França celebra la segona volta de les eleccions municipals, marcada per l'auge dels dos extrems
Una part de França vota aquest diumenge en la segona volta de les eleccions municipals. La majoria d'ajuntaments ja van triar en primera volta qui els presidirà aquesta legislatura, però hi ha 1.600 municipis o comunes --dels 35.000 que hi ha al país-- on cap candidat va obtenir prou suport per estalviar-se aquesta segona ronda.
Entre aquestes poblacions, hi ha grans ciutats com París, Marsella, Lió, Niça, Tolosa o Bordeus.
En algunes, com Tolosa, Nantes, Llemotges o Avinyó, els socialistes i La França Insubmisa s'han posat d'acord per donar-se suport mútuament i guanyar punts, uns acords que els seus electors no tenen per què respectar si el candidat a triar en cada cas no els convenç.
Això no ha passat a ciutats com París o Marsella, on les municipals es presenten encara molt obertes. Les enquestes marquen victòries socialistes a totes dues, però molt ajustades.
A París hi ha gairebé un empat tècnic entre el continuista Emmanuel Grégoire i la candidata de la dreta Rachida Dati. Aquí, la candidata insubmisa Sophia Chikirou, que va obtenir el 12% dels vots en primera volta, ha preferit anar sola abans que aliar-se amb els socialistes.
I a Marsella, el pols està entre l'actual alcalde socialista i el seu oponent d'extrema dreta.
Macron etiqueta els extrems
En aquests comicis el govern francès ha intervingut amb un missatge inèdit del president, Emmanuel Macron, des de l'Elisi: ha etiquetat com a extrema esquerra La França Insubmisa i com a extrema dreta l'escissió de la dreta republicana que s'ha aliat amb Marine Le Pen.
En el primer cas, al·leguen que fa crides a "la desobediència civil" i "posa en qüestió l'autoritat judicial", però alguns electors no estan d'acord amb aquesta etiqueta. Recorden que el seu líder, Jean-Luc Mélenchon, era socialista, i tampoc veuen aquest extremisme en el seu programa electoral.
Als insubmisos l'adjectiu no els agrada, però la seva radicalitat els està aportant més bons resultats que mai.
I a l'altre extrem, tampoc hi ha consens a assenyalar la Unió de les Dretes per la República --UDR--, aliat del Reagrupament Nacional, com un partit d'extrema dreta, perquè és una escissió d'Els Republicans, un partit de dretes. Als seus representants no sembla molestar-los l'etiqueta.
Aquests dos "extrems", La França Insubmisa i la UDR, són els dos partits que més han crescut en l'àmbit municipal en la primera volta. A Saint-Denis, per exemple, el candidat socialista ha estat desbancat pel candidat de La França Insubmisa, Bally Bagayoko, que ja és el nou alcalde. I a Niça, el president de la Unió de Dretes per la República va deu punts per sobre del candidat de Macron a l'alcaldia.
Entre les incògnites de la jornada també hi ha la participació, que en la primera volta va ser del 57%. I el vot jove, molt baix en aquests comicis. A París, per exemple, la majoria dels joves no van anar a votar.
A la Catalunya del Nord, es vota a 18 municipis
A la Catalunya del Nord, dels 226 municipis només 18 han d'anar a la segona volta d'aquestes eleccions municipals.
A Perpinyà, Louis Aliot, de Reagrupament Nacional, ja ha fet el primer ple com a batlle, després d'haver obtingut la majoria a la primera volta.
I a la resta, l'extrema dreta continua creixent, i fins i tot podria guanyar a feus històrics de l'esquerra.
Cabestany i Elna, per exemple, han estat històricament dominats per batlles del Partit Comunista, i ara l'extrema dreta té opcions de guanyar.
La corresponsal de 3Cat a la Catalunya del Nord, Laura Bertran, explica com s'afronten les eleccions d'aquest diumenge:
