Gairebé dos anys de tensió creixent entre Espanya i Israel a compte de Gaza
Gairebé dos anys després de l'inici de la guerra a Gaza, la tensió diplomàtica entre Espanya i Israel ha escalat fins a nivells sense precedents, amb acusacions creuades entre els governs de Pedro Sánchez i Benjamin Netanyahu.
Inicialment, van ser membres de Sumar, inclosa la vicepresidenta Yolanda Díaz, els més durs amb Israel. Però fins i tot Sánchez ha anat intensificant la seva crítica fins a arribar a la contundència de l'última setmana.
Sense anar més lluny, aquest dilluns, i després de les protestes pro-Palestina a Madrid que van acabar amb la cancel·lació de l'última etapa de la Vuelta, Sánchez tornava a prémer l'accelerador i demanava expulsar Israel de les competicions esportives internacionals.
Exteriors torna a convocar l'encarregada de negocis d'Israel
El Ministeri d'Exteriors espanyol ha convocat per segon cop aquest dimarts l'encarregada de negocis d'Israel a Espanya, Dana Erlich, per protestar per "les inacceptables paraules" del ministre d'Exteriors israelià, Gideon Saar, contra Espanya i el president del govern, Pedro Sánchez, a qui ha acusat d'"antisemita" i "mentider".
Saar ha carregat contra Moncloa aquest dilluns a les xarxes socials després que el cap de l'executiu espanyol reclamés l'expulsió d'Israel de competicions esportives i culturals internacionals com a represàlia per la seva ofensiva militar a Gaza.
El ministre d'Exteriors israelià ha assegurat en un missatge que "Sánchez i el seu govern comunista són antisemites i enemics de la veritat", per després recordar que "va ser l'estat terrorista Hamas el que va envair Israel i va cometre la pitjor massacre contra els jueus des de l'Holocaust".
El ministre d'Exteriors d'Israel ha llançat aquests últims dies diverses crítiques directes contra Sánchez, a qui diumenge va acusar d'"animar" els manifestants propalestins abans de la cancel·lació de l'última etapa de La Vuelta, fet que considera una "vergonya" per a Espanya.
Sánchez parla obertament de "genocidi"
Mentre el president de l'executiu espanyol ja parla obertament de "genocidi", Netanyahu ha respost en la mateixa línia, acusant Sánchez de llançar "una flagrant amenaça genocida" amb l'anunci d'un nou paquet de nou mesures contra Israel.
A més d'apuntar directament a Sánchez, el govern israelià ha prohibit l'entrada a Israel de la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz i la ministra Sira Rego, per la qual cosa Espanya va cridar a consultes a la seva ambaixadora a Israel.
L'escalada diplomàtica i les crítiques per les víctimes a la Franja de Gaza contrasten amb la primera reacció espanyola després dels atemptats de Hamas del 7 d'octubre de 2023, quan l'executiu de Sánchez va reafirmar el respecte al dret d'Israel a defensar-se.
Es tracta de l'últim capítol d'un enfrontament diplomàtic després de gairebé dos anys de decisions polítiques i declaracions successives que han anat desgavellant les relacions diplomàtiques entre els dos països.
Un enfrontament que ve de lluny
L'inici del distanciament va arribar el 23 de novembre del 2023, quan Pedro Sánchez, al capdavant del Consell Europeu, es va reunir a Israel amb Benjamin Netanyahu, i va qualificar davant seu com a "insuportable" el nombre de víctimes a Gaza.
Després d'expressar la seva solidaritat amb Israel, Sánchez va assegurar que la resposta no havia d'implicar "la mort de gent innocent a Gaza, inclosos milers de nens". Al costat del primer ministre belga, Alexander de Croo, va acudir també al pas fronterer de Rafah --entre Egipte i Gaza-- i va apostar per la solució dels dos Estats i que l'Autoritat Nacional Palestina es fes càrrec de Gaza després de la guerra.
Era només el primer pas. Una setmana més tard, el president del govern espanyol posava en dubte públicament que Israel estigués complint el dret internacional, i Israel cridava a consultes la seva ambaixadora a Espanya.
Després va arribar la decisió de rebutjar qualsevol vaixell que portés armes a Israel i volgués fer escala en un port espanyol, i l'anunci que Espanya reconeixeria l'estat de Palestina al costat d'altres països europeus com Noruega i Irlanda, una decisió que es va materialitzar el maig del 2024 i que Israel va qualificar de suport a Hamas.
Lluny de fer-se enrere, el govern espanyol es va reunir ara fa un any amb el president de l'estat de Palestina, Mahmud Abbas, per solemnitzar la decisió.
L'octubre passat, Pedro Sánchez va demanar davant els líders europeus i àrabs a Brussel·les el cessament de l'enviament d'armament a Israel.
I al novembre es va celebrar la primera reunió intergovernamental entre Espanya i Palestina, en què l'executiu espanyol es va comprometre a destinar almenys 75 milions d'euros a Palestina en els pròxims dos anys.
Ja aquest 2025 els protagonistes han estat els contractes armamentístics. Espanya ha fet passos per rescindir contractes a les empreses d'armes israelianes, alhora que el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha defensat posar en marxa un "embargament" en la venda d'armes a Israel i la suspensió immediata de l'Acord d'Associació entre la UE i Israel.
D'aquesta manera, Espanya s'ha convertit en una de les veus occidentals més bel·ligerants amb l'executiu de Netanyahu, que per ara continua endavant amb el seu pla de començar l'ocupació de Gaza.
