El lapsus de Yolanda Díaz i altres errades mítiques: "Hi ha govern de corrupció per estona"

Lapsus de Yolanda Díaz al Senat. Una confusió de la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball ha marcat la sessió de control a l'executiu que s'ha fet aquest dimarts a la tarda a la cambra alta.

Era un moment tens del ple, amb el PP preguntant a la vicepresidenta de l'executiu si Sumar deixaria de donar suport al govern davant del que ha qualificat d'"indicis" de finançament irregular per part del PSOE. Enmig d'un gran xivarri, quan Díaz responia a la portaveu del PP a la cambra alta, Alicia García, s'ha confós i, en comptes de "govern de coalició" ha dit "govern de corrupció":

La confusió ha provocat uns segons de rialles i forts aplaudiments irònics entre els senadors del PP, que han obligat el president del Senat, Pedro Rollán, a cridar l'atenció als senadors del seu mateix partit.

En la resposta, després d'encallar-se amb la paraula "corrupció", Díaz ha acabat alertant els populars que si continuen fent oposició amb aquest to, "no governaran mai".

Per acabar-ho d'adobar, el següent senador del PP a intervenir, José Antonio Monago, ha començat la interpel·lació a la ministra de Defensa, Margarita Robles, pronosticant que no podria superar el que acabava de dir la seva companya de gabinet.

"Els importa un rave la corrupció"

En el cara a cara amb García sobre corrupció, la ministra de Treball ha etzibat a la portaveu popular que al PP "li importa un rave la corrupció" per no haver fet cap proposta després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés mesures anticorrupció. També ha retret als populars que votessin en contra de la creació d'una agència pública anticorrupció al Congrés dels Diputats.

Anteriorment, García havia dit a la vicepresidenta de l'executiu que va mirar cap a una altra banda amb els casos judicials que esquitxen familiars de Sánchez. La portaveu del PP al Senat també ha titllat Díaz d'"avalista solidària de les corrupcions del sanchisme" per no trencar amb el PSOE. La vicepresidenta va dir a l'estiu que trencaria amb els socialistes si hi havia indicis de finançament irregular i García ha assegurat que el cas Koldo demostra aquests indicis.

Ningú s'escapa dels lapsus

Com era previsible, el PP ha sucat pa amb la confusió de Yolanda Díaz, i fins i tot ha distribuït el vídeo a les seves xarxes socials amb el missatge "Per fi diuen la veritat en alguna cosa". Però el cert és que els lapsus en política són extremadament democràtics i afecten totes les formacions.

Precisament el darrer president del govern espanyol que va tenir el PP, Mariano Rajoy, era un habitual dels programes de pífies verbals. El popular va proclamar que "ETA és una gran nació" quan probablement volia dir "esta", en referència a "Espanya"; en una intervenció al Congrés va confessar que el que havia fet el PP era "enganyar la gent" i, en una trobada amb el president xinès, li va donar records de l'anterior cap d'estat, "el rei Joan Carles II".

No és l'únic dirigent del PP que s'ha trobat en situacions com aquesta. L'antic president del partit Pablo Casado va afirmar que la corrupció era "la senya d'identitat" del partit i la llavors secretària general María Dolores de Cospedal va assegurar que els populars havien "treballat molt per saquejar" el país. En la mateixa línia, la que era presidenta del Congrés Ana Pastor va indicar que era "incompatible estar en política i ser honrat".

L'actual líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va demanar a Sánchez el cessament del ministre d'Exteriors "per haver posat els interessos d'Espanya per damunt dels del Partit Socialista", en un ordre incorrecte. Una altra pífia conegudíssima protagonitzada per un dirigent del PP va ser quan l'aleshores ministre de Defensa, Federico Trillo, va demanar a les tropes d'El Salvador desplaçades a l'Iraq que cridessin "Viva Honduras". Encara en el PP, durant la campanya de les darreres eleccions municipals, l'alcaldable del PP a Barcelona, Daniel Sirera, va apostar per "eliminar la democràcia", en comptes de la "burocràcia".

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, quan era cap de l'oposició va defensar "ampliar i reforçar les portes giratòries". I el president José Luis Rodríguez Zapatero va assenyalar que el govern espanyol havia fet un gran esforç per "follar" el turisme, quan volia dir "donar suport" (en castellà, "apoyar", un verb de sonoritat molt semblant).

Una altra confusió és la que va patir l'any 2020 Carmen Calvo, aleshores vicepresidenta primera del govern espanyol, quan Vox li va preguntar si pensava fer alguna cosa per "restituir la credibilitat de les institucions de l'Estat". Calvo va respondre, amb contundència, que no calia "restituir allò que no ha existit". Una altra il·lustre socialista, Susana Díaz, també va tenir un lapsus i, en ple míting del PSOE a Jaén, va donar per fet que el PP governaria "quatre anys més".

En l'àmbit internacional, l'actual ministra de Cultura francesa, Rachida Dati, fa quinze anys, quan era ministra de Justícia, es va confondre i va dir "fel·lació" en comptes d'"inflació". Un lapsus que va tenir tanta repercussió que ella va acabar lamentant que fos "l'únic missatge polític que quedés, sobretot parlant d'un tema tan greu".

Potser amb un excés d'optimisme, en plena crisi financera, l'aleshores primer ministre britànic, Gordon Brown, va proclamar que havien "salvat el món" en comptes de dir que havien "salvat els bancs". Al cap d'uns mesos, Brown es va tornar a confondre i va qualificar la situació econòmica de "depressió" quan volia dir "recessió".

L'any 2013, el president veneçolà Nicolás Maduro, va reinterpretar l'Evangeli i va dir que Crist "va multiplicar els penis", en comptes dels pans. En una altra confusió curiosa, la congressista trumpista Marjorie Taylor Greene va confondre Gestapo i gaspatxo i va acabar acusant Nancy Pelosi de tenir una "policia gaspatxo".

A vegades fins i tot sembla que el subconscient jugui males passades. Com quan, tres mesos després de l'inici de la guerra d'Ucraïna, l'expresident nord-americà George W. Bush va criticar la "brutal i completament injustificada invasió de l'Iraq", precisament el país que ell va atacar el 2003. De seguida, però, es va corregir i va aclarir que volia dir Ucraïna.

Un subconscient que també podria haver influït a Rajoy, quan l'any 2015 referint-se a l'article 135 de la Constitució, sobre el sostre de despesa, el va definir com el 155, que permet suspendre una autonomia... un article que ell mateix acabaria aplicant dos anys després.

Alguns d'aquests lapsus, i també d'altres, els va recollir fa uns anys el programa "La tarda de Catalunya Ràdio":