Isaki Lacuesta torna als seus orígens banyolins amb "El fons de l'Estany"
Para-sols, cotxets i banyadors retro han transformat la zona de bany de davant del Club de Natació Banyoles en un dia d'estiu de fa quaranta anys. Enmig del tràfec de càmeres i focus, el director de cinema Isaki Lacuesta dona indicacions des d'una plataforma a la superfície de l'aigua de l'estany.
Es tracta del rodatge d'una de les escenes finals d'"El fons de l'estany", una filmació que està en marxa amb Juan Antonio Bayona, Sandra Hermida i Belén Atienza al darrere com a productors. És la primera vegada que Lacuesta aborda un projecte de caràcter autobiogràfic, amb records de tot allò que va viure mentre creixia a Banyoles.
És una pel·lícula que retorna a aquella infància dels vuitanta. Parteix d'històries meves, d'històries que em són molt conegudes, però a partir d'aquí es va convertint en una cosa més propera al món de l'imaginari.
Els actors Aleix Sagrera i el banyolí Lluc Miravete són els encarregats de donar vida a una història d'amistat que transita per la infantesa i l'adolescència, acompanyats d'altres nois de la seva edat que són de la zona. A banda del grup de menors, també encapçalen el repartiment Alba Guilera, Àlex Brendemühl i Quim Ávila.
"Hem fet un càsting llarguíssim. Ha estat un càsting molt complicat, molt llarg, i finalment els protagonistes que hem trobat viuen aquí a prop, que era un dels objectius principals", subratlla el cineasta. "L'estany se'l coneixen molt bé. Ja hi havien jugat, ja s'hi havien banyat, ja hi havien saltat", afegeix.
Malgrat les dècades que han passat des de la seva infantesa, s'ha trobat que els joves continuen tenint experiències similars a les que va tenir ell de petit. "El més important de la vida no ha canviat tant. Recordo que un dia els explicava als protagonistes coses que faríem a l'estany, que són especials, i em deien que ja les havien viscut", explica.
L'entorn, impregnat pel món folklòric i de llegendes, dona forma a un guió que va a cavall de la memòria, la ficció i el misteri, al voltant dels monstres que s'amaguen no només al fons de l'estany, sinó a fora de l'aigua i sota les nostres pors.
"No crec que sigui casualitat que de Banyoles hagin sortit tants poetes, gent del teatre, músics, sempre molt des de l'underground. Crec que això passa perquè és un espai que convida la imaginació de manera molt potent", explica Lacuesta, que recorda com ja escrivien relats a escola on aquesta cultura popular i mitologia ja estaven molt presents.
El Museu Darder: normalitzar "el límit de l'estrambòtic"
El Museu Darder també tindrà un paper important en aquesta recreació, on Lacuesta recorda haver dibuixat i après biologia amb la seva classe. Era una època en què encara no s'havia qüestionat la mirada colonial i racista del fet de tenir dissecat en una vitrina un líder tribal africà, Molawa VIII, conegut popularment com "el Negre de Banyoles".
"Era un espai on hi havia animals amb dos caps i éssers humans amb formol. Tot això nosaltres ho vèiem com el més normal. Era la nostra vida quotidiana. Quan ets petit, qualsevol cosa que et presentin és la vida normal", reflexiona, i ho equipara amb un attrezzo de prefiguració del cinema.
L'equivalent del cinema del segle XIX eren aquests museus on t'ensenyaven el món sencer. Era l'única forma que tenies de conèixer-te i de divertir-te. I vam créixer en aquests espais que, quan els veus en una pel·lícula, si no sabessis que són veritat, estan al límit de l'estrambòtic.
Al nou film, aquestes visites al museu les faran amb professors inspiradors com en Ramon (Quim Ávila), amb qui els nois mantindran diàlegs propers sobre temes més complicats de parlar a casa.
"És aquell professor guai que s'encarrega d'explicar-te com podràs relacionar-te amb el món adult sense ser excessivament paternalista, sense entrar en jerarquies que moltes vegades dintre les famílies són inevitables", assenyala Ávila.
Segons l'actor, el coneixement de primera mà de Lacuesta ha estat clau a l'hora de guiar-los i fins i tot explicar-los anècdotes i detalls molt concrets, com ara els pneumàtics que utilitzaven com a flotadors quan es banyaven a l'estany i que els deixaven marques a la pell.
El que és més bonic és que la persona que directament et pot donar referències del que era això en aquell moment és el director. Per tant, és meravellós. Allà hi tens un capità que sap perfectament de què parla i, per tant, qualsevol dubte que t'origina.
Ambientació no fidedigna, basada en el record
El Pla de l'Estany acull dies de rodatge des del 20 de juliol i el ball de càmeres i claquetes seguirà fins al pròxim 14 d'agost en els seus llocs més emblemàtics. El gran gruix d'escenes que s'estan gravant aquest estiu són a Banyoles i Porqueres, incloent-hi la plaça Major, l'Estany i el Passeig Dalmau, amb algunes afectacions al trànsit.
Un dels reptes de la producció de la pel·lícula ha estat ambientar les localitzacions i vestuari a aquella època preolímpica. Ara bé, no s'han basat en una reproducció fidedigna, sinó que s'han guiat pel que evoca el mateix director.
En aquest sentit, adverteix que certs elements, com ara les recreacions de l'embarcació de l'Oca, no són rigorosament exactes, però sí que ho seran per a la percepció de la memòria.
El pressupost també ha estat un dels altres criteris, ja que, per exemple, s'ha prescindit de recrear els canvis de paviment de la plaça Major.
Rodatge ambiciós tècnicament
La pel·lícula inclou seqüències subaquàtiques en l'entorn natural dins el mateix estany, un fet excepcional en la producció cinematogràfica, avesada a filmar en piscines especialitzades. Segons la productora Sandra Hermida, ha estat una aposta ambiciosa per copsar una atmosfera que amb la piscina no s'hauria aconseguit, tot i la infinitat d'elements imprevisibles que comporta, com ara la poca visibilitat a causa dels sediments.
Per fer-ho possible, s'han hagut trobar solucions enginyoses per evitar malmetre el fons de l'estany amb la infraestructura del rodatge: han hagut de recórrer a quatre llanxes i s'han fet servir estructures flotants amb bidonets per posar-hi la càmera. També hi han participat submarinistes per operar les càmeres sota l'aigua.
