Identifiquen al Marroc una espècie d'homínid molt propera als primers humans moderns
Un equip arqueològic i geològic internacional ha analitzat les restes d'uns homínids descobertes a l'excavació Thomas Quarry I, a Casablanca, al Marroc. Les conclusions, publicades a la revista Nature, recullen que podria tractar-se d'ancestres molt propers, evolutivament parlant, als primers humans moderns, és a dir, als "Homo sapiens".
El darrer avantpassat comú de sàpiens i neandertals
Segons els autors, les restes analitzades ofereixen pistes sobre aquest possible darrer avantpassat compartit per neandertals i denissovans. I refermen que l'origen de l'"Homo sapiens" és africà, més que no pas eurasiàtic.
Dit d'una altra manera, les restes dels homínids primerencs trobades al Marroc revelen l'existència d'una línia evolutiva provinent de l'Àfrica propera a l'aparició de l'"Homo sapiens".
Han estat tres dècades d'investigació a partir del material fòssil desenterrat de formacions geològiques de Casablanca, a la costa atlàntica. En concret, d'una cova única i ben preservada.
773.000 anys d'antiguitat
Fetes les proves de datació, els fòssils trobats tindrien 773.000 anys d'antiguitat, aproximadament. I les restes dels homínids provenen del que sembla haver estat un cau carnívor, ja que un dels fèmurs localitzats mostra traces d'haver estat rosegat.
La col·lecció de restes inclou una mandíbula gairebé completa d'un adult, mitja mandíbula d'un segon adult, la mandíbula d'un infant, diverses vèrtebres i dents.
El conjunt mostra un mosaic de trets que es correspondrien amb una població africana propera en el temps de l'"Homo antecessor", i molt pròxima a la divergència entre dues línies genealògiques d'homínids del plistocè mitjà: l'eurasiàtica i l'africana.
Un homínid que barreja trets arcaics i moderns
L'estudi exhaustiu de les troballes ha identificat tot un seguit de característiques que conformen una sorprenent barreja de trets arcaics i moderns amb relació a altres espècies d'homínid.
Morfològicament, uns (com els de la mandíbula) recorden trets de l'homínid trobat al jaciment espanyol de la Gran Dolina, a Atapuerca (Burgos), l'"Homo antecessor". La similitud suggereix que s'haurien produït contactes en un passat remot entre poblacions d'homínids del nord-oest d'Àfrica i del sud d'Europa, quan fins ara es creia que havien viscut clarament separades.
D'altra banda, l'anàlisi de les dents trobades a Casablanca permet afirmar que no són ni d'"Homo erectus" ni d'"Homo antecessor". I que són unes dents que s'assemblen més a les dels neandertals o "Homo sapiens". Això fa pensar que pertanyien a un tipus d'homínid que podria ser la base poblacional d'on posteriorment sorgirien l'"Homo sapiens" i altres llinatges euroasiàtics.
Àfrica, el bressol de l'"Homo sapiens"
El descobriment també subratlla que el nord-oest d'Àfrica va tenir un rol de pes en les primeres etapes de l'evolució de l'espècie "Homo", quan les oscil·lacions climàtiques obrien periòdicament corredors ecològics a través del que ara és el Sàhara. I trenca així la idea que el Sàhara era una barrera geogràfica i biològica.
En resum, els homínids de Casablanca són:
- Gairebé contemporanis dels homínids de la Gran Dolina (Atapuerca), d'uns 900.000 anys d'antiguitat.
- Més antics que els fòssils d'ancestres de neandertals i denissovans.
- Mig milió d'anys anteriors a les primeres restes d'"Homo sapiens" (trobades a Jebel Irhoud, també al Marroc, i datades en 300.000 anys).
Completant la genealogia de la prehistòria
Les restes del nou homínid desenterrades a Casablanca i la seva combinació d'antics trets africans amb característiques que s'aproximen a morfologies posteriors pertanyents al plistocè mitjà, tant d'Euràsia com d'Àfrica, apunten a l'existència d'un antecessor comú de l'"Homo sapiens", els neandertals i els denissovans. Un antecessor que hauria prosperat entre 765.000 i 550.000 anys enrere.
Totes aquestes afirmacions, però, no permeten assegurar que l'homínid de Casablanca fos el darrer avantpassat comú d'humans moderns, neandertals i denissovans. Ara bé, un ancestre molt proper, sí.
