Nova Democràcia i Syriza es disputen ser el nucli dur d'un futur govern grec de coalició
Grècia celebra les eleccions més mediàtiques de la seva història. El país que va patentar la democràcia vota aquest diumenge uns comicis determinants. Les enquestes vaticinen un empat tècnic entre l'esquerra de Syriza i els conservadors tradicionals de Nova Democràcia.
Redacció
3 min
Grècia celebra les eleccions més mediàtiques de la seva història. El país que va patentar la democràcia vota aquest diumenge uns comicis determinants. Els grecs han d'elegir entre la nova esquerra de Syriza o els conservadors tradicionals de Nova Democràcia, els dos principals favorits en les enquestes.
El país vota pensant en el seu futur, amb una campanya centrada en les retallades i com gestionar el deute. Les paperetes dels partits, però, fora de les fronteres es tradueix en només dues opcions: sí o no a l'Euro. L'economia mundial està pendent del resultat i desitja la constitució, al més aviat possible, d'un govern capaç de seguir aplicant les mesures d'austeritat i les reformes imposades pels seus creditors: la UE i l'FMI.
Grècia està en campanya electoral des de fa dos mesos, amb unes primeres eleccions el 6 de maig que no van servir per formar govern. Els resultats dels últims sondejos, que mostren un avanç de la dreta sobre l'esquerra però que tornen a deixar clar que cap partit o coalició no tindrà la majoria absoluta. Tot apunta a un empat tècnic entre les dues formacions amb entre el 28 i el 29% de vots.
Dues opcions, tradició o ruptura
Per Andonis Samaràs, líder de la Nova Democràcia, de 61 anys, i Alexis Tsipras, de la coalició Syriza, de 37, la "renegociació" del pla d'austeritat és una qüestió "sine qua non" per a la sortida de la crisi. Aquesta renegociació pretén, sobretot, reduir les mesures d'austeritat, imposades des del 2010, i que han conduït, segons aquests partits, a l'agreujament de la recessió, amb una reculada del PIB del 6,9% el 2011.
Tots dos líders coincideixen en la necessitat d'un canvi en les polítiques d'austeritat a Europa, però mentre Tsipras manté un discurs contra l'austeritat molt més dur que Samaràs, aquest es presenta com el garant de l'estabilitat i del manteniment del país a la zona euro i acusa l'esquerra radical de portar el país a "la catàstrofe".
Samaràs acusa Tsipras de voler "denunciar unilateralment el memoràndum [el pla de rigor] i, en conseqüència, "de tornar el país a la dracma". Samaràs es presenta com l'única força "capaç de formar govern". Segons ell, el que està en joc en aquestes eleccions són dues coses: euro o dracma, govern de coalició o absència de govern. Així de clar ho deixa el seu espot electoral:
El país vota pensant en el seu futur, amb una campanya centrada en les retallades i com gestionar el deute. Les paperetes dels partits, però, fora de les fronteres es tradueix en només dues opcions: sí o no a l'Euro. L'economia mundial està pendent del resultat i desitja la constitució, al més aviat possible, d'un govern capaç de seguir aplicant les mesures d'austeritat i les reformes imposades pels seus creditors: la UE i l'FMI.
Grècia està en campanya electoral des de fa dos mesos, amb unes primeres eleccions el 6 de maig que no van servir per formar govern. Els resultats dels últims sondejos, que mostren un avanç de la dreta sobre l'esquerra però que tornen a deixar clar que cap partit o coalició no tindrà la majoria absoluta. Tot apunta a un empat tècnic entre les dues formacions amb entre el 28 i el 29% de vots.
Dues opcions, tradició o ruptura
Per Andonis Samaràs, líder de la Nova Democràcia, de 61 anys, i Alexis Tsipras, de la coalició Syriza, de 37, la "renegociació" del pla d'austeritat és una qüestió "sine qua non" per a la sortida de la crisi. Aquesta renegociació pretén, sobretot, reduir les mesures d'austeritat, imposades des del 2010, i que han conduït, segons aquests partits, a l'agreujament de la recessió, amb una reculada del PIB del 6,9% el 2011.
Tots dos líders coincideixen en la necessitat d'un canvi en les polítiques d'austeritat a Europa, però mentre Tsipras manté un discurs contra l'austeritat molt més dur que Samaràs, aquest es presenta com el garant de l'estabilitat i del manteniment del país a la zona euro i acusa l'esquerra radical de portar el país a "la catàstrofe".
Samaràs acusa Tsipras de voler "denunciar unilateralment el memoràndum [el pla de rigor] i, en conseqüència, "de tornar el país a la dracma". Samaràs es presenta com l'única força "capaç de formar govern". Segons ell, el que està en joc en aquestes eleccions són dues coses: euro o dracma, govern de coalició o absència de govern. Així de clar ho deixa el seu espot electoral:
Tsipras, per la seva banda, replica que ell farà "tot el que pugui per mantenir el país a l'euro". En una entrevista a la televisió pública, el líder de Syriza ha dit que el primer que farà, en cas de guanyar les eleccions, serà començar una dura negociació amb el socis europeus. Segons Tsipras, només hi ha dues solucions: "o un govern amb nucli dur de dreta o amb nucli dur d'esquerra", i exclou totalment qualsevol col·laboració amb els conservadors o els socialistes del PASOK.
