Èxit d'un biocida en la recuperació ecològica dels estanys del parc natural de l'Alt Pirineu
Els dos estanys del parc natural de l'Alt Pirineu on fa gairebé un any es va aplicar rotenona per eliminar peixos invasors han recuperat bona part del seu equilibri ecològic.
Els primers seguiments científics confirmen que el veró ha desaparegut completament dels llacs i que els ecosistemes ja presenten una recuperació evident, amb el retorn d'espècies que feia anys que no s'hi detectaven.
L'èxit de la prova pilot suposa un punt d'inflexió en la gestió dels ecosistemes aquàtics d'alta muntanya.
Els responsables del projecte Life Resque Alpyr, que vol revertir els danys en diversos estanys d'alta muntanya de tot Europa, han celebrat aquest èxit.
Consideren que els resultats permeten plantejar l'aplicació d'aquest mateix sistema en altres estanys del Pirineu, on la presència de peixos introduïts ha alterat greument la biodiversitat.
El veró havia alterat l'equilibri ecològic dels estanys
Els estanys d'alta muntanya del Pirineu són ecosistemes molt fràgils que, de manera natural, no disposaven de poblacions de peixos.
Aquesta situació va començar a canviar durant el segle XX, en què es van introduir diferents espècies per afavorir la pesca esportiva. En alguns casos, aquestes espècies hi van arribar de manera accidental.
Un dels principals problemes és el veró, un petit peix que sovint s'utilitzava com a esquer viu per pescar truites.
La seva expansió va provocar un fort impacte sobre la fauna autòctona perquè depreda els ous i els capgrossos dels amfibis, consumeix molts invertebrats aquàtics i modifica profundament la cadena alimentària dels estanys.
Aquest desequilibri havia comportat la desaparició de diverses espècies i una pèrdua progressiva de biodiversitat en alguns dels espais naturals més ben conservats del Pirineu.
Deu mesos després, els resultats confirmen l'èxit del tractament
La rotenona es va aplicar fa aproximadament deu mesos en dos estanys del parc natural de l'Alt Pirineu com a prova pilot.
Des d'aleshores, els equips científics han fet un seguiment continuat de l'estat de l'aigua per comprovar tant l'eficàcia del tractament com els possibles efectes sobre la resta de l'ecosistema.
Les conclusions són clares: no s'ha detectat cap exemplar viu de veró i els primers indicadors ecològics mostren una recuperació significativa dels estanys. El director del parc natural de l'Alt Pirineu, Marc Garriga, destaca que és un "èxit total", amb resultats més bons dels que s'esperaven.
L'aigua ha recuperat una transparència molt superior, han reaparegut invertebrats aquàtics que feia més d'una dècada que no s'hi observaven i diverses espècies d'amfibis han tornat a reproduir-se en aquests espais.
Un producte biodegradable que només actua sobre els peixos
Un dels aspectes que generava més interès abans de començar la prova era comprovar si la rotenona podia afectar altres espècies o contaminar els cursos d'aigua. Els resultats obtinguts descarten aquestes preocupacions.
La rotenona és un compost natural d'origen vegetal que es degrada en pocs dies i els controls efectuats durant aquests mesos no han detectat cap rastre del producte aigües avall dels estanys.
A més, els investigadors expliquen que el tractament afecta únicament els peixos perquè actua sobre la respiració branquial. "La rotenona és una molècula que es fixa a les brànquies i impedeix que els peixos puguin respirar, però les granotes, que respiren per la pell, no les afecta en absolut", diu Garriga:
Només va caldre aplicar el biocida en l'època en què no hi ha capgrossos i va funcionar perfectament.
Els amfibis, doncs, no en resulten perjudicats i, de fet, són un dels grups faunístics que més ràpidament s'han començat a recuperar després d'eliminar el veró.
Una experiència que consolida una nova eina de restauració ecològica al Pirineu
La del parc natural de l'Alt Pirineu és la segona experiència d'aquestes característiques que es duu a terme al Pirineu català.
La primera es va desenvolupar a l'estany de Manhèra, a la Vall d'Aran, on també es van obtenir resultats satisfactoris.
La coincidència dels bons resultats en ambdós projectes reforça la confiança dels gestors dels espais naturals en aquesta metodologia i permet plantejar noves actuacions en altres estanys afectats per espècies invasores. Pel director del parc natural de l'Alt Pirineu, cal seguir aquest model:
Ara s'aplicarà en altres indrets i som molt optimistes al respecte.
L'objectiu és recuperar progressivament els ecosistemes originals dels estanys d'alta muntanya, considerats uns dels hàbitats més singulars i sensibles dels Pirineus.
El parc natural estudia ampliar el projecte a nous estanys
Després dels resultats obtinguts, el parc natural de l'Alt Pirineu ja treballa per identificar més estanys on aquesta tècnica pugui ser útil.
Cada actuació haurà d'anar precedida d'estudis específics i dels corresponents controls ambientals, però els responsables del projecte consideren que la rotenona s'ha consolidat com una eina eficaç, segura i respectuosa amb el medi per recuperar ecosistemes que durant dècades havien quedat alterats per la introducció de peixos invasors.
La restauració d'aquests espais permetrà afavorir la recuperació d'espècies autòctones i preservar un dels patrimonis naturals més valuosos del Pirineu català.
