Gir de 180 graus a Xile: Kast esmola les tisores
Hi ha una frase que es repeteix a Xile com un mantra per aquests dies: "Pinochet torna a La Moneda." No es cansen de repetir-la els xilens d'esquerres o que no són partidaris del nou president de Xile, José Antonio Kast.
I la deien aquest dimecres especialment amb angoixa i desesperació en veure com abandonava el palau presidencial de La Moneda a Santiago de Xile, la capital del país sud-americà.
El relleu al capdavant del govern de Xile entre el president sortint, el progressista Gabriel Boric, i l'entrant, José Antonio Kast, ja és un fet. Ha estat un acte solemne i emotiu. Als xilens, els agrada molt que sigui així i se senten orgullosos de la seva institucionalitat.
Tots són conscients que comença una nova etapa al país sud-americà, en un gir de 180 graus. I és que, des de la recuperació de la democràcia, Xile mai havia tingut un president tan escorat a la dreta. I tampoc un cap d'estat seguidor i partidari del dictador Augusto Pinochet i les seves polítiques.
José Antonio Kast, el nou president ultraconservador de Xile, mai se n'ha amagat. Admira Pinochet. I la banda presidencial que ha triat per ser investit cap d'estat és calcada a la que lluïa el general Pinochet com a president del país. Queda clar, doncs, què pensa i com pensa Kast. Almenys, els xilens ho tenen clar.
De la mateixa manera que quan es parla amb militants i simpatitzants de l'esquerra xilena, aquests s'enduen les mans al cap quan pensen en els pròxims quatre anys; l'alegria és immensa entre els més conservadors. Creuen que Xile necessita un cop de timó. Abandonar les polítiques progressistes impulsades pel govern de Boric i posar ordre.
I ordre, en el llenguatge dels votants de Kast, vol dir mà de ferro contra la delinqüència creixent a Xile i combat contra la immigració irregular, que per a molts d'aquests votants conservadors és la culpable de la inseguretat.
Una de les grans promeses de canvi del nou president de Xile també té a veure amb l'economia. José Antonio Kast ja esmola les tisores i vol, de la mateixa manera que ha fet l'ultraliberal argentí Javier Milei, president de l'Argentina, aplicar la "serra mecànica" per tot l'estat. Com més prim, millor, pensa Kast, com Milei.
De fet, l'abraçada intensa poc abans del relleu presidencial que tots dos es feien al Senat a la ciutat de Valparaíso, seu del poder legislatiu xilè, ho deia tot. Són de la mateixa família ideològica i econòmica. I són dos dels grans protagonistes del canvi que viu Sud-amèrica, amb un gir pronunciat cap a la dreta.
L'Argentina, Bolívia, Xile, el Paraguai, l'Equador i s'espera que passi el mateix, possiblement --creuen no pocs analistes-- al Perú, Colòmbia i Veneçuela aquest any quan hi hagi eleccions. Alguns també sumen a aquest tren conservador el Brasil.
