Minut a minut
Israel ordena a residents del sud del Líban que es desplacin cap al nord
L'exèrcit israelià ha ordenat als residents del sud del Líban que abandonin casa seva i es desplacin "immediatament" al nord del riu Litani.
Un comunicat de les Forces de Defensa d'Israel adverteix que tenen previst bombardejar àrees del sud del país en el marc de l'escalada actual contra Hezbollah.
Més de 100 persones desaparegudes per l'atac a un vaixell iranià prop de Sri Lanka
Un atac submarí contra el vaixell iranià IRIS Dena davant la costa de Sri Lanka ha deixat almenys un mort, 78 ferits i 101 persones desaparegudes, segons han indicat a Reuters fonts de la Marina i el Ministeri de Defensa de Sri Lanka. El vaixell no s'ha enfonsat i no és clar qui l'ha atacat, segons les mateixes fonts.
El ministre d'Afers Exteriors de Sri Lanka, Vijitha Herath, ha informat que hi havia 180 persones a bord.
Un portaveu de la Marina de Sri Lanka ha contradit aquestes fonts. Assegura que la informació sobre el centenar de desapareguts no seria certa i que s'haurien rescatat 32 persones ferides, que estarien sent ateses en un hospital del país.
El ministre d'Exteriors singalès ha dit aquest dimecres que la Marina ha donat resposta a un avís de socors del vaixell i ha iniciat les operacions de rescat a les 6 del matí, hora local.
Un ferit arriba a l'Hospital Nacional de Galle, a Sri Lanka, després d'un atac submarí contra un vaixell iranià (Reuters/Thilina Kaluthotage)Merz assegura que no es pot deixar Espanya fora dels acord comercials
Les declaracions de Trump assegurant que tallarà tot el comerç amb Espanya ja han rebut resposta del govern, que manté que no deixarà enrere els seus valors per por a represàlies.
A escala europea, el primer a reaccionar-hi ha estat el canceller alemany, Friedrich Merz, reunit amb Trump en el moment de proferir l'amenaça.
Malgrat assegurar que està intentant convèncer Espanya perquè augmenti la despesa en defensa, Merz també ha assenyalat que no hi ha manera de deixar Espanya aïllada comercialment:
Li he dit que Espanya és membre de la Unió Europea, i que, per tant, només negociarem acords duaners amb els Estats Units tots junts. No hi ha manera de tractar Espanya pitjor que a la resta
Israel inicia atacs "a gran escala" contra Teheran el cinquè dia de guerra
Les forces aèries de l'exèrcit d'Israel han iniciat aquest dimecres al matí atacs "a gran escala" contra Teheran amb l'objecitu d'afeblir el règim iranià, segons un comunicat militar de les Forces de Defensa d'Israel (FDI).
Poc després de la 1 del migdia, hora local, les FDI han assegurat haver atacat infraestructures de producció i emmagatzematge de míssils a Esfahan, al centre de l'Iran.
Aquests atacs contra infraestructures del règim dels aiatol·làs, dels quals l'exèrcit encara no ha donat detalls, s'emmarquen en la desena ronda de bombardejos contra la capital iraniana.
Avui, Israel ja havia bombardejat a Teheran desenes de suposats centres de comandament de la Guàrdia Revolucionària, de la seguretat interna i de la força paramilitar Basij.
- Moment clau
La UE diu que defensarà els seus interessos després de l'amenaça dels EUA a Espanya
La Comissió Europea ha expressat aquest dimecres solidaritat "plena" amb tots els estats membres, després de l'amenaça comercial dels Estats Units a Espanya per negar-li l'ús de les bases militars al seu territori.
L'òrgan executiu de la Unió Europea assegura que està disposat a actuar per salvaguardar els interessos comunitaris. Així ho ha indicat el portaveu de Comerç de la Comissió, Olof Gill, que afegeix:
Seguirem advocant per unes relacions comercials transatlàntiques estables, predictibles i mútuament beneficioses en interès de tots.
La CE espera que Washington "respecti plenament els compromisos contrets en la declaració conjunta", en referència a l'acord signat l'any passat en què es limitaven al 15% els aranzels dels Estats Units a la UE.
- Moment clau
No és el primer cop que Espanya nega l'ús de bases als EUA: "Franco va dir que no el 1973"
No és la primera vegada que Espanya nega als Estats Units l'ús de bases militars en el seu territori.
El professor de Relacions Internacionals de la UAB, Eduard Soler, ha explicat en declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", que Franco ja va oposar-se al fet que el Pentàgon utilitzés les seves bases a Espanya per subministrar ajuda a Israel en el marc de la guerra del Yom Kippur:
L'any 1973, Franco va dir que no i els Estats Units van haver d'utilitzar la base de les Açores.
Però aquest no és l'únic precedent. L'any 1986, quan els Estats Units va llançar unes operacions aèries contra la Líbia de Gaddafi, Felipe González --però també França i Itàlia-- li van negar l'ús de les bases.
Segons el professor de Relacions Internacionals de la UAB, les bases nord-americanes són de sobirania espanyola i Espanya té la capacitat de dir que no s'utilitzin. Si tot i així les utilitzés, "seria un acte hostil contra la sobirania espanyola", afegeix Eduard Soler, que creu que encara no estem en aquest escenari.
L'expert considera que l'enfrontament entre els EUA i Espanya no està al punt del trencament diplomàtic i recorda que cap dels dos països ha cridat a consultes els ambaixadors respectius.
Un Boeing KC-135 de l'Exèrcit de l'Aire dels Estats Units a la base de Morón de la Frontera, a Andalusia (Reuters/Marcelo del Pozo) Les borses responen a la guerra: l'Ibex-35 cau un 0,62% i perd els 17.000 punts
La situació a l'Orient Mitjà té la seva repercussió a les borses.
L'Ibex-35 ha obert aquest dimecres amb una baixada del 0,62%, després que Trump ordenés ahir trencar relacions comercials amb Espanya. L'índex borsari de referència a Espanya s'ha situat per sota dels 17.000 punts, en la que ha estat la caiguda més gran en gairebé un any.
Els números vermells de la borsa espanyola contrasten amb els valors positius a la resta de parquets europeus. En concret, la borsa de Frankfurt cotitzava un 0,6% a l'alça, la de París pujava un 0,3% i la de Londres avançava un 0,04%.
Pel que fa als mercats asiàtics, el Nikkei s'ha enfonsat un 3,61% per la guerra a l'Orient Mitjà, i encadena tres dies de baixada per l'escalada del conflicte.
El pitjor resultat, però, ha estat per a l'índex de la borsa de Seül, el Kospi, que ha perdut més d'un 12% per la incertesa energètica.
- Moment clau
Sánchez respon a Trump i exigeix una resposta diplomàtica al conflicte: "No a la guerra"
Pedro Sánchez resumeix la seva posició davant el conflicte a l'Orient Mitjà en un "no a la guerra" i planta cara a Trump, apel·lant al compliment del dret internacional.
Sánchez també ha dit "no" a repetir "errors del passat", en referència a la invasió de l'Iraq l'any 2003, que va comptar amb el suport del govern d'Aznar i una gran oposició popular a Espanya.
El president del govern espanyol afirma que no canviarà el seu posicionament davant les mesures de pressió de la Casa Blanca:
No serem còmplices d'allò que és dolent per al món i contrari als nostres valors i interessos només per la por a les represàlies d'algú.
En una compareixença pública aquest dimecres al matí, Sánchez ha assegurat que "el govern seguirà exigint el cessament de les hostilitats i la resolució diplomàtica de la guerra" i ha demanat una acció coordinada i eficaç des d'Europa per posar fi als conflictes armats a l'Iran, Palestina i Ucraïna.
En aquest sentit, Sánchez ha demanat als seus socis un posicionament coherent davant els conflictes internacionals:
Hem d'actuar amb coherència, defensant els mateixos valors que quan parlem d'Ucraïna, de Gaza, de Veneçuela o de Groenlàndia.
El cap de l'executiu espanyol ha exigit que s'aposti pel diàleg i la diplomàcia: "La pregunta no és si estem o no a favor dels aiatol·làs és si estem al costat de la legalitat internacional i la pau."
Sánchez també ha instat els seus socis a desmarcar-se dels posicionaments de Trump: "És ingenu pensar que practicar un seguidisme cec i servil és una forma de liderar."
"És inacceptable que aquells dirigents que són incapaços de complir facin servir el fum de la guerra per amagar els seus fracassos", ha afegit Sánchez.
La Xina s'alinea amb Espanya i rebutja l'ús del comerç com a arma de pressió
El govern de la Xina rebutja que s'utilitzi el comerç com a eina de pressió política.
Pequin ha fet públic aquest posicionament l'endemà que el president dels Estats Units, Donald Trump, amenacés de trencar relacions comercials amb Espanya per la seva posició en la guerra a l'Orient Mitjà.
"El comerç no ha de ser utilitzat com a arma ni com a instrument", ha dit la portaveu del Ministeri d'Esteriors xinès, Mao Ning.
Mao també ha apuntat que els atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran "violen el dret internacional", una denúncia que Pequín ha mantingut des de l'inici de les operacions militars.
Desenes de morts i ferits per atacs d'Israel al sud i l'est del Líban
Més de deu persones haurien mort i una vintena més haurien resultat ferides arran de la nova onada d'atacs de l'exèrcit israelià a diversos punts del Líban la matinada d'aquest dimecres.
El Ministeri de Sanitat libanès ha xifrat en sis morts i vuit ferits el nombre de víctimes pels atacs de les Forces de Defensa d'Israel en edificis residencials al centre i al nord del país.
D'altra banda, també hi ha hagut un bombardeig de l'exèrcit israelià contra un bloc de pisos a Baalbek, a l'est del Líban. El balanç de víctimes és de cinc morts, quinze ferits, segons l'agència de notícies nacional del país. També hi ha tres persones desaparegudes.
Les FDI han emès una ordre d'evacuació per als residents de setze municipis al sud del Líban i han avisat la població que "ser a prop d'elements o infraestructures de Hezbollah posa en perill la seva vida".
Des de dilluns, dia que va començar l'intercanvi d'atacs entre la milícia xiïta i Israel, 56 persones han mort al Líban i més de 335 han resultat ferides.
