviat a Andalusia i veurem si a la Moncloa, "millora la democràcia".
Feijóo volia centrar el PP però ja s'ha empassat tres gripaus: contra la violència masclista, la memòria històrica i la immigració. Mentre a França s'uneixen contra el feixisme, a Espanya normalitzen un partit xenòfob, antifeminista, euròfob i còmplice amb Putin.
