Fer negoci amb la fi del món: "Cada vegada que parla Donald Trump, em surten més clients"
És un dissabte de sol. En una zona boscosa de Dosrius, al Maresme, un grup d'homes es lleva després de passar la nit en un refugi construït per ells mateixos. Aquesta és una de les primeres activitats del curs de tècniques de supervivència organitzat per l'Escola espanyola de Supervivència i Bushcraft, una empresa fundada a Andalusia.
A Catalunya l'instructor és Peter Pinyol, un tarragoní format amb els Delta, la unitat d'elit d'operacions especials de l'exèrcit dels Estats Units que va ser l'encarregada, per exemple, d'executar el segrest de l'expresident de Veneçuela Nicolás Maduro.
La formació que fa el Peter està enfocada per sobreviure les primeres 72 hores després d'una situació extrema i el Xavi, el Jorge Luis i el José Antonio s'hi van apuntar després de veure el curs per internet i de compartir les mateixes inquietuds.
El Xavi, que és metge, sap que en un moment tot pot canviar de cop. Ho ha explicat en declaracions al programa "Solidaris" de Catalunya Ràdio:
Amb els governants actuals hi ha molt caos. Hi ha situacions que fan por. Ens pensem que a nosaltres no ens pot tocar mai, però només cal pensar en la covid, quan tot va canviar d'un dia per l'altre.
Durant tot el cap de setmana el grup aprendrà primers auxilis, a fer foc, a potabilitzar l'aigua de basses i rius, a orientar-se per la muntanya i, fins i tot, a disparar. El Jorge Luis és cuiner i recorda com "l'apagada, la guerra a Ucraïna i les advertències dels governs el van empènyer a fer aquests cursos i a tenir provisions a casa".
El Peter diu que fa anys en aquestes formacions s'hi apuntaven sobretot amants de la natura i els esports d'aventura, però que actualment s'hi inscriuen tot tipus de persones i moltes famílies, "no ens hem d'imaginar que els que venen aquí són Rambos", diu. I afegeix: "Són gent normal que, per culpa de les notícies, se sent molt espantada. Els mitjans de comunicació han fet que moltes persones entrin en pànic i actuïn per por."
El José Antonio és vigilant de seguretat i explica que ha volgut fer el curs perquè "amb els temps que corren, la preparació per a la supervivència és essencial".
L'Escola Espanyola de Supervivència i Bushcraft fa més de vint anys que es dedica a fer formacions d'aquest tipus. Actualment, fan cursos cada cap de setmana. També n'hi ha d'específics d'una tarda o un matí. Els preus oscil·len en funció del tipus i la durada. Un intensiu de cap de setmana sencer té un cost de 295 euros per persona.
Segons explica el seu fundador, Ignacio Ortega, al "Solidaris" de Catalunya Ràdio en els últims temps han vist que sectors com el seu estan en creixement:
Cada vegada que parla Donald Trump, a mi em surten més clients. És un home que està estressant el món. La gent veu que hi ha inseguretat i es pregunta: estem preparats per al que pugui venir?
Ignacio Ortega no es considera un "preper", és a dir, un preparacionista. Així és com s'anomenen els que es preparen per a la fi del món. Però argumenta que, com va demostrar la gran apagada de l'abril del 2025, "cal estar preparats davant qualsevol eventualitat" i, segons ell, no ho estem.
Discursos apocalíptics i extrema dreta
Les guerres globals, l'emergència climàtica o la irrupció de la intel·ligència artificial són alguns dels grans reptes del nostre present. Crisis que s'encadenen i que anul·len la possibilitat d'imaginar un futur.
En aquest context volàtil, els relats sobre el col·lapse i la fi del món han irromput amb força, gràcies també al pes que ha tingut la cultura audiovisual per consolidar-los.
A "Imaginar la fi. Horror climàtic, tecnofeixisme i esperança apocalíptica" (Raig Verd), el filòsof Eudald Espluga fa un exercici per entendre qui treu rèdit d'aquests relats apocalíptics:
El feixisme actual s'ha apropiat de tots els relats de la fi del món per extrapolar els seus posicionaments racistes, LGTBI-fòbics i antifeministes.
El filòsof explica que les capes més privilegiades de la societat ja s'estan preparant per a la fi del món. Per tant, diu, "qui acaba fent negoci és qui juga o qui posa al mercat aquestes especulacions sobre com salvar-se."
Espluga parla dels grans magnats tecnològics com el propietari d'X, Elon Musk, l'ideòleg de Pay Pal i de Palantir, Peter Thiel, o el creador de ChatGPT, Sam Altman. Assegura que els tecnooligarques, però també els que estan darrere dels búnquers, "tenen la voluntat no només de salvar-se individualment sinó de fer-ho com a espècie blanca".
El filòsof explica que al darrere de tots aquests grans discursos sobre l'apocalipsi "hi ha teories terribles com la de la gran substitució" (teoria conspirativa que sosté que la població blanca occidental, està sent reemplaçada per la població immigrant no blanca de manera deliberada). Un posicionament "que coincideix amb el del supremacisme blanc".
En aquest context de crisis superposades, l'extrema dreta aposta per l'acceleracionisme. És a dir, forçar fins a l'extrem les costures socials i polítiques perquè el col·lapse total arribi com més aviat millor.
De fet, el grup terrorista The Base, desarticulat fa uns mesos a Castelló, s'inclouria en aquesta categoria. D'aquesta manera, assenyala Espluga, "es produeix un ressorgir feixista i no democràtic que no està tan lluny del que defensa Donald Trump".
Per Espluga, aquest imaginari sobre l'apocalipsi funciona com un mecanisme de paràlisi i per això, diu, "cal canviar la mirada i parlar de transformació per evitar que aquests relats continuïn en mans de l'extrema dreta".
En aquest paisatge d'esperança el filòsof parla, per exemple, de les energies renovables com una "aposta antifeixista" per capgirar el relat del "tots contra tots per la salvació de només uns quants".
Els empresaris del desastre
L'arribada a Catalunya de molts refugiats ucraïnesos va ser el detonant perquè Esteban López posés en marxa Bunker Zona, una empresa de Caldes de Malavella que construeix búnquers privats. Aquests refugis subterranis, reservats per a les butxaques més privilegiades, estan dissenyats per resistir qualsevol amenaça.
El constructor explica que el negoci creix perquè "tal com està la situació a Europa i al món, hi ha molta por" i això es nota, diu, "en l'augment de la demanda, que aquest any ha estat del 50%". L'Esteban remarca que té un any de llista d'espera.
Els búnquers estan completament equipats. I van des dels més petits, que tenen 30 metres habitables, fins als 140 o 200 metres. Hi ha models per a 6 a 8 persones o per a grups més grans.
L'Esteban constata que aquestes estructures fan la funció "d'habitació del pànic" i poden protegir d'una "guerra biològica, nuclear i química". Assegura que "si cau una bomba atòmica la radiació no entraria". Els refugis més petits valen 180.000 euros. Els mitjans, uns 250.000. A partir d'aquí, assegura, "tot depèn de la mida i dels equipaments".
La majoria dels clients de Bunker Zona són estrangers amb un alt poder adquisitiu. Clients d'Alemanya, Bèlgica o Suècia amb segones residències a Catalunya i a la resta de l'estat espanyol. L'Esteban explica que "són persones de menys de 45 anys, conscients de la situació d'inestabilitat i que tenen por que esclati una guerra o que els entrin a robar".
La seva relació amb aquest tipus de clients és sovint a través d'intermediaris. I els construeixen quan a les cases no hi ha ningú, "ni tan sols el jardiner". És un negoci on mana la discreció. Per això se signen contractes de confidencialitat. De moment, han construït 19 búnquers. Dos a Catalunya i la resta a l'estat espanyol.
