L'exdirectora general de la Guàrdia Civil María Gámez, una de les investigades
L'exdirectora general de la Guàrdia Civil María Gámez, una de les investigades (Europa Press/Álex Zea)

Imputats per primera vegada dos exdirectors de la Guàrdia Civil per l'espionatge amb Pegasus

Es tracta de Félix Vicente Azón i María Gámez; també s'investiga l'exdirectora del CNI Paz Esteban i directius de les empreses desenvolupadores de Pegasus i Candiru
Redacció/Agències
2 min

La justícia investigarà, per primera vegada, dos exdirectors de la Guàrdia Civil per la seva vinculació amb el cas Pegasus d'espionatge a l'independentisme català.

Concretament, la magistrada que ocupa la plaça número 2 del tribunal d'instància de Barcelona ha decidit investigar Félix Vicente Azón, director del cos del 2018 al 2020 i actual magistrat del Tribunal Suprem, i María Gámez, directora del 2020 al 2023.

Així mateix, haurà de comparèixer davant la jutge Paz Esteban, exdirectora del CNI investigada per altres jutjats per l'espionatge a independentistes, i cinc directius o exdirectius de les empreses tecnològiques israelianes NSO i Saito Tech, que comercialitzen els programaris maliciosos Pegasus i Candiru.

L'exdirector de la Guàrdia Civil Félix Vicente Azón intervé en un trobada informativa
L'exdirector de la Guàrdia Civil Félix Vicente Azón, un dels querellats (Europa Press/Marta Fernández)

Empresaris investigats per Pegasus

Tots ells són investigats en el marc de la querella impulsada per Sentinel Alliance i presentada per cinc empresaris i experts en tecnologia.

Es tracta de Joan Arús, Joan Matamala, Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives, tots ells vinculats al desenvolupament de protocols de codi obert centrats en la governança descentralitzada, votació digital anònima i identitat digital sobirana.

Segons els querellants, el laboratori canadenc Citizen Lab, que va destapar el cas de l'espionatge massiu a l'independentisme, va acreditar aquesta infecció.

La seva querella documenta que les autoritats espanyoles van al·legar el desenvolupament de les eines de vot digital de codi obert dels querellants com a justificació de l'espionatge, ja que consideraven que l'ús potencial futur d'aquestes eines per tercers constituïa una amenaça a la "seguretat nacional".

En total, han pogut documentar una vuitantena d'atacs, a ells i el seu entorn que s'haurien desenvolupat en el transcurs de 2 anys, a partir de 2019 amb Pegasus i Candiru, programari espia de grau militar que el govern espanyol mai admès utilitzar.

Així mateix, sostenen que amb l'objectiu de danyar els seus negocis, les autoritats van filtrar les seves dades confidencials als mitjans i assenyalen que cap dels querellants va ser mai investigat en cap procediment penal, i, per tant, en cap moment van tenir possibilitat de defensar-se.

A banda d'aquesta causa, als jutjats de Barcelona hi ha diverses investigacions en curs per aquest suposat espionatge a l'independentisme català a través del Pegasus.

Avui és notícia

Més sobre Espionatge

Mostra-ho tot