Identifiquen els factors que van afavorir la radicalització de la cèl·lula terrorista del 17A

Vuit anys després dels atemptats del 17 i 18 d'agost del 2017 a la Rambla de Barcelona i a Cambrils, un estudi científic ha identificat els factors que van afavorir el procés de radicalització dels joves crescuts a Ripoll que formaven la cèl·lula jihadista que els va cometre.

L'estudi, liderat pels Mossos d'Esquadra i les universitats de Còrdova, Granada i Burgos, analitza què va portar els membres de la cèl·lula terrorista a la radicalització violenta extrema. I per què els factors potencialment protectors --com els lligams familiars, les amistats, l'educació o la integració social-- no van ser suficients per neutralitzar els factors de risc i evitar els crims que van cometre.

En els atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost del 2017 van morir 16 persones i 140 van quedar ferides.

Els factors de risc, una xarxa "compacta"

La cèl·lula terrorista es va començar a constituir a finals del 2014 i inicis del 2015 i estava formada per deu membres, l'imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty i nou homes d'entre 15 i 26 anys --que en el moment de l'atac tenien entre 17 i 28 anys--. En el grup hi havia quatre parells de germans.

Tots els joves excepte un eren d'origen marroquí, però feia anys que vivien a Ripoll, on havien acabat l'educació obligatòria i tenien una àmplia xarxa d'amistats. Uns factors potencialment positius que els podrien d'haver protegit quan van ser captats per l'imam de Ripoll, però que no van ser suficients per evitar que acabessin convertits en terroristes.

Segons aquest estudi, els factors de risc que van permetre la radicalització del grup --com actituds segregacionistes contra els no musulmans, l'exposició a continguts violents o experiències d'humiliació i exclusió-- estaven tan connectats i lligats entre si que van formar una "xarxa ben estructurada i compacta" que es retroalimentava.

Les variables de protecció, en canvi, estaven més desconnectades entre elles i no van ser prou fortes per frenar les primeres. És a dir, que les amistats que tots mantenien amb persones no radicals externes a la cèl·lula, la família o les experiències d'integració social o laboral --la meitat tenien feina-- no van ser suficients per neutralitzar la percepció d'amenaça a l'islam que tenien, la recerca d'identitat, el desig de pertinença a un grup o les actituds antidemocràtiques i segregacionistes.

Continguts violents i emocions fortes

El procés que porta a la radicalització és "multifactorial i complex", alerta l'estudi, que engloba les variables de risc i les de protecció en cinc categories generals:

• Factors sociodemogràfics, com l'edat, el gènere, el nivell educatiu, l'estat civil, l'ocupació i la religió.
• Factors experiencials i actitudinals vinculats a la privació relativa, la integració, la confiança i la discriminació.
• Actituds o creences subjectives que reflecteixen una perspectiva individual.
• Factors criminògens, vinculats a la influència de companys o xarxes socials.
• I factors psicològics com la recerca d'una identitat o un sentiment de pertinença a un grup, la cerca d'emocions fortes, o altres trets de personalitat, com l'autoestima o el control de la ira i les emocions.

L'estudi d'aquest grup en concret destaca com a factors de risc que van afavorir la seva radicalització:

Que tot eren nois, joves, amb un nivell socioeconòmic baix i, en alguns casos, receptors de prestacions socials. Tots tenien una gran "religiositat" però amb uns coneixements sobre l'islam que van resultar fàcilment manipulables per l'imam de Ripoll.  

Gairebé tots van patir experiències vitals potencialment traumàtiques --com la migració i el canvi de residència o el fracàs escolar--, tenien antecedents delictius o identificacions i detencions policials, i consumien regularment continguts violents. A més, tots havien mantingut contactes en línia amb extremistes.

Més de la meitat se sentien discriminats o tractats injustament per la societat occidental. Anaven regularment a pregar a la mesquita i participaven en activitats de la comunitat musulmana. Creien que l'islam estava amenaçat i que hi havia una divisió cultural irreconciliable entre els valors musulmans i els occidentals que els van portar cap a un segregacionisme radical.

Segons l'estudi, els joves legitimaven la violència i el 90% buscava emocions fortes ja fos delinquint, conduint de forma temerària o consumint drogues. Gairebé tots mostraven un "autoritarisme/fonamentalisme" caracteritzat "per la submissió a l'autoritat i l'agressió als grups externs".

Tots els joves que conformaven la cèl·lula estaven exposats a tots aquests riscos i no percebien el suport social i de l'entorn que els podria haver protegit ni durant l'etapa d'educació obligatòria ni en l'entorn laboral --la meitat treballaven, tot i que en feines temporals i amb sous baixos--.

Tampoc tenien dificultats per establir relacions socials amb altres persones del seu entorn, però la xarxa familiar i social no va ser suficient per neutralitzar les actituds segregacionistes, masclistes, antidemocràtiques i l'extremisme politicoreligiós al qual els va exposar l'imam de Ripoll.

Segons expliquen des de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, "els factors de risc et fan abaixar la guàrdia" i la narrativa radical pot entrar més fàcilment:

"Va ser una amalgama de factors que els va fer menys resilients al discurs d'aquest captador."

Dels onze implicats --els deu membres del grup i un col·laborador--, vuit van morir en l'explosió d'Alcanar o abatuts per la policia, i tres van ser condemnats a penes d'entre 8 i 53 anys de presó.

Millorar els plans de prevenció #PREV

L'estudi, que s'ha publicat a la revista Behavioral sciences of terrorism and political aggression,  s'ha fet en el marc del projecte Camins, liderat per la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra i el món acadèmic.

Els resultats d'aquesta investigació han de permetre millorar els actuals plans de prevenció d'extremismes violents #PREV. 

També crear noves eines d'avaluació de riscos en col·laboració amb la comunitat educativa, la protecció de la Infància i la joventut, la proximitat policial, els Agents Rurals, l'execució penal, els serveis socials, les comunitats religioses i associacions culturals i l'esport.

Per realitzar aquesta recerca, s'han utilitzat dades de la Comissaria General d'Informació que van servir per a la investigació i elaboració de l'informe policial del cas Rambla, sota la tutela del jutjat central d'instrucció núm. 4 de l'Audiència Nacional.

En total, s'han analitzat 200 declaracions policials, 50 entrevistes a familiars, amics i persones de l'entorn, 123 evidències tecnològiques, 25 proves físiques, 18 proves virtuals i altres informes complementaris.

L'any passat els Mossos d'Esquadra van detectar 159 casos associats a possibles processos de radicalització violenta a través dels protocols de prevenció dels extremismes violents #PREV.