"Gaza: entre dos focs" i "Traficants de persones", a "60 minuts"
La Franja de Gaza és un territori autònom palestí on viuen uns dos milions i mig de persones en només 365 quilòmetres quadrats, una de les densitats de població més altes del món. Un equip de reporters francesos ha accedit a aquest territori, que des de fa 14 anys està sotmès a un bloqueig per part d'Israel, que l'ha convertit en la presó a cel obert més gran del món. A Gaza, més de la meitat de la població és a l'atur.
La major part dels habitants tenen poquíssims recursos i viuen amuntegats en edificis insalubres, com el Bilal, que té 44 anys i viu al barri de Shati. Des que va néixer, el Bilal no ha sortit mai de Gaza. Viu en un pis de tres habitacions amb la seva dona i els seus cinc fills i, com gairebé tothom a Gaza, la família només té electricitat unes quantes hores al dia. L'aigua de l'aixeta és salada i no és potable. Per alimentar la família, el Bilal depèn de l'ajuda internacional, com més de la meitat d'habitants de l'enclavament palestí.
A l'interior de Gaza creixen les protestes contra aquest bloqueig, i a les zones frontereres aquestes manifestacions són contestades amb foc real per les tropes israelianes, que ja han causat milers de ferits i més de 250 palestins morts des del març del 2018.
Un d'aquests morts és en Yazan, un jove de 23 anys que va rebre una bala d'un franctirador israelià al cap. El Yazan està considerat un heroi de la causa palestina i Hamas el reivindica com a màrtir. El jove no formava part de cap organització política i només havia anat a manifestar-se a la frontera pel seu compte. El Yazan tenia un fill de dos anys i ara se'n farà càrrec l'Ibrahim, el seu avi.
Entre els anys 2008 i el 2014, Israel va bombardejar, massivament i en diverses ocasions, la Franja de Gaza amb el pretext d'acabar amb el llançament de coets Qassam o per fer malbé instal·lacions de Hamas, sota el pretext de preservar la seguretat d'Israel. Aquests bombardejos han provocat milers de morts entre la població civil. Però aquests bombardejos han continuat fins fa ben poc, i aquest estiu, durant deu dies, els avions israelians van castigar diversos punts d'observació de Hamas perquè aturés l'enviament de globus incendiaris a través de la frontera.
L'any 2003, l'aviació israeliana va bombardejar la casa de Mahmud Zahar, un dels confundadors i líder de Hamas, i va estar a punt de morir. Aquell dia, un dels seus fills va morir a conseqüència de l'atac i un altre fill va morir més tard en un altre atac. Mahmud Zahar té 74 anys i és un dels homes més buscats per Israel. El reportatge "Gaza, entre dos focs" l'ha aconseguit entrevistar en exclusiva.
A l'interior de Gaza, la població viu en un estat d'excepcionalitat. Hamas hi governa pràcticament amb un sistema de partit únic des que va guanyar les eleccions de l'any 2006, imposa un ferri control social i polític i restringeix la llibertat d'expressió, així com el dret de manifestació.
Ramiz Abu Gabin, un noi de 23 anys, denuncia a les xarxes socials les pràctiques del moviment islamista. El gener del 2017 va participar en una manifestació per denunciar la duresa de les condicions de vida a Gaza, on els homes de Hamas van disparar per dispersar la multitud. L'organització islamista va detenir uns quants manifestants, que asseguren haver patit tortures. El Ramiz es va rebel·lar contra aquests fets i va penjar un vídeo a les xarxes socials.
És una de les veus, cada vegada més nombroses, que s'alcen a Gaza tant en contra del bloqueig israelià com de la política repressiva de Hamas. Són les veus d'una població que vol deixar d'estar entre dos focs.
Dirigit per Kristell Bernaud i Alain Pirot.
"Traficants de persones"
Com s'organitza el món que mou milers d'immigrants des de dins i fora d'Europa? Per primera vegada, diferents traficants de persones accedeixen a revelar els secrets del contraban humà davant les càmeres.
El documental mostra, des de dins, com treballa una de les agències de viatges més grans del món. Entre les tasques que desenvolupen hi ha la producció de documents falsos o bé la preparació de viatges a mida tant de particulars com de grups, sempre depenent del que puguin pagar. Com en altres indústries, el contraban humà treballa conjuntament, competeix i estableix xarxes, amb l'única diferència que ho fan sota la pressió de ser un negoci il·legal.
D'altra banda, la justícia europea també es mou per posar els traficants entre reixes. Un fiscal italià ha encetat una guerra contra les xarxes de contraban, i té el suport de les autoritats europees.
"Traficants de persones" mostra, de manera real i única, què hi ha darrere la gran xarxa de tràfic de persones que ha portat milions d'immigrants a Europa durant els últims anys.
Dirigit per Poul-Erik Heilbuth & Georg Larsen
Sant Joan Despí, 7 de maig del 2021
