Girona introdueix canvis en l'empadronament: "Ja no és un tràmit instantani"
Empadronar-se a Girona era, en la majoria dels casos, un tràmit immediat. Quan una persona presentava la documentació necessària que acreditava la seva identitat i residència al municipi, si no hi havia cap anomalia la inscripció es feia al mateix moment i es lliurava un volant d'empadronament amb efectes des de la data de la sol·licitud. Aquest funcionament permetia continuar sense interrupcions altres tràmits administratius vinculats al padró.
Una manera de fer, però, que va canviar a finals de 2025. La regidora d'Atenció a la ciutadania, Queralt Vila, explica que el canvi es deu al fet que "els nostres serveis jurídics ens van dir que no ho podíem fer com ho fèiem, que havíem d'agafar la documentació i emetre una resolució de la qual s'informa l'INE i després donar-li el volant a la persona sol·licitant".
Retards en l'empadronament
La diferència entre el sistema anterior i l'actual es fa evident en casos com el de Sergi Serra Sánchez i Alba Marí Lillo. A principis de març van ser pares d'un nen i quan van anar a empadronar el seu fill es van trobar que van sortir de l'Ajuntament sense poder-lo inscriure.
Recorden que els van dir que "volien controlar més el padró, qui s'empadronava, qui no, i que es revisava cas per cas i expedient per expedient". Una situació que contrasta a la que van viure fa gairebé tres anys amb el seu anterior fill, a qui van poder empadronar el mateix dia i sense cap mena d'impediment.
En aquesta ocasió van haver d'esperar més d'una setmana que arribés la resolució que permetia empadronar el seu fill i l'explicació que els van donar a aquesta demora era que "el fet de revisar cada cas feia que tot s'endarrerís moltíssim i que encara estaven tramitant empadronaments del mes de desembre", relaten.
Sense el padró no pots fer absolutament res, cap tràmit més.
Aquest endarreriment en el certificat d'empadronament els va suposar dificultats per fer altres tràmits com obtenir la targeta sanitària del nadó o tramitar el títol de família nombrosa.
L'Ajuntament s'excusa
Segons detalla la Defensora de la Ciutadania, el cas de l'Alba i en Sergi no és aïllat. En un informe detalla que el mes de febrer hi havia més d'un miler d'expedients pendents de resolució i ja ha rebut una quarantena de queixes relacionades amb retards i dificultats a l'hora d'obtenir el padró.
A més, argumenta que si el consistori tenia previst canviar el sistema d'empadronament hauria d'haver incrementat el personal i evitar així demores de setmanes en la tramitació d'aquest tràmit.
Si la persona viu a Girona, òbviament se l'empadronarà a Girona.
Queralt Vila reconeix l'existència de retards en la tramitació i els atribueix a una situació sobrevinguda. "Sobretot hem tingut un retard administratiu que, per motius de personal, no hem estat capaços de mantenir al dia tots els empadronaments", afirma.
De fet, ho atribueix al fet que el canvi ha coincidit amb baixes i falta de personal i assegura que "l'objectiu és escurçar els terminis perquè els casos ordinaris es resolguin en pocs dies quan no cal fer comprovacions addicionals i gràcies al reforç de personal que s'està fent".
Queixes de les entitats socials
Més enllà de la lentitud administrativa, el canvi que genera més preocupació és el que afecta el padró social, destinat a persones que no poden acreditar amb documentació un domicili fix.
En aquests casos, que des de l'Ajuntament asseguren que són una minoria, es fa una verificació in situ. Treballadors dels Serveis Socials, de l'equip de carrer o de policia de paisà es personen al domicili on la persona sol·licitant es vol empadronar per comprovar que realment hi viu.
Segons Laura Madruga Parera, cap del programa d'Habitatge de Càritas Girona, "amb els nous criteris, l'Ajuntament ha decidit que el padró social només es faci per a persones en situació de carrer". Això deixa fora un ampli col·lectiu que viu en habitacions rellogades sense contracte, en situacions d'infrahabitatge o amb propietaris que es neguen a autoritzar l'empadronament.
Els poses en situació de més risc i vulnerabilitat.
"Aquestes persones temen que es comprovi on viuen per por de represàlies del propietari o perdre l'habitatge. I al final es troben que no es poden empadronar", explica Madruga.
Un altre col·lectiu, especialment afectat, com remarca la Defensora de la Ciutadania, Marta Alsina, són els menors extutelats. Quan arriben a la majoria d'edat i surten dels pisos tutelats, molts queden fora del padró perquè no poden acreditar un nou domicili. "Els hem ajudat fins als divuit anys i després els deixem desemparats. Això pot causar problemes greus, fins i tot per renovar la documentació", alerta la Defensora.
La regidora Queralt Vila, en canvi, defensa que el que es fa és facilitar l'empadronament, "si algú no pot aportar documentació, nosaltres validem que és cert que viu on diu". I afegeix que el que es pretén també és evitar que les màfies es puguin aprofitar de persones en situació de vulnerabilitat.
Uns arguments que no convencen ni la Defensora de la ciutadania ni les entitats que consideren que l'Ajuntament ha actuat amb poca transparència, ja que ha aplicat els canvis sense avisar i que els nous mecanismes de control no serviran per evitar el frau, ni reflecteixen, tal com diu l'Ajuntament, la realitat social de la ciutat.
