França vol ser el primer país europeu a prohibir les xarxes als menors: com ho verificaran?
"Els cervells dels nostres infants i els nostres adolescents no estan a la venda". El president francès, Emmanuel Macron, dona suport a la iniciativa per prohibir les xarxes socials als ciutadans francesos menors de 15 anys, i ho fa posant el focus en els efectes d'aquestes plataformes en la salut mental dels adolescents i el negoci que en fan els responsables de les xarxes.
Els legisladors francesos han tirat endavant el text que acabarà per prohibir les xarxes als menors de 15 anys a partir de l'1 de setembre del 2026, aquest dilluns al vespre, amb 130 vots a favor i 21 en contra, en una sessió nocturna especialment llarga de l'Assemblea Nacional.
El principal argument de la iniciativa és protegir la salut mental i el benestar emocional dels menors d'edat.
"França obre el camí", deia l'exprimer ministre i impulsor de la llei, Gabriel Attal, que argumentava que "davant la potencial catàstrofe sanitària i educativa que representen les xarxes socials per als més joves", els diputats francesos es neguen a "hipotecar el futur i els cervells" dels seus joves.
Una de les cares més visibles de la llei, la diputada Laure Miller, cridava a votar a favor del text per "negar-se a deixar que la infància es converteixi en un mercat", tot enumerant alguns dels efectes perniciosos de les plataformes en línia per als més joves:
La constatació és innegable: els nostres fills llegeixen menys, es mouen menys, dormen menys i es comparen més.
Les aplicacions de missatgeria privada interpersonal, com WhatsApp, plataformes educatives o enciclopèdies en línia, com Wikipedia, quedarien fora de les restriccions.
Quins són els pròxims passos?
Si el projecte de llei supera el tràmit al Senat --a mitjans de febrer--, França es convertirà en el primer país europeu a tirar endavant una mesura similar, seguint les petjades del govern australià, que va establir l'edat mínima als 16 anys a finals de l'any passat.
Tanmateix, si el text no s'aprova sense canvis en el seu pas pel Senat, la llei tornaria a ser debatuda a l'Assemblea Nacional, on es podrien repetir els llargs debats sobre punts que ja molts criticaven --aquest dimarts-- que no estaven resolts, com el mateix mètode de verificació i d'altres que es podrien considerar anticonstitucionals.
Hi haurà "moltes més oportunitats per reajustar el text", reconeixien des de l'entorn de la diputada Laure Miller.
De fet, la llei preveia també una prohibició de l'ús dels telèfons mòbils en instituts, tal com està establerta als cicles educatius previs, però finalment es va votar una versió revisada de la mesura, que ara estipula que el reglament intern dels instituts ha d'especificar "els llocs i les condicions d'ús" dels telèfons mòbils.
Si aquest reglament intern dels instituts no especifica el contrari, segons apunta l'esmena, el seu ús està "prohibit durant la classe" i "als passadissos, però permès en una zona designada del pati".
Si tot tira endavant sense canvis, tal com desitgen els seus promotors, les plataformes en línia tindran temps per desactivar els comptes existents de menors d'edat fins a finals d'any.
Aquí hi ha la mare dels ous de tota iniciativa que impliqui la verificació d'edat d'usuaris en línia. Com es pot confirmar l'edat d'una persona a internet de forma fiable i sense violar la seva privacitat?
Com s'ho farà França per verificar l'edat dels usuaris?
Els crítics amb la normativa, com els diputats d'extrema esquerra de França Insubmisa, que hi han votat en contra, parlen d'una "legislació paternalista" i "simplista" que hauria de posar l'accent sobre l'educació i la salut mental, i la responsabilitat sobre les plataformes.
Molts altres critiquen que la mesura no inclou mètodes fiables per ser realment aplicable. Verificar l'edat dels usuaris no és tan senzill. Les eines poden ser enganyades i el text legislatiu no preveu una solució concreta, tot i que existeixen directrius.
El regulador francès de l'audiovisual, Arcom, ja va distribuir una sèrie d'especificacions tècniques que haurien de complir els mètodes de verificació d'edat que acabin escollint les plataformes en línia, i les està exigint a les pàgines web que distribueixen contingut pornogràfic des del 2024, quan es va prohibir permetre-hi l'accés a menors de 18 anys.
De moment, es plantegen sistemes com el "doble cec", en què una tercera empresa, que no hauria de ser ni la plataforma en línia ni l'administració pública, certificaria al web o plataforma en línia que l'edat de l'usuari que demana accedir-hi és la mínima exigida. En aquest cas, l'empresa verificadora hauria de saber qui és l'usuari sense relacionar-ho amb quin servei vol visitar.
Un dels mètodes citats per Arcom és l'estimació facial per IA, a partir de l'anàlisi dels trets facials amb intel·ligència artificial d'una foto o vídeo curt de l'usuari --que haurien de ser eliminats un cop utilitzats-- per determinar si l'usuari és una persona adulta. O també sistemes oficials de firma digital com "FranceConnect" o una aplicació d'identitat digital de la UE que ara està en fase de proves i que encara hauria de definir-se i aprovar-se en l'àmbit comunitari.
Arcom també menciona solucions "temporals", com la utilització d'una targeta bancària i altres documents d'identitat.
Una victòria per a un govern en hores baixes
El moviment a França s'ha d'entendre com un esforç per protegir els més joves dels pitjors efectes de les xarxes socials, però no escapa a ningú que també és un baló d'oxigen per un govern desgastat amb la mirada posada a les presidencials del 2027.
Igualment important, aquest és un moviment estratègic que reivindica un cop més, a cop de regulació, la sobirania tecnològica d'un país europeu, i més quan Macron en fa referència explícita:
Les emocions dels infants i els adolescents no estan a la venda, ni subjectes a la manipulació, ni per les plataformes americanes ni pels algoritmes xinesos.