Incendis de sisena generació: com ha d'actuar la ciutadania i com s'hi enfronten els Bombers
L'incendi que va començar aquest dimarts a Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, ha cremat més de 5.500 hectàrees, 15 vegades més que el conjunt d'hectàrees que es van cremar a Catalunya durant tot l'any passat. El foc ha donat diversos senyals que permeten qualificar-lo com un incendi de sisena generació, un tipus d'incendis que alliberen tanta energia que alteren les capes altes de l'atmosfera i tenen capacitat per generar nous focus.
La crisi climàtica, i especialment l'escalfament global, augmenta el risc de focs d'aquestes característiques. Això, sumat a l'expansió dels boscos per l'abandonament de les zones agrícoles, facilita que aquest tipus d'incendis siguin cada cop més freqüents.
Els incendis extrems o de sisena generació suposen un canvi de paradigma respecte als que eren habituals fins fa pocs anys. El sotsinspector dels Bombers Edgar Nebot destaca que tenen un impacte en el territori molt més gran que un incendi normal. En una entrevista al canal 3/24 ha explicat que són focs "dominats en gran part pel que hi ha a dalt, a l'atmosfera, més que no pas el que tenim en superfície".
Cada cop és més habitual que els incendis es tornin ràpids i violents. En aquest nou escenari, als Bombers els toca gestionar tant el foc com les mesures de protecció de les persones.
Com combaten els Bombers aquests incendis extrems
Aquest tipus d'incendis extrems ha fet que els Bombers s'hagin hagut d'adaptar a una nova realitat. "Ja fa anys que els estem veient, que els estem monitoritzant i que n'estem aprenent", ha dit el sotsinspector Edgar Nebot.
A partir de l'anàlisi d'aquests incendis, els Bombers han anat coneixent-los més. "Hem anat aprenent on hem de mirar, quines són les noves variables importants a tenir en compte i com canvia l'escenari de l'emergència", afirma Nebot. "Som capaços, any rere any, d'anar aprenent coses noves", conclou.
En els darrers anys, el cos de Bombers ha implementat canvis en l'organització per afrontar aquest tipus d'incendis. Sense renunciar a apagar-los, han de recórrer a noves estratègies en la lluita per extingir-los. Un element clau passa per "evitar el col·lapse del cos de Bombers i treballar a partir d'eixos de confinament", com ha dit Nebot.
Què ha de fer la ciutadania?
Amb incendis que assoleixen velocitats com el de la Segarra, el sotsinspector dels Bombers considera que tothom ha d'entendre que "qualsevol persona que pretengui moure's en aquest territori està exposada a un risc".
A l'hora de reaccionar a aquest nou tipus d'incendi, ja fa temps que els Bombers són molt més partidaris dels confinaments que no pas de les evacuacions, com explica a TV3 el cap dels Bombers de la Generalitat, David Borrell:
Quan la gent és més vulnerable és quan està a fora d'un edifici.
Borrell afegeix que és "extremadament difícil" que un foc entri dins d'un habitatge amb les portes i les finestres tancades i els habitants confinats a dins.
A més, remarca que autoevacuar-se és una "molt mala idea", especialment quan no se sap si la ruta d'evacuació està afectada per l'incendi.
A banda del confinament, Edgar Nebot també demana que la població faci cas de les directrius dels Bombers, Protecció Civil i els Mossos d'Esquadra. "Són pautes que donem per preservar la seguretat de les persones", remarca.
Com són aquests incendis
Els focs de sisena generació posen a prova --i sovint sobrepassen-- la capacitat d'extinció dels cossos de bombers. "Aquests comportaments extrems dificulten moltíssim la capacitat d'extinció del cos dels Bombers de la Generalitat i de qualsevol cos de bombers del món", assegura Borrell.
Nebot ha recordat que l'any 2017, coincidint amb els grans incendis de Xile i de Portugal, els bombers van començar a adonar-se que "hi havia alguna cosa que passava que no era normal: els models de predicció de comportament fallaven estrepitosament".
A Catalunya, incendis com els de Santa Coloma de Queralt, el Pont de Vilomara o Martorell i Castellví de Rosanes serien exemples d'aquests incendis extrems.
Un dels elements que més ho compliquen és l'alta velocitat de propagació. Borrell indica que, en l'incendi de la Segarra, va haver-hi un moment de l'incendi en què es va arribar a "velocitats punta de 28 km/h que es van sostenir durant 16 o 17 minuts".
El rècord europeu de velocitat de propagació d'un incendi és de 31 km/h. Tot i així, pel cap dels Bombers de la Generalitat, a partir d'una velocitat de més d'1 km/h ja es troben "al límit" de la seva capacitat d'extinció.
Una altra característica d'aquests focs és que generen pirocúmuls, núvols de cendra i fum molt alts com els d'aquest dimarts a la Segarra, que es va enfilar fins a 14.000 metres d'altura. En l'incendi de l'estiu de 2021 de Santa Coloma de Queralt, que després es va estendre a la Conca de Barberà i l'Anoia, també hi va haver un pirocúmul.
Per què s'anomenen de sisena generació?
El sotsinspector de Bombers de la Generalitat Edgar Nebot ha explicat que el terme d'"incendi de sisena generació" es va inventar a Catalunya a partir dels intercanvis d'informació amb altres cossos de bombers d'arreu del món.
La primera, la segona i la tercera generació corresponen als conceptes d'intensitat, velocitat i capacitat d'extinció dels incendis. En aquests casos, les solucions que es busquen aplicar són les de dotar amb recursos, oportunitats de treball i organització el sistema de resposta al foc.
La quarta generació fa referència a la problemàtica de la interfície urbana-forestal. En aquest sentit, les solucions passen per polítiques d'ordenació del territori, la prevenció en l'edificació o l'autoprotecció.
Els incendis de cinquena generació són els que es produeixen amb simultaneïtat, de manera que cal rebre i acollir ajuda d'altres zones.
Per últim, els focs de sisena generació es caracteritzen per la incertesa, generada per la situació climàtica. Són focs extrems, amb una alta velocitat de propagació.
