Haver estudiat de jove no frena el deteriorament cognitiu quan envellim, però l'endarrereix

Un estudi internacional publicat a la revista Nature Medicine posa en dubte la idea que una major educació formal protegeix de forma directa davant del deteriorament cognitiu i l'envelliment cerebral. 

Fins ara, la hipòtesi més estesa suggeria que haver estudiat en la infància i joventut podia proporcionar una protecció davant la neurodegeneració o l'envelliment normal del cervell, però l'estudi canvia aquesta concepció: l'educació no fa l'efecte protector que es pensava.

En l'estudi hi ha participat l'Institut Guttmann i la Universitat de Barcelona i s'han analitzat dades al llarg del temps de més de 170.000 persones de 33 països occidentals. Això el converteix en un dels estudis més grans fets mai fins ara sobre aquesta qüestió.

Els resultats de la recerca apunten que, malgrat que les persones amb més anys d'educació formal tendeixen a començar amb un nivell cognitiu més alt en l'adultesa, no experimenten un deteriorament cognitiu més lent amb l'edat. 

Això sí, el deteriorament, tot i ser el mateix, arriba més tard.

Ho explica Javier Solana, doctor en Enginyeria Biomèdica i director de Recerca de l'Institut Guttmann:

"Abans es pensava que et protegia de manera absoluta, ara el que hem vist és que parteixes d'una posició d'avantatge però la trajectòria d'aquest deteriorament cognitiu pot acabar arribant."

Cuidar-se i aprendre

Però l'estudi també posa en valor que sempre som a temps d'optimitzar o millorar els hàbits per tenir una influència positiva en el deteriorament cognitiu.

L'equip investigador conclou que l'educació des de la infància continua sent necessària, però que també es requereix un enfocament més ampli que inclogui intervencions diverses al llarg de tota la vida, com l'activitat física, l'estimulació cognitiva contínua, les relacions socials i la prevenció de factors de risc. 

 

Així, l'estudi reforça la necessitat de polítiques i programes que fomentin la salut cerebral mitjançant factors més enllà de l'activitat cognitiva i que s'estenguin durant tot el cicle vital, no només en la infància i joventut. 

En aquest sentit, Javier Solana assenyala la importància de combinar hàbits de vida saludables amb un aprenentatge continu per compensar la corba de deteriorament cognitiu: "Les activitats poden ser diverses, però han de ser tasques que requereixin un esforç d'aprenentatge.

Pot ser estudiar una nova llengua o un nou instrument, el que sigui, però que requereixi que el cervell hagi d'entrenar-se cognitivament."

Més bona memòria

La recerca ha processat més de 420.000 exploracions neuropsicològiques i proves d'imatge d'individus de 33 països distribuïts en 27 grups de pacients --europeus, americans, asiàtics i australians--. 

Els participants, majors de 50 anys als quals s'ha fet un seguiment de fins a 28 anys al llarg del temps, van fer proves de memòria, raonament, velocitat de processament i llenguatge.

A 6.472 persones també els van fer proves de ressonància magnètica cerebral per analitzar paràmetres com el volum cerebral total i el volum de regions clau per a la memòria. 

Tots els grups, independentment del nivell estudis, van mostrar un deteriorament cognitiu i un envelliment de l'estructura cerebral pràcticament paral·lels al llarg del temps. 

L'estudi publicat a Nature sí que associa acumular anys d'escolarització amb una millor memòria, un fet que els investigadors atribueixen, però, "als trets neurobiològics inicials de les persones" i no a la inversa.