Grècia reflexiona abans d'unes eleccions crucials que marcaran el futur del país i de l'euro

Els ciutadans grecs mediten el seu vot i l'economia mundial conté la respiració. Aquest diumenge, Grècia elegeix el seu Parlament per segona vegada en menys de dos mesos. Dels resultats en depenen la possibilitat de formar govern i, de retruc, les relacions amb Europa i el futur de l'euro.

La nova esquerra de Syriza i els conservadors de Nova Democràcia són els principals favorits. Però els sondejos dibuixen un escenari amb un empat tècnic amb el 28 o el 29% dels vots. Si fos així, podria ser tan difícil formar govern com ja ho va ser després del resultat de les eleccions del 6 de maig. Una situació que va abocar als nous comicis.

Aleshores va guanyar el partit conservador Nova Democràcia, que ha fet l'últim acte de campanya al centre d'Atenes. En el míting d'aquest divendres a la nit, igual que durant tota la campanya, Samaràs ha mirat de convèncer l'electorat que la tria de Nova Democràcia és l'única vàlida per posar fi a l'espiral de pobresa que pateix una part del país.

A l'altra banda hi ha Syriza, una formació nascuda de l'inconformisme d'una societat que veu com la política econòmica els ha empobrit. Per això, la nova esquerra vol acabar amb les retallades.

Els dos partits tenen clar que volen renegociar les condicions del pla de rescat amb Europa. I és que l'economia mundial està molt pendent d'aquestes eleccions. El resultat no està clar, però ja s'augura una possible sortida de Grècia de l'euro.

Grècia, empobrida

Mentrestant, el país reviu escenes dels anys de la postguerra. Segons l'oficina europea d'estadístiques, l'Eurostat, el 27,7% de la població grega, és a dir, tres milions de persones, viuen per sota del llindar de la pobresa.

L'índex d'atur, amb més del 22% de la població activa, és el més alt dels últims cinc anys. Però la dada més significativa, per descoratjadora, és que entre els més joves de 25 anys només un de cada dos treballa.