Gabinets de lectura, els clubs de lectors "especialitzats" que s'obren pas a Catalunya
Els clubs de lectura estan de moda. Ho constaten les dades: a les biblioteques de la demarcació de Barcelona, per exemple, s'ha passat dels 10.500 inscrits l'any 2016 als 20.500 de l'any passat. Hi ha una variant, però, que va més enllà dels clubs de lectura on els assistents paguen entrada. Són els anomenats gabinets de lectura.
És una fórmula freqüent en països com França, Alemanya i els Estats Units i a casa nostra cada vegada se'n fan més, tot i que no és habitual.
Més enllà de les presentacions de llibres (sovint novetats editorials) o dels clubs de lectura organitzats per llibreries i biblioteques on l'autor, a vegades, cobra per la seva participació, els gabinets de lectura busquen enfortir el vincle del lector amb una obra a través de l'expertesa de les persones convidades, que cobren.
Marta Ramoneda, llibretera de La Central i coordinadora de gabinets de lectura des del 2008, explica que "posar un preu" és una manera de donar valor a l'experiència i a tots els participants, des de l'autor al traductor, passant pel distribuïdor o el llibreter.
Hi coincideix l'escriptor Sergi Pàmies, que creu que el fet que l'entrada s'hagi de pagar acaba sent garant d'assistència i "compromís del lector".
El nivell de la conversa especialitzada dels gabinets de lectura requereix un cert rigor tant per part del ponent com per part dels que hi assisteixen.
La tria de lectures més sofisticades, una de les claus
És important distingir els gabinets dels actes promocionals d'un llibre. En el cas dels gabinets de lectura, els continguts van més enllà i no estan vinculats necessàriament amb l'actualitat.
Marta Ramoneda explica que es poden tractar "llibres clàssics, d'autors morts, obres publicades fa anys i potser també alguna novetat". I destaca la importància de la selecció de les lectures triades pels coordinadors del grup: "És important que no siguin llibres evidents. És a dir, llibres als quals per un mateix, potser, no s'hi arribaria", destaca.
Sergi Pàmies afegeix una diferència clau entre els gabinets i els clubs de lectura.
Els clubs de lectura són una excusa per, a través dels llibres, parlar d'altres coses, mentre que els gabinets estan més especialitzats en la dèria lectora.
Una cultura lectora en creixement a Catalunya
La Central és una de les llibreries més veteranes en gabinets de lectura a Barcelona. És un cas força excepcional en l'ecosistema literari català. Sergi Pàmies explica que a Catalunya, tot i que hi ha subvencions i ajudes, és molt difícil que l'autor acabi cobrant, com passa en països com Alemanya i els EUA, on els escriptors fan fins i tot gires cobrant per fer lectures o trobades amb els lectors.
Pàmies considera que aquest escenari és "absolutament impossible" a casa nostra, perquè assegura que "no hi ha cap mena de prestigi de la lectura, dels escriptors, dels editors".
El prestigi del sector està en hores baixes.
En aquest sentit també s'ha expressat la professora i traductora nord-americana Mary Ann Newman, que assenyala un altre exemple d'èxit de prescripció lectora a Nova York. Es tracta del pòdcast de la ràdio pública WNYC Studios "All of it", a càrrec de la periodista Alison Stewart, que cada mes fa llegir un llibre.
En col·laboració amb la New York Public Library, els lectors poden aconseguir el llibre recomanat. El dia del club de lectura, la periodista entrevista l'autor en un espai de l'emissora i també hi ha un acte musical relacionat amb l'autor i el llibre.
És una modalitat 100% de franc, en aquest cas, amb un públic immens.
Les xifres creixents dels clubs de lectura a Catalunya deixen lloc per a l'esperança. Sergi Pàmies assegura que els gabinets de lectura no són incompatibles amb els clubs de lectura ni amb les presentacions i que "està bé que se'n facin i que convisquin". Perquè totes les activitats ajuden a fomentar la prescripció, la comunitat i l'afició lectora.
